L'EXPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU PAT COX DEMANA UN DIÀLEG POLÍTIC ENTRE CATALUNYA I ESPANYA, PERQUÈ " EL CAMÍ JUDICIAL NO HO POT RESOLDRE TOT "

L'expresident del Parlament Europeu Pat Cox ha fet una crida al "diàleg polític" entre Catalunya i Espanya per trobar una solució "mútuament acceptable" al conflicte. En una entrevista amb l'ACN, Cox admet que Espanya "ha escollit" seguir "la ruta constitucional i jurídica" per fer front a la situació catalana, i tot i que assegura que és "una opció perfectament vàlida", avisa que "la solució per temes d'aquesta complexitat al final requereix converses polítiques".

Preguntat sobre si caldria alliberar els presos, Cox diu que no es vol implicar en "el tema constitucional més delicat d'Espanya" però que l'experiència "d'altres llocs i altres temps" mostra que "si vols tenir diàleg polític has de trobar mecanismes per permetre fer-ho als que poden contribuir-hi". Per Cox, "és important, davant de sensibilitats així, no crear màrtirs d'una causa, sinó trobar gent que pugui aportar solucions".

Pat Cox, president del Parlament Europeu entre el 2002 i el 2004 pel grup liberal, assegura que valorar la situació catalana suposa actualment "entrar en un camp de mines". Cox justifica el poc rol de la Unió Europea en el debat català pel fet que "legalment i, políticament, la UE no pot passar per sobre de l'ordre constitucional d'un estat membre, perquè és la base d'on sorgeixen els seus poders". Amb tot, això no vol dir que els eurodiputats o els diversos grups polítics a Brussel·les no puguin debatre o expressar-se sobre Catalunya de forma "espontània". "Vivim en un món on la gent pot expressar-se lliurement", reitera, afegint, però, que els posicionaments de determinats grups o diputats no s'ha de confondre amb un "dret de la institució a intervenir" en el conflicte.

Segons Cox, la UE "no pot permetre's el luxe" d'implicar-se en una mediació a Catalunya sense permís, també, de l'estat espanyol. "Si les dues parts no volen, no es pot imposar des de fora" la mediació, assegura l'irlandès, tot i que admet que un element extern podria "ajudar". Cox destaca que a Londres i Edimburg van mantenir un "diàleg constitucional" per acordar el referèndum del 2014, un element "absent" a l'estat espanyol. És precisament per l'existència d'aquest acord que Cox considera que la UE hagués estat en disposició de "reconèixer la independència d'Escòcia" si els seus ciutadans haguessin votat 'sí'.

Cox recorda que a l'Estat espanyol els jutges prenen "decisions que són legals" però avisa que "la legalitat no s'ha de confondre, necessàriament, amb els grisos molt més complexos de l'argumentari polític". I apel·la a les lliçons apreses en el conflicte a Irlanda del Nord. "Finalment vam trobar la manera de fer la pau. I va passar perquè persones que no s'agradaven gens entre elles es van asseure en una taula i van parlar", conclou.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314031