L'1-O COMENCA A OMPLIR LA NOMENCLATURA DE CATALUNYA: AHIR, GIRONA

Girona ja té plaça de l'U d'Octubre del 2017 i ha esborrat la Constitució de nomenclàtor de la ciutat. El ple municipal ha aprovat fer efectiu el canvi i rebatejar l'espai del Mercadal per majoria absoluta, amb els vots a favor de l'equip de govern, ERC i la CUP. Però hi ha altres poblacions que, o ja han aprovat el canvi oficialment, es preparen per a fer-ho o ja hi ha alguna iniciativa ciutadana per aconseguir-ho.


L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha convocat la reunió d'urgència i ha portat la proposta al ple. A favor hi havia CiU, ERC i la CUP i en contra el PPC, Cs i el PSC. Abans de la votació, Madrenas ha pres la paraula per subratllar que "la Constitució no és democràcia i ha perdut tota legitimitat", perquè en el seu nom hi ha "exiliats, represaliats i s'ha aplicat el 155". Unes 600 persones han seguit el ple des de la plaça del Vi. Sobretot partidaris, però també opositors a la mesura .

Mont-Roig del Camp, per condemnar la repressió

El ple de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp (Baix Camp) va aprovar pocs dies després del referèndum modificar el nom del camí de les Arenes pel de carrer de l'1 d'Octubre, en el seu tram urbà. El canvi de topònim, aprovat per la majoria del plenari, s'ha justificat com un acte "per condemnar la repressió policial viscuda" durant la jornada del referèndum d'autodeterminació a la vila.

Jorba, uns dels primers

Jorba va ser un dels primers municipis de Catalunya a tenir un carrer dedicat a l'1 d'octubre. El ple municipal ho va aprovar el 26 d'octubre del 2017 per unanimitat amb els 5 regidors d'ERC i un regidor del PDeCAT, batejar com Carrer 1 d'octubre el vial que separa la benzinera i el supermercat i restaurant del Bon Àrea. L'alcalde del municipi, David Sánchez, va explicar que es farà alguna intervenció per posar el nom del carrer "que vol recordar no només el referèndum, sinó també l'actitud que va tenir la gent, de coratge, valentia i ganes d'expressar-se democràticament".

El Vendrell, un carrer

El carrer General Prim serà rebatejat com a carrer del Primer d'Octubre. Així ho va decidir l'Ajuntament del Vendrell al ple ordinari de l'octubre passat i es va donar un marge de 3 mesos per implementar-ho. Era una proposta de Som Poble, que va exposar Ruben Suan i es va aprovar amb els suports d'ERC, PDeCAT i el regidor no adscrit Josep Marrasé. Els grups municipals del PP, Sí Es Pot i el PSC es van abstenir mentre que van votar en contra PxC i Ciutadans.

Acte solemne a Tortosa

L'Ajuntament de Tortosa va inaugurar a finals de gener el canvi de nom de la plaça Joaquim Bau pel de plaça 1 d'Octubre, una decisió presa sense vots en contra al ple del passat octubre. Més enllà dels ferits i la repressió policial, la plaça vol recordar la unitat i l'afirmació nacional que va suposar la celebració del referèndum.

Sant Julià de Ramis, inauguració amb exigències

L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis també va ser dels primers a rebatejar una plaça amb el nom d'1 d'octubre. Va ser en un ple extraordinari on també es va aprovar per unanimitat la condemna a la "brutalitat policial de l'Estat a Catalunya". Es va acordar que la plaça de davant del pavelló passi a anomenar-se 'Plaça de l'1 d'Octubre'.

Vilanova, també

El ple de l'Ajuntament vilanoví va aprovar a finals del novembre passat una moció per posar el nom d'1 d'octubre la plaça de les Casernes o una plaça equivalent pel que fa a importància i situació. A més, es va demanar que aquest canvi es fes sense dilacions i en el menor temps possible. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor del govern (CiU-PSC), la CUP, ERC, Som VNG i els no adscrits David Montes i Ariadna Llorens. Van rebutjar-la, C'S, el PP i Carmen Reina. La moció era iniciativa del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Vilanova i la Geltrú

Palau d'Anglesola va més enllà

L'Ajuntament del Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell) va aprovar en el seu últim ple de l'any 2017, el 27 de desembre, canviar el nom de la plaça d'Espanya pel de plaça 1 d'Octubre i el de l'avinguda del Poal pel d'avinguda de la Pau, a més de posar nom a dues places que encara no en tenien: una es dirà plaça d'Independència i l'altra plaça de la República.

Puigcerdà, en ca

Un veí de Puigcerdà ha engegat una actuació per a canviar de nom del carrer Espanya, un dels més importants del centre històric, ja que és a la pràctica el segon carrer major per a 1 d'Octubre. Francesc Mayor ha dut a terme una recollida de signatures de suport a una demanda a l'Ajuntament que en tan sols dues hores va superar les 900 adhesions.

Olot, ho estudien

A l'avinguda dels Reis Catòlics hi viuen més de 150 veïns i hi ha desenes de comerços instal·lats en els 650 metres que té la via podria passar-se a dir-se carrer 1 d'Octubre. En ser un carrer tan concorregut, l'ajuntament vol estudiar la proposta feta des d'Esquerra Republicana i tenir en compte totes les variants. "Necessitem pensar-ho una mica, no pel valor de l'1 d'octubre, sinó perquè quan canvies el nom a un carrer, s'afecta la vida de molts ciutadans", explica l'alcalde d'Olot, Mia Corominas.

Berga ho demana

El carrer de la caserna de la Guàrdia Civil de Berga podria passar a dir-se carrer 1 d'Octubre. Aquesta és la proposta que el grup municipal d'Esquerra Republicana (ERC) i les Joventuts d'Esquerra al Berguedà (JERC) portaran al ple del mes de febrer a l'Ajuntament de Berga.

Sant Cugat ho intenta

L'Assemblea Nacional Catalana ha engegat una recollida de signatures per canviar el nom de la plaça del Rei de Sant Cugat per plaça de l'1 d'octubre. Les signatures es poden deixar al local de l'ANC a Sant Cugat el dimarts, dimecres i dijous entre les 18 i les 20 hores. L'espai es troba al carrer de Cristòfor Colom, 24.

Els veïns es mobilitzen a Lleida

Una setantena de veïns del barri de Cappont de Lleida van rebatejar de manera simbòlica el novembre passat la plaça de davant el CAP com a plaça 1 d'octubre. L'acte va ser organitzat pel CDR i l'associació de veïns i volia pressionar l'alcalde Àngel Ros per a la seva posició davant del referèndum.

Altres intents

S'han fet accions a Sabadell, Terrassa i, fins i tot, algú va rebatejar al Google Maps la plaça Espanya de Barcelona com la plaça 1 d'Octubre.

Informa:DIRECTE.CAT (13-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388449