SANTI VIDAL DEFINEIX COM A "HIPÒTESIS ATREVIDES " LES SEVES AFIRMACIONS SOBRE L'1-O

L’exsenador d'ERC i exmagistrat Santiago Vidal ha assegurat davant del jutge que investiga l'organització de l'1-O que les seves afirmacions sobre l'1-O durant una sèrie de conferències polítiques eren "hipòtesis atrevides". Segons fonts judicials pròximes al cas, Vidal ha dit al jutge que aquests plantejaments "en cap cas eren certs". L'exmagistrat ha declarat com a investigat aquest dimarts, juntament amb l'excomissionat Carles Viver Pi-Sunyer.

Les afirmacions de Vidal, que va arribar a assegurar que el Govern tenia accés a les dades fiscals dels catalans, és el que va donar origen a la investigació que dirigeix el jutjat d'instrucció número 13 arran d'una querella de Vox i que s'ha transformat en una causa general per l'organització del referèndum amb una trentena d'investigats.

Segons les mateixes fonts judicials, Vidal -que només ha contestat a la seva advocada- s'ha limitat a parlar sobre les afirmacions que va fer en aquelles conferències i que la seva defensa entén que són l'únic objecte d'investigació.

Vidal ha admès que havia d'haver parlat en "futur" i no en present, que les seves paraules s'han d'entendre "en el context d'una xerrada política" i que "no es corresponen amb la realitat". Aquest dimarts també ha declarat l'expresident del Consell Assessor per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, que ha assegurat que el seu paper en l'1-O es va limitar al d'un "assessor tècnic" que feia propostes per a diferents organismes, segons fonts pròximes al cas.

Demana tornar a fer de jutge

 

Segons fonts pròximes a l'exsenador d'ERC, Santiago Vidal ha cursat una petició davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per tornar a exercir com a jutge després que s’esgotin els tres anys de suspensió que li va imposar aquest organisme el 26 de febrer del 2015 per haver redactat un esborrany de Constitució catalana.

El CGPJ té sobre la taula la petició de l’exjutge i ara haurà de decidir. Segons fonts judicials no hi ha precedents d’un cas similar, ja que Vidal es troba ara investigat en el jutjat de Barcelona que porta la causa per l’organització de l’1-O. La doctrina només estableix que un magistrat ha de deixar d’exercir quan se li obri judici oral però no mentre manté la condició d’investigat.


Informa:ARA.CAT (14-2-2018)

ELS MONSTRES ESTAN A PUNT DE MORIR: ANAR CONTRA LA IMMERSIÓ POT SER EL SEU DARRER I DEFINITIU ERROR

"Els monstres estan a punt de morir "

 


SALVADOR CARDÚS

 

Segueix-me

“Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar,

i torna el temps dels monstres

que no són morts -i el silenci fa niu en la vida,

fa niu en les coses - .

Quan creus que ja s’acaba,

torna a començar”.

Raimon (1969)

SÍ: HA TORNAT EL TEMPS d’obrir el calaix on havíem desat les velles cançons i les velles imatges que ens van ajudar a resistir la llarga nit del franquisme, aquella “vella i odiada nit”. Uns records, però, que també ens diuen que si vam sobreviure a aquella nit encara més guanyarem la foscor d’ara. Els monstres que no morien fa cinquanta anys eren encara més cruels que els d’ara, i som moltíssims més dels que llavors gosàvem cantar Diguem no.

I ÉS QUE SEMPRE que s’estén el nostre desànim reapareix el seu pitjor i més desbocat nacionalisme, les amenaces -tan ufanes i tan superbes- del qual ens tornen a desvetllar de la melancolia de la derrota. Només cal fer una mica de memòria. Ens hi vam trobar el 2006. L’1 de novembre, després que Pasqual Maragall expulsés ERC del Govern, es van celebrar eleccions al Parlament. L’escassíssima participació del 56,8 per cent assenyalava l’estat de desànim col·lectiu provocat pel fracàs de la reforma de l’Estatut (per cert, aprovat amb una participació encara més escanyolida del 48,85 per cent). Els partits catalanistes, amb el seu habitual comportament fratricida -per si algú no ho recorda-, havien arribat profundament dividits al final de la reforma entre el 2004 i el 2006, i, per tant, sense força negociadora a Madrid. A El camí de la independència (2010) ho vaig descriure així: “Tres anys de mala bava i d’una política de vol baix i més aviat carronyaire”. I fins l’independentisme d’ERC hi perdia 11 del 21 diputats. L’estat espanyol, conscient de la desfeta, va pensar que era l’hora de lliurar la batalla “definitiva” per acabar d’enfonsar-nos i humiliar-nos. Llegeix més...

Visites Rebudes

07040100