LES DECLARACIONS AL SUPREM AJORNEN EL GRUIX DE LA NEGOCIACIÓ ENTRE JxCAT I ERC

"Serà lent. Però vull creure que ens en sortirem". Aquest és el diagnòstic que fa un dels negociadors que durant aquestes setmanes han viscut des de primera fila les converses entre Junts per Catalunya i ERC. Segons fonts consultades per NacióDigital, el pronòstic és que el gruix de la negociació s'ajornarà fins després de les declaracions de dirigents independentistes -Mireia Boya, Anna Gabriel, Artur Mas, Neus Lloveras, Marta Pascal i Marta Rovira- davant del Tribunal Suprem en la causa contra el procés.

La primera en comparèixer davant del jutge Pablo Llarena serà Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, aquest mateix dimecres. L'exdiputada ja ha avançat que no té cap intenció d'acatar la Constitució. En teoria, l'encarregada de tancar la ronda ha de ser Gabriel el 21 de febrer, malgrat la incògnita sobre si acudirà al Suprem. L'independentisme viu pendent de si la Fiscalia demana mesures cautelars i si algun dels dirigents ingressen a presó per la participació en el referèndum i en la declaració del 27 d'octubre al Parlament. Llarena ja va enviar a presó sota fiança Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, mentre que la Fiscalia demanava reclusió incondicional.

L'entrada de nous responsables del procés a presó alteraria el trànsit de les negociacions, que estan bloquejades pel desacord sobre el paper de Carles Puigdemont i els mecanismes parlamentaris per investir-lo. Junts per Catalunya insisteix que ha de tenir un rol executiu i no simbòlic, perquè considera que es pot governar des de Brussel·les, mentre que ERC aposta per reconèixer el paper de Puigdemont i bastir un nou Govern a la Generalitat. Els republicans demanen un acord "global" que inclougui la investidura i el programa que seguirà l'executiu durant aquesta legislatura.

ERC i Junts per Catalunya discrepen sobre el paper de Puigdemont, que els republicans volen simbòlic i el president prefereix operatiu

 

"Un president sense un pla de Govern no ens serveix", ha destacat aquest dilluns el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en roda de premsa. Ferran Bel, membre de l'executiva del PDECat i ben connectat amb l'aparell de Junts per Catalunya a Brussel·les, ha assenyalat en una entrevista a La Xarxa que "un president que passa per les urnes i té el suport dels votants no pot ser una figura simbòlica". Josep Rull, conseller de Territori i diputat, ha considerat que Puigdemont tindrà un paper "operatiu". Aquesta operativitat, però, toparà amb les maniobres de l'Estat, que no transigirà amb cap reconeixement.

Horitzó març

 

Segons fonts de Junts per Catalunya consultades per NacióDigital, la perspectiva del president és formar Govern a principis de març. "Assumeix que no aconseguirà el 100%, però ha après a negociar", diagnostica un dirigent consultat. Que Puigdemont es converteixi en un president operatiu des de l'exili, com defensa públicament la seva formació, depèn de certs canvis en la llei de Presidència i en el reglament del Parlament que, per ara, no compten amb l'aval d'ERC, ja que preveu que dilatarien el procés i molt probablement acabarien imputngats al Tribunal Constitucional (TC). De moment, però, l'escenari d'una renúncia no apareix en l'horitzó immediat. La reunió de la mesa del Parlament de demà dimarts no preveu abordar la modificació de la llei de Presidència que va presentar Junts per Catalunya en solitari divendres passat.

"En un moment en què es vol consolidar un espai polític nou [Junts per Catalunya], deixar-ho ara seria estrany", destaquen a la candidatura presidencial. Malgrat això, en les bambolines de la negociació es parla obertament sobre plans B, amb un nom que va prenent rellevància a mida que passen els dies: Elsa Artadi. La directora de campanya i portaveu del grup parlamentari matisa en públic que només hi ha un candidat -Puigdemont-, però en l'entorn presidencial ja hi ha qui parla obertament d'ella com a presidenciable en cas que la investidura no prosperi al Parlament.

Artadi apareix en les travesses al costat de Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya i president de grup des de la presó de Soto del Real, i de Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat. Turull va estar empresonat entre el 2 de novembre i el 4 de desembre, i es troba en llibertat provisional. Això li podria complicar el futur, tenint en compte que a l'octubre d'enguany està previst que arrenqui al Suprem el judici contra el Govern pel referèndum i la declaració de la independència.

Junts per Catalunya descarta una renúncia immediata de Puigdemont; el president també juga un paper clau per consolidar el nou espai polític

 

Bona part del futur de la legislatura, en certa manera, està en mans del jutge Llarena. De quin sigui el to del judici i, abans, de quines mesures cautelars prengui contra els responsables del procés que desfilaran aquesta setmana i la vinent al Suprem. Fins que no es resolguin les declaracions, el gruix de la negociació no avançarà. Ni tampoc es prendran decisions que puguin comprometre la defensa de Boya, Gabriel, Mas, Pascal, Rovira i Lloveras. En aquesta legislatura, l'independentisme mesura els passos i prova de minimitzar les conseqüències judicials per als seus dirigents.

La incògnita de Rovira

 

De fet, nombrosos dirigents independentistes coincideixen en què Rovira -que ha reduït les aparicions públiques en les últimes setmanes- pot ser qui tingui més probabilitats de quedar-se a la presó, pel rol que li atorga la Guàrdia Civil durant l'organització del referèndum i pel pes que ha assumit després de l'empresonament d'Oriol Junqueras, liderant ERC tant durant la campanya com ara presidint el grup parlamentari. Així mateix, el seu nom també sona com a possible integrant del Govern.

La incògnita sobre el seu futur, per tant, és cabdal per tancar l'acord global que busca ERC i que hauria d'incloure el reconeixement de la legitimitat de Puigdemont, un Govern efectiu, un pla de legislatura i un consell executiu de consens. Sigui com sigui, les converses no cessen i les reunions són diàries, per tal que, si les declaracions al Suprem no comporten nous presos polítics, segellar-les just després. Fonts republicanes clarifiquen, però, que si fos per ells "tot plegat estaria resolt fa tres setmanes" i que la incògnita sobre la investidura complica la situació.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-2-.2017)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040294