PUIGDEMONT, SOBRE LA REPÚBLICA: " PREGUNTAR ARA ÉS UN ACTE DE TERRORISME, SEDICIÓ I REBEL·LIÓ "

Cap marge de decisió per acordar entre tots els espanyols si volen viure en un estat monàrquic o republicà. Si Catalunya no va poder celebrar un referèndum per decidir sobre el seu futur, és (previsiblement) de calaix que tampoc Espanya podrà obrir el debat sobre Monarquia o República.

Així ho ha denunciat avui el president Carles Puigdemont, que s'ha lamentat en un missatge a Twitter que "preguntar, qüestionar o votar són ara actes de terrorisme, rebel·lió i sedició", després de veure com en aquests darrers mesos la justícia espanyola ha anat acusant i empresonant diferents polítics per rebel·lió només per deixar que els catalans puguessin decidir el seu futur de forma pacífica. De fet, fins i tot la Fiscalia es va atrevir a acusar d'un delicte de terrorisme una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) pels talls a algunes carreteres catalanes durant la Setmana Santa i, el més surrealista, per haver trobat a casa seva una captura de Google Maps, caretes de paper i un xiulet groc.

Precisament per tot això, Puigdemont s'ha lamentat que ara sembli impossible poder decidir sobre res a l'Estat espanyol, però ha volgut subratllar que "la millor garantia per aconseguir la República espanyola és donar suport a la catalana", al mateix temps que ha recordat que el 77,9% dels catalans suspenen la Monarquia i, el que és més, un 60,3% la puntuen amb un zero.

El president, a més, es lamenta que no hi hagi cap dada sobre què opina la ciutadania espanyola en relació a la Monarquia o República des del 2015, mentre que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ho pregunta onada rere onada.

De fet, a Catalunya cada vegada ha caigut més la valoració sobre la Casa Reial.

I no només això. La monarquia espanyola és la institució pitjor puntuada pels catalans, que li donen només un 1,82% de la seva confiança, a diferència del Parlament, les Universitats, els Mossos d'Esquadra o els mitjans de comunicació.

Informa:ELNACIONAL.CAT (14-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374007