ESPANYA, 350 ANYS PERDENT TERRITORIS PER NEGAR-SE A NEGOCIAR

"Espanya, 350 anys perdent territoris per negar-se a negociar "
El 13 de febrer de 1668 es va signar el Tractat de Lisboa, en què la Monarquia Hispànica reconeixia la independència del Regne de Portugal

Abel Degà

Tal dia com avui de fa 350 anys, el 13 de febrer de 1668, el fill d'un nebot del comte-duc d'Olivares, Gaspar de Haro y Guzmán, signava el Tractat de Lisboa, en què la Monarquia Hispànica reconeixia la independència del Regne de Portugal i d'aquesta manera es posava punt i final a una guerra que va durar gairebé 30 anys. Feia molt temps, però, que Portugal funcionava com un regne independent, i encara més que els portuguesos havien desconnectat d'Espanya.

No són noves notícies pels espanyols que durant el procés català se'ls hagi acusat incomptables vegades de no voler seure en una taula per negociar res. I aquest, ara fa 350 anys, va ser un dels motius pels quals van perdre el control d'un territori molt important de la península Ibèrica.

Portugal va oferir negociacions un cop ja s'havia proclamat independent, però sempre van ser rebutjades, amb l'esperança d'acceptar-les quan les tropes espanyoles ja haguessin ocupat bona part del territori portugués i llavors es trobessin amb una posició ventatjosa per negociar.

Allò va ser impossible perquè la monarquia espanyola tenia molts fronts oberts en aquell moment i no va poder destinar suficients recursos al conflicte armat que tenia amb Portugal.

El motiu pel qual els portuguesos van voler deixar de formar part d'Espanya va ser, a grans trets, perquè se sentien menystinguts, perquè el monarca espanyol incomplia les seves promeses, perquè notaven l'enorme centralisme que hi havia a Madrid, i perquè els portuguesos havien de participar en guerres que no anaven amb ells. Això va fer que el poble es revoltés i que l'1 de desembre de 1640 nombrés João IV rei legítim de Portugal.

Molts anys més tard, la independència de les colònies americanes acabaria suposant la fi de l'imperi espanyol. Segles després, la manca de voluntat per escoltar el poble ha tornat a posar en risc la sagrada unitat d'Espanya, en aquest cas a Catalunya. Només la història sap si es pot repetir el que va passar a l'altra banda de la península ara fa 350 anys.

Informa:ELMON.CAT (13-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388450