TORRENT: " PER IMPLEMENTAR LA REPÚBLICA ESTEM DISPOSATS A JUGAR-NOS-HO TOT "

Clar i contundent. Així s'ha mostrat avui el president del Parlament, Roger Torrent, durant el seu parlament a l'acte d'ERC 'República és democràcia', celebrat aquest matí a les Cotxeres de Sants, on ha assegurat que "per implementar la República, estem disposats a jugar-nos-ho tot".

Visiblement disgustat, el president de la cambra catalana ha lamentat que "avui no podem estar de festa" perquè "hi ha massa llaços grocs a la primera fila" en record als presos polítics o als dirigents del Govern a l'exili. I és que, des de fa mesos, per no dir anys, Catalunya "viu una de les onades de repressió més grans que es recorden" i, justament per això, Torrent considera que és el moment de tornar a donar-ho tot per implementar la República, com estan fent ara i com ho fan fer durant els anys 30.

Precisament en aquest sentit, ha volgut deixar ben clar que "ERC posarà per davant els interessos del país als del partit" perquè, ha recordat, "hem avançat quan la societat civil i els polítics hem anat de la mà".

Durant l'acte, en què han parlat diferents personalitats d'ERC com Alfred Bosch, Ester Capella o Teresa Jordà, també hi ha intervingut el diputat al Congrés Gabriel Rufián, que, després de la polèmica del màster de Cristina Cifuentes i la impunitat amb què s'està gestionant aquesta qüestió, ha deixat anar que "els que estan mentint amb els seus màsters també estan mentint amb Catalunya".

Rufián, que no s'ha tallat ni un pèl a l'hora de denunciar, per exemple, que "el terrorisme són els CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) i no els CDR", també ha emplaçat la justícia espanyola a "investigar són els comitès de defensa de l'Ibex35, no els CDR". Al seu torn, el seu company d'escò Joan Tardà ha predicat en favor de "garantir a la ciutadania uns drets mínims" perquè, segons el seu parer, "els drets s'han de conquerir i hem de ser conscients del seu preu".

Segons ha denunciat, "ens volen violents, i per això sabem que és el que necessitem nosaltres", però precisament per això ha demanat "saber ser dignes de Catalunya i dels nostres ideals" emprenent "un camí que vagi directe al cim".

Mentrestant, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha insistit, des de Suïssa i per videoconferència, en la idea que "vaig decidir, forçosament, haver de marxar a l'exili".

Informa:ELNACIONAL.CAT (14-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020545