TORRENT PORTARÀ AL TRIBUNAL DE DRETS HUMANS D'ESTRASBURG ELS ENTREBANCS D'ESPANYA A LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha anunciat que presentaria una demanda de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre els entrebancs del Tribunal Constitucional espanyol a la candidatura de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. La demanda al TEDH s’ha de presentar a títol individual, i per això Torrent, a més d’impulsar-la, proposarà als diputats catalans que s’hi afegeixin.

Segons fonts del parlament, Torrent demanarà al TDEH que es tuteli els drets polítics i, en concret, el dret de participació política de Puigdemont. És a dir, el seu dret a sotmetre’s a un debat d’investidura com a diputat electe i a ser escollit president si té el suport de la majoria parlamentària. Torrent ha pres la decisió de presentar recurs al TDEH sense consultar Junts per Catalunya.

Les mateixes fonts indiquen que la demanda de mesures cautelars té un caràcter restrictiu i és reservada a casos molt específics en què pot haver-hi un dany irreparable. En el cas que la demanda fos estimada, es resoldria en vint-i-quatre hores.

El Parlament presenta al·legacions al TC


Torrent ho ha fet al mateix temps que el parlament presentava les al·legacions al TC respecte de les mesures cautelars per a investir Puigdemont –segons les quals ha de ser present a l’hemicicle i ha de tenir autorització del jutge Llarena– i contra la impugnació presentada pel govern espanyol. En l’escrit d’al·legacions remès aquest mateix dimarts al TC, els lletrats del Parlament demanen que, mentre el tribunal decideix si accepta o no el recurs, no s’imposin mesures cautelars i Que es tingui per personat el Parlament en la causa.

Els lletrats consideren que la impugnació que demana el Govern central i les mesures cautelars del TC tenen un caràcter ‘preventiu i purament hipotètic’ que provocaria que fossin improcedents, un argument en la línia de l’escrit remès pel Consell d’Estat, que va considerar que no era el moment de presentar el recurs.

Informa:VILAWEB.CAT (13-2-2018)

L'INDEPENDENTISME MARCA EL FULL DE RUTA: EL CAS MONTORO, EL DELIRI DELS ESPANYOLS BARALLATS

 

Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro
«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

 

 Vicent Partal



Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals. Llegeix més...

Visites Rebudes

07388471