SANTI VIDAL DEFINEIX COM A "HIPÒTESIS ATREVIDES " LES SEVES AFIRMACIONS SOBRE L'1-O

L’exsenador d'ERC i exmagistrat Santiago Vidal ha assegurat davant del jutge que investiga l'organització de l'1-O que les seves afirmacions sobre l'1-O durant una sèrie de conferències polítiques eren "hipòtesis atrevides". Segons fonts judicials pròximes al cas, Vidal ha dit al jutge que aquests plantejaments "en cap cas eren certs". L'exmagistrat ha declarat com a investigat aquest dimarts, juntament amb l'excomissionat Carles Viver Pi-Sunyer.

Les afirmacions de Vidal, que va arribar a assegurar que el Govern tenia accés a les dades fiscals dels catalans, és el que va donar origen a la investigació que dirigeix el jutjat d'instrucció número 13 arran d'una querella de Vox i que s'ha transformat en una causa general per l'organització del referèndum amb una trentena d'investigats.

Segons les mateixes fonts judicials, Vidal -que només ha contestat a la seva advocada- s'ha limitat a parlar sobre les afirmacions que va fer en aquelles conferències i que la seva defensa entén que són l'únic objecte d'investigació.

Vidal ha admès que havia d'haver parlat en "futur" i no en present, que les seves paraules s'han d'entendre "en el context d'una xerrada política" i que "no es corresponen amb la realitat". Aquest dimarts també ha declarat l'expresident del Consell Assessor per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, que ha assegurat que el seu paper en l'1-O es va limitar al d'un "assessor tècnic" que feia propostes per a diferents organismes, segons fonts pròximes al cas.

Demana tornar a fer de jutge

 

Segons fonts pròximes a l'exsenador d'ERC, Santiago Vidal ha cursat una petició davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per tornar a exercir com a jutge després que s’esgotin els tres anys de suspensió que li va imposar aquest organisme el 26 de febrer del 2015 per haver redactat un esborrany de Constitució catalana.

El CGPJ té sobre la taula la petició de l’exjutge i ara haurà de decidir. Segons fonts judicials no hi ha precedents d’un cas similar, ja que Vidal es troba ara investigat en el jutjat de Barcelona que porta la causa per l’organització de l’1-O. La doctrina només estableix que un magistrat ha de deixar d’exercir quan se li obri judici oral però no mentre manté la condició d’investigat.


Informa:ARA.CAT (14-2-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533726