TORRENT: " PER IMPLEMENTAR LA REPÚBLICA ESTEM DISPOSATS A JUGAR-NOS-HO TOT "

Clar i contundent. Així s'ha mostrat avui el president del Parlament, Roger Torrent, durant el seu parlament a l'acte d'ERC 'República és democràcia', celebrat aquest matí a les Cotxeres de Sants, on ha assegurat que "per implementar la República, estem disposats a jugar-nos-ho tot".

Visiblement disgustat, el president de la cambra catalana ha lamentat que "avui no podem estar de festa" perquè "hi ha massa llaços grocs a la primera fila" en record als presos polítics o als dirigents del Govern a l'exili. I és que, des de fa mesos, per no dir anys, Catalunya "viu una de les onades de repressió més grans que es recorden" i, justament per això, Torrent considera que és el moment de tornar a donar-ho tot per implementar la República, com estan fent ara i com ho fan fer durant els anys 30.

Precisament en aquest sentit, ha volgut deixar ben clar que "ERC posarà per davant els interessos del país als del partit" perquè, ha recordat, "hem avançat quan la societat civil i els polítics hem anat de la mà".

Durant l'acte, en què han parlat diferents personalitats d'ERC com Alfred Bosch, Ester Capella o Teresa Jordà, també hi ha intervingut el diputat al Congrés Gabriel Rufián, que, després de la polèmica del màster de Cristina Cifuentes i la impunitat amb què s'està gestionant aquesta qüestió, ha deixat anar que "els que estan mentint amb els seus màsters també estan mentint amb Catalunya".

Rufián, que no s'ha tallat ni un pèl a l'hora de denunciar, per exemple, que "el terrorisme són els CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) i no els CDR", també ha emplaçat la justícia espanyola a "investigar són els comitès de defensa de l'Ibex35, no els CDR". Al seu torn, el seu company d'escò Joan Tardà ha predicat en favor de "garantir a la ciutadania uns drets mínims" perquè, segons el seu parer, "els drets s'han de conquerir i hem de ser conscients del seu preu".

Segons ha denunciat, "ens volen violents, i per això sabem que és el que necessitem nosaltres", però precisament per això ha demanat "saber ser dignes de Catalunya i dels nostres ideals" emprenent "un camí que vagi directe al cim".

Mentrestant, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha insistit, des de Suïssa i per videoconferència, en la idea que "vaig decidir, forçosament, haver de marxar a l'exili".

Informa:ELNACIONAL.CAT (14-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314176