ADMESA A TRÀMIT UNA NOVA QUERELLA CONTRA LA POLICIA ESPANYOLA PER L'1-O

El jutge d'instrucció número 7 de Barcelona, que té més de 200 denúncies d'afectats i lesionats per la policia l'1 d'octubre, ha admès a tràmit la querella de Marta Torrecillas, la noia a qui els agents del CNP van retorçar la mà mentre intentaven desallotjar a la força l'IES Pau Claris de Barcelona.

El jutge atribueix als agents els delictes de lesions i contra la integritat moral amb l'agreujant d'odi de motivació ideològica i de gènere.

Encara no hi ha citació per declarar. Tot i que sí que hi ha identificat el subinspector que va actuar en aquest punt de votació, el jutge està esperant les imatges dels fets que estan acabant de recopilar i endreçar els Mossos d'Esquadra per poder citar a declarar tots els agents implicats.

L’advocat Xavier Monge, d’Alerta Solidària, encara està valorant si demana citar els seus comandaments i agents de la unitat com a investigats o com a testimonis, o bé espera que l’agent identificat com l’autor de l’agressió comparegui primer davant el jutge.

"Es tracta d'un nou pas en l'avanç per aclarir els fets d'aquell històric 1 d'octubre, així com per escatir ordres de comandament, jerarquies i confirmar la tesi de l'operació del terror duta a terme per les forces de seguretat del seu Estat", valora Alerta Solidària en un comunicat després de saber la decisió del jutge. Alerta Solidària coordina part de les defenses de la macrocausa laberint de l'1 d'ctubre que s'investiga simultàniament a diferents jutjats de Catalunya a partir de les denúncies de les víctimes, però també dels mateixos cossos de seguretat espanyols.

D'altrabanda, alguns denunciants de Girona s'han fet enrere després de la presència intimidatòria la fiscalia en el judici que els ha informat que el referèndum era "il·legal".

Informa:ELMON.CAT (13-2-2018)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040086