CREIX LA TENSIÓ ENTRE JxCAT I ERC PER LA INVESTIDURA

La tensió entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ha augmentat aquest dimarts arran de la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de recórrer a Estrasburg les mesures del Tribunal Constitucional (TC) contra la investidura de Carles Puigdemont. Malgrat que pugui semblar favorable als interessos de Puigdemont, no ho és, segons el grup de JxCat. Després de l’anunci, el portaveu adjunt de la llista del president, Eduard Pujol, s'ha mostrat "perplex" i ha demanat a Torrent que abans de fer qualsevol acció que afecti els drets fonamentals de Puigdemont ho comuniqui abans a l’interessat i a l'equip de juristes que treballa en l’estratègia judicial.
El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, titlla de cop d'Estat els tràmits per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont, i apunta que Soraya Sáenz de Santamaría ha entrat en desobediència.

El portaveu adjunt, que ha comparegut amb la diputada Gemma Geis, ha afirmat que l'acció "xoca amb estratègies de legítima defensa" del president de la Generalitat. "Estem treballant amb molta discreció", ha considerat Geis, que ha recordat que el mateix grup està estudiant la manera d'acudir a Estrasburg i fer-ho amb èxit. "La decisió s'ha pres de manera unilateral i arbitrària", ha criticat Pujol, que, tot i això, no ha dubtat de la “bona fe” de la decisió de Torrent. "S'ha de treballar bé, s'ha de cosir (...) Amb diàleg ens hauríem trobat més còmodes", ha afirmat Pujol.

ERC no ha trigat a respondre expressant la mateixa "perplexitat" per les crítiques de JxCat. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha assegurat que el moviment de Torrent "és una idea de JxCat". "Estem perplexos de comprovar que quan Torrent tira endavant la seva proposta també s'endú retrets", ha lamentat Sabrià: "Això no és seriós ni és just", ha dit des de la sala de premsa del Parlament.

De fet, Sabrià ha atribuït al vicepresident primer, Josep Costa, la idea de recórrer al TEDH, que finalment Torrent ha acabat acceptant. Les negociacions entre JxCat i ERC per la investidura es reprendran aquest mateix dimarts, segons ha avançat Sabrià, després de 54 dies de desacord i amb la tensió creixent, especialment des que Torrent va ajornar el ple d’investidura. Aquest dimarts els republicans han insistit que el recurs al TEDH es fa precisament per garantir el dret de Puigdemont a ser investit i lamenten les crítiques dels seus socis.
Sense motius per deixar la llei de presidència al calaix

Però la qüestió del TEDH no és l'únic motiu de conflicte amb ERC. JxCat manté que el seu candidat és Puigdemont i que "no cal anar a buscar vies a Estrasburg" per trobar les "garanties" per investir-lo. "Ja teníem la majoria parlamentària per investir-lo el 30 de gener", ha dit, i ha recordat que es va ajornar el ple. I, en aquest punt, ha fet referència a la decisió de Torrent d'aquest dimarts de deixar fora de l'ordre del dia la qualificació de la reforma de la llei de presidència, una iniciativa que segons JxCat busca la manera d’investir Puigdemont a distància legalment. "No hi havia cap motiu per no tractar-la [la reforma de la llei]", ha afirmat Geis, que ha defensat que el registre es va fer correctament a la cambra i que, per tant, avui tocava abordar-la a la mesa.

En aquest sentit, han presentat la decisió de Torrent com a unilateral i han deixat clar que no la comparteixen. JxCat defensa que la tramitació de la reforma és legal i que impulsaran totes les vies necessàries per investir Puigdemont. "No ens mourem del compromís adquirit", ha defensat Pujol.
Informa:ARA.CAT (14-2-2018)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040091