ESPOT: " LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA SERÀ CONTRA ESPANYA O NO SERÀ "

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha recorregut la sentència de l’Audiència Nacional del passat mes de desembre que el condemna a una multa de 7.200 euros per un delicte d'injúries a la Corona i un altre d'ultratges a Espanya, en considerar-lo promotor de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei del 2015. Espot ha presentat un recurs d’apel·lació -al qual ha tingut accés 'El Món'- davant la mateixa Audiència Nacional, on avança que, si s’escau, interposarà un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional i, posteriorment, una demanda per violació de drets fonamentals davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

“La idea és exhaurir els recursos judicials interns de l’Estat espanyol per si cal arribar al Tribunal Europeu Drets Humans. Primer, amb aquest recurs a la mateixa Sala de l’Audiència Nacional, després al Tribunal Suprem i després al Constitucional”, explica Espot en declaracions al Món, i afegeix que “cal veure si en alguna d’aquestes instàncies s’atura aquesta sentència de frenopàtic que m’han imposat”. “Sabrem si la magistratura espanyola és tota una colla de psicòpates del codi penal o encara els queda un bri de sentit comú”, insisteix el president de Catalunya Acció.

En el recurs, Espot defensa que els fets jutjats “constitueixen un exercici legítim de drets fonamentals”, i que la condemna “vulnera el dret de pensament i llibertat ideològica, així com el de la llibertat d’expressió”. També sosté que s’ha vulnerat el seu dret a un procés públic amb totes les garanties, així com el dret fonamental a la presumpció d’innocència, ja que “no consta prova de càrrec suficient”, entre d’altres. I demana la seva absolució i, en el cas que no fos estimada, que la pena a aplicar sigui inferior. Malgrat la sentència de l’Audiència Nacional i el recurs que intereposa ara, Espot no s’arronsa: “Sigui català, espanyol, rus o del Congo la facultat d’escriure la meva opinió política està emparada per la llibertat d’expressió”, afirma.

"L’Estat funciona per odi"

 

Espot denuncia també que “el problema ara mateix rau en què la sentència associa l’independentisme a una tara mental. El jutge ve a dir que no voler ser espanyol -que ni ho he estat ni ho seré mai-, com és el meu cas, és una actitud només comprensible des de l’anormalitat psicològica”. A més, considera que l’Estat “funciona per odi”. “L’odi genera un gran vigor psíquic i per això no s’aturen. En canvi, nosaltres volem funcionar només per la raó i l’amor. En un escenari així, el més normal és sortir atonyinat”, opina el president de Catalunya Acció, que avisa que “fins que no acceptem que el 70% dels espanyols (entre els quals tenim ara el veí de sota casa que hi té posada l’estanquera) ens odia i ens voldria veure aixafats, humiliats i condemnats, no farem res”.

És per aquest motiu, que deixa clar: “Personalment, actuaré sempre a partir d’aquesta premissa”. El president de Catalunya Acció sosté que “la independència serà contra Espanya o no serà” perquè “si ens fan mal, que ho estan fent, cal tornar-s’hi”. Per a ell, “és normal que ens ho facin” perquè “els Estats reaccionen així quan se senten amenaçats”, però creu que “el que no és normal és que el nostre discurs per combatre-ho sempre sigui apel·lant a un diàleg i una concòrdia impossible”. “Semblem tontets”, lamenta Espot, que vaticina: “Veient el to claudicant i electoralment especulador de l’independentisme parlamentari, Espanya no patirà ni una rascada”.

Informa:NACIODIGITAl.CAT (12-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388460