UN JUTGE DE MANRESA IMPUTA TRES MOSSOS PER DENUNCIAR...UN ULTRA DE BALSERENY !

Un conegut espanyolista militany de VOX de Balsareny, Raúl Macià Pastor, per a qui el proper 17 de febrer la plataforma d'extrema dreta Por España me Atrevo -molt propera a la neofeixista Democracia Nacional- convoca una concentració de suport al mateix poble, estudia denunciar tres agents dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Manresa per "assetjament, falsa denúncia i delicte d'odi", segons el portal OKDiario. Ho faria a través de la seva advocada, pagada per un empresari espanyol resident a Suïssa, segons la mateixa capçalera.

Aquests tres agents, segons ha pogut confirmar NacióDigital de fonts judicials, han estat citats en condició d'investigats -el què abans es coneixia com a imputats- per la jutgessa que porta el cas de l'última denúncia a Raúl Macià. El 10 de setembre passat Macià, amb altres militants de l'extrema dreta, es va voler acostar a la Marxa de Torxes per la Independència que se celebrava a Balsareny, i, a més de proferir insults contra els manifestants, va insultar també els agents dels Mossos d'Esquadra que s'ho van impedir.

Els mossos el van denunciar pels insults a agents de l'autoritat i per l'intent de boicotejar la marxa independentista, sota l'acusació d'"intentar impedir el legítim dret de manifestació i pertorbar-ne greument el desenvolupament de la marxa". A més a més, els Mossos d'Esquadra van aturar aquella mateixa nit també a Balsareny una persona, vigilant de seguretat, a qui van relacionar amb Macià, i que duia dins el seu cotxe un nunchaku, un doble pal lligat amb una cadena que s'usa a les arts marcials.

Degut a la denúncia, la Junta de Tractament va dictar el seu reingrés al centre penitenciari de Lledoners, d'on es trobava en tercer grau d'una condemna de 10 anys per un delicte contra la salut pública i un altre de robatori. De fet, el febrer del mateix 2017, Raúl Macià ja havia reingressat a presó després d'arrencar un rètol indicatiu de Sallent mentre es trobava en llibertat gràcies a un altre tercer grau.

Els seus arguments

 

Segons el testimoni de Macià, la nit del 10 de setembre va sortir amb amics seus a fer un volt pel poble i anar a prendre alguna cosa en la terrassa d'un bar. En un moment donat se'ls van acostar dos mossos i els van obligar a identificar-se. Davant dels retrets d'un dels amics de Macià, un dels mossos va avisar la policia i, segons explica, van arribar quatre cotxes patrulla més.

Després de completar les identificacions, els agents els van deixar seguir, però els van prohibir expressament acostar-se a la Marxa de Torxes. Malgrat aquestes indicacions, el grup de Macià va continuar en direcció a la plaça on hi havia la concentració independentista fins a la plaça de la Mel on una furgoneta antidisturbis els va barrar el pas, i els agents antiabalots els van ordenar dispersar-se. El que no explica Macià és que malgrat que els mossos els van impedir avançar, van estar insultant greument i amenaçant els manifestants, en la recta final de l'acte.

L'endemà, Raúl Macià i altres membres del grup van haver d'anar a declarar a la comissaria de Mossos per la denúncia d'insults a agents de l'autoritat i per intentar boicotejar l'acte independentista. Com que Macià es trobava en tercer grau penitenciari, va reingressar a presó, on es troba des de llavors.

La investigació

 

Després d'escoltar el testimoni de Raúl Macià i de diversos dels amics que anaven amb ell aquell vespre, la jutgessa ha decidit investigar els tres agents per determinar en què es basen per denunciar que el grup espanyolista havia sortit la nit del 10 de setembre per boicotejar la Marxa de Torxes independentista. La jutgessa tampoc no veu relació directa entre l'home a qui li van trobar un nunchaku al cotxe i la colla de Macià.

Antecedents

 

Cal tenir en compte, però, que Raúl Macià no és desconegut per la policia catalana. A banda dels delictes comuns per als que ha estat condemnat a 10 anys -la condemna li venceria el 2021-, Macià ha estat denunciat diverses vegades per actes vandàlics de marcada càrrega ideològica.

Pocs dies abans de la Marxa de Torxes -a finals d'agost- s'havia enfilat al balcó de l'ajuntament des del sostre d'un turisme per restituir-hi la bandera espanyola. El febrer, també de l'any passat, va arrencar un rètol indicador de Sallent on hi posava Municipi per la Independència, es va gravar en vídeo i ho va penjar a les xarxes. Per aquest delicte contra el patrimoni amb l'agreujant d'odi -pel qual va ser multat- va reingressar a presó.

Macià ha protagonitzat de forma reiterativa altres accions contra estelades, pancartes independentistes o tot allò que tingués a veure amb el procés català.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-2-2108)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040232