LES DECLARACIONS AL SUPREM AJORNEN EL GRUIX DE LA NEGOCIACIÓ ENTRE JxCAT I ERC

"Serà lent. Però vull creure que ens en sortirem". Aquest és el diagnòstic que fa un dels negociadors que durant aquestes setmanes han viscut des de primera fila les converses entre Junts per Catalunya i ERC. Segons fonts consultades per NacióDigital, el pronòstic és que el gruix de la negociació s'ajornarà fins després de les declaracions de dirigents independentistes -Mireia Boya, Anna Gabriel, Artur Mas, Neus Lloveras, Marta Pascal i Marta Rovira- davant del Tribunal Suprem en la causa contra el procés.

La primera en comparèixer davant del jutge Pablo Llarena serà Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, aquest mateix dimecres. L'exdiputada ja ha avançat que no té cap intenció d'acatar la Constitució. En teoria, l'encarregada de tancar la ronda ha de ser Gabriel el 21 de febrer, malgrat la incògnita sobre si acudirà al Suprem. L'independentisme viu pendent de si la Fiscalia demana mesures cautelars i si algun dels dirigents ingressen a presó per la participació en el referèndum i en la declaració del 27 d'octubre al Parlament. Llarena ja va enviar a presó sota fiança Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, mentre que la Fiscalia demanava reclusió incondicional.

L'entrada de nous responsables del procés a presó alteraria el trànsit de les negociacions, que estan bloquejades pel desacord sobre el paper de Carles Puigdemont i els mecanismes parlamentaris per investir-lo. Junts per Catalunya insisteix que ha de tenir un rol executiu i no simbòlic, perquè considera que es pot governar des de Brussel·les, mentre que ERC aposta per reconèixer el paper de Puigdemont i bastir un nou Govern a la Generalitat. Els republicans demanen un acord "global" que inclougui la investidura i el programa que seguirà l'executiu durant aquesta legislatura.

ERC i Junts per Catalunya discrepen sobre el paper de Puigdemont, que els republicans volen simbòlic i el president prefereix operatiu

 

"Un president sense un pla de Govern no ens serveix", ha destacat aquest dilluns el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en roda de premsa. Ferran Bel, membre de l'executiva del PDECat i ben connectat amb l'aparell de Junts per Catalunya a Brussel·les, ha assenyalat en una entrevista a La Xarxa que "un president que passa per les urnes i té el suport dels votants no pot ser una figura simbòlica". Josep Rull, conseller de Territori i diputat, ha considerat que Puigdemont tindrà un paper "operatiu". Aquesta operativitat, però, toparà amb les maniobres de l'Estat, que no transigirà amb cap reconeixement.

Horitzó març

 

Segons fonts de Junts per Catalunya consultades per NacióDigital, la perspectiva del president és formar Govern a principis de març. "Assumeix que no aconseguirà el 100%, però ha après a negociar", diagnostica un dirigent consultat. Que Puigdemont es converteixi en un president operatiu des de l'exili, com defensa públicament la seva formació, depèn de certs canvis en la llei de Presidència i en el reglament del Parlament que, per ara, no compten amb l'aval d'ERC, ja que preveu que dilatarien el procés i molt probablement acabarien imputngats al Tribunal Constitucional (TC). De moment, però, l'escenari d'una renúncia no apareix en l'horitzó immediat. La reunió de la mesa del Parlament de demà dimarts no preveu abordar la modificació de la llei de Presidència que va presentar Junts per Catalunya en solitari divendres passat.

"En un moment en què es vol consolidar un espai polític nou [Junts per Catalunya], deixar-ho ara seria estrany", destaquen a la candidatura presidencial. Malgrat això, en les bambolines de la negociació es parla obertament sobre plans B, amb un nom que va prenent rellevància a mida que passen els dies: Elsa Artadi. La directora de campanya i portaveu del grup parlamentari matisa en públic que només hi ha un candidat -Puigdemont-, però en l'entorn presidencial ja hi ha qui parla obertament d'ella com a presidenciable en cas que la investidura no prosperi al Parlament.

Artadi apareix en les travesses al costat de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya i president de grup des de la presó de Soto del Real, i de Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat. Turull va estar empresonat entre el 2 de novembre i el 4 de desembre, i es troba en llibertat provisional. Això li podria complicar el futur, tenint en compte que a l'octubre d'enguany està previst que arrenqui al Suprem el judici contra el Govern pel referèndum i la declaració de la independència.

Junts per Catalunya descarta una renúncia immediata de Puigdemont; el president també juga un paper clau per consolidar el nou espai polític

 

Bona part del futur de la legislatura, en certa manera, està en mans del jutge Llarena. De quin sigui el to del judici i, abans, de quines mesures cautelars prengui contra els responsables del procés que desfilaran aquesta setmana i la vinent al Suprem. Fins que no es resolguin les declaracions, el gruix de la negociació no avançarà. Ni tampoc es prendran decisions que puguin comprometre la defensa de Boya, Gabriel, Mas, Pascal, Rovira i Lloveras. En aquesta legislatura, l'independentisme mesura els passos i prova de minimitzar les conseqüències judicials per als seus dirigents.

La incògnita de Rovira

 

De fet, nombrosos dirigents independentistes coincideixen en què Rovira -que ha reduït les aparicions públiques en les últimes setmanes- pot ser qui tingui més probabilitats de quedar-se a la presó, pel rol que li atorga la Guàrdia Civil durant l'organització del referèndum i pel pes que ha assumit després de l'empresonament d'Oriol Junqueras, liderant ERC tant durant la campanya com ara presidint el grup parlamentari. Així mateix, el seu nom també sona com a possible integrant del Govern.

La incògnita sobre el seu futur, per tant, és cabdal per tancar l'acord global que busca ERC i que hauria d'incloure el reconeixement de la legitimitat de Puigdemont, un Govern efectiu, un pla de legislatura i un consell executiu de consens. Sigui com sigui, les converses no cessen i les reunions són diàries, per tal que, si les declaracions al Suprem no comporten nous presos polítics, segellar-les just després. Fonts republicanes clarifiquen, però, que si fos per ells "tot plegat estaria resolt fa tres setmanes" i que la incògnita sobre la investidura complica la situació.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-2-.2017)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388455