ERC RESPON AMB UNA PROPOSTA PEL PLURILINGÜISME A UNA INICIATIVA DE C's CONTRA EL CATALÀ ALS FUNCIONARIS

El grup parlamentari d’ERC ha presentat al registre del Congrés espanyol una iniciativa que ja va sotmetre al ple de la cambra baixa al 2005 –i que aleshores va ser rebutjada pel PP i pel PSOE- en favor del reconeixement del plurilingüisme de l’estat espanyol. Els republicans repliquen d’aquesta manera la proposta de Ciutadans que demana suprimir el coneixement del català, gallec i basc cooficials com a requisit per a la funció pública allà on són llengües cooficials.

Tardà ha acusat Ciutadans de fer marxa enrere en el desplegament de l’estat de les autonomies i ha destacat que ara hi ha una majoria alternativa que permetria aprovar la mesura d’ERC, sempre i quan compti amb el suport del PSOE. La proposta de Ciutadans també ha rebut dures crítiques per part del PNB, En Marea i En Comú Podem, que l’han qualificat de ‘regressiva i recentralitzadora’.

La iniciativa que el secretari general de Ciutadans, José Manuel Veillegas, va donar a conèixer el passat divendres reclama una modificació de la Lleu de l’Estatut bàsic del treballadors públic per a evitar que una legislació autonòmica pugui imposar als funcionaris l’obligació d’entendre la llengua cooficial. La iniciativa d’ERC va en sentit contrari i demana que les llengües cooficials tinguin caràcter de llengua oficial a tot l’estat espanyol.

Els republicans proposen que els ciutadans tinguin el dret de dirigir-se en qualsevol llengua oficial de l’estat espanyol a l’administració, i destaquen especialment el dret a utilitzar les llengües cooficials amb normalitat a àmbits com la Justícia, l’etiquetatge o el doblatge. Tardà s’ha mostrat esperançat que el Congrés dels Diputats espanyol doni suport ara a la proposta que ERC va portar al ple el 2005 i que no va comptar amb el suport del PSOE. ‘Entenem que l’estat s’ha de sentir orgullós del seu caràcter plurilingüe’, ha afirmat Tardà, i ara ‘té una oportunitat per reconèixer-s’hi’.

El diputat d’En Comú Podem Josep Vendrell ha assegurat que, amb aquesta iniciativa, Ciutadans ha ‘declarat la guerra a la pluralitat’ i al caràcter plurilingüístic de l’estat espanyol. ‘Es comença atacant la diversitat lingüística i al final es questiona l’estat de les autonomies’, ha afirmat. Un criteri compartit per En Marea, que considera que la de Ciutadans ‘trenca un gran consens que es va assolir en temps anteriors’. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha afirmat que és una iniciativa ‘electoralista’ que pretén modificar, via llei de l’estat, els continguts dels estatuts d’autonomia que han estat referendats pels ciutadans. Aplicar-la, ha afirmat, ‘seria inconstitucional i si es provés de dur a la pràctica seria catastròfic.

Informa:VILAWEB.CAT (13-2-2018)

 

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533717