CREIX LA TENSIÓ ENTRE JxCAT I ERC PER LA INVESTIDURA

La tensió entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ha augmentat aquest dimarts arran de la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de recórrer a Estrasburg les mesures del Tribunal Constitucional (TC) contra la investidura de Carles Puigdemont. Malgrat que pugui semblar favorable als interessos de Puigdemont, no ho és, segons el grup de JxCat. Després de l’anunci, el portaveu adjunt de la llista del president, Eduard Pujol, s'ha mostrat "perplex" i ha demanat a Torrent que abans de fer qualsevol acció que afecti els drets fonamentals de Puigdemont ho comuniqui abans a l’interessat i a l'equip de juristes que treballa en l’estratègia judicial.
El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, titlla de cop d'Estat els tràmits per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont, i apunta que Soraya Sáenz de Santamaría ha entrat en desobediència.

El portaveu adjunt, que ha comparegut amb la diputada Gemma Geis, ha afirmat que l'acció "xoca amb estratègies de legítima defensa" del president de la Generalitat. "Estem treballant amb molta discreció", ha considerat Geis, que ha recordat que el mateix grup està estudiant la manera d'acudir a Estrasburg i fer-ho amb èxit. "La decisió s'ha pres de manera unilateral i arbitrària", ha criticat Pujol, que, tot i això, no ha dubtat de la “bona fe” de la decisió de Torrent. "S'ha de treballar bé, s'ha de cosir (...) Amb diàleg ens hauríem trobat més còmodes", ha afirmat Pujol.

ERC no ha trigat a respondre expressant la mateixa "perplexitat" per les crítiques de JxCat. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha assegurat que el moviment de Torrent "és una idea de JxCat". "Estem perplexos de comprovar que quan Torrent tira endavant la seva proposta també s'endú retrets", ha lamentat Sabrià: "Això no és seriós ni és just", ha dit des de la sala de premsa del Parlament.

De fet, Sabrià ha atribuït al vicepresident primer, Josep Costa, la idea de recórrer al TEDH, que finalment Torrent ha acabat acceptant. Les negociacions entre JxCat i ERC per la investidura es reprendran aquest mateix dimarts, segons ha avançat Sabrià, després de 54 dies de desacord i amb la tensió creixent, especialment des que Torrent va ajornar el ple d’investidura. Aquest dimarts els republicans han insistit que el recurs al TEDH es fa precisament per garantir el dret de Puigdemont a ser investit i lamenten les crítiques dels seus socis.
Sense motius per deixar la llei de presidència al calaix

Però la qüestió del TEDH no és l'únic motiu de conflicte amb ERC. JxCat manté que el seu candidat és Puigdemont i que "no cal anar a buscar vies a Estrasburg" per trobar les "garanties" per investir-lo. "Ja teníem la majoria parlamentària per investir-lo el 30 de gener", ha dit, i ha recordat que es va ajornar el ple. I, en aquest punt, ha fet referència a la decisió de Torrent d'aquest dimarts de deixar fora de l'ordre del dia la qualificació de la reforma de la llei de presidència, una iniciativa que segons JxCat busca la manera d’investir Puigdemont a distància legalment. "No hi havia cap motiu per no tractar-la [la reforma de la llei]", ha afirmat Geis, que ha defensat que el registre es va fer correctament a la cambra i que, per tant, avui tocava abordar-la a la mesa.

En aquest sentit, han presentat la decisió de Torrent com a unilateral i han deixat clar que no la comparteixen. JxCat defensa que la tramitació de la reforma és legal i que impulsaran totes les vies necessàries per investir Puigdemont. "No ens mourem del compromís adquirit", ha defensat Pujol.
Informa:ARA.CAT (14-2-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533720