L'EXPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU PAT COX DEMANA UN DIÀLEG POLÍTIC ENTRE CATALUNYA I ESPANYA, PERQUÈ " EL CAMÍ JUDICIAL NO HO POT RESOLDRE TOT "

L'expresident del Parlament Europeu Pat Cox ha fet una crida al "diàleg polític" entre Catalunya i Espanya per trobar una solució "mútuament acceptable" al conflicte. En una entrevista amb l'ACN, Cox admet que Espanya "ha escollit" seguir "la ruta constitucional i jurídica" per fer front a la situació catalana, i tot i que assegura que és "una opció perfectament vàlida", avisa que "la solució per temes d'aquesta complexitat al final requereix converses polítiques".

Preguntat sobre si caldria alliberar els presos, Cox diu que no es vol implicar en "el tema constitucional més delicat d'Espanya" però que l'experiència "d'altres llocs i altres temps" mostra que "si vols tenir diàleg polític has de trobar mecanismes per permetre fer-ho als que poden contribuir-hi". Per Cox, "és important, davant de sensibilitats així, no crear màrtirs d'una causa, sinó trobar gent que pugui aportar solucions".

Pat Cox, president del Parlament Europeu entre el 2002 i el 2004 pel grup liberal, assegura que valorar la situació catalana suposa actualment "entrar en un camp de mines". Cox justifica el poc rol de la Unió Europea en el debat català pel fet que "legalment i, políticament, la UE no pot passar per sobre de l'ordre constitucional d'un estat membre, perquè és la base d'on sorgeixen els seus poders". Amb tot, això no vol dir que els eurodiputats o els diversos grups polítics a Brussel·les no puguin debatre o expressar-se sobre Catalunya de forma "espontània". "Vivim en un món on la gent pot expressar-se lliurement", reitera, afegint, però, que els posicionaments de determinats grups o diputats no s'ha de confondre amb un "dret de la institució a intervenir" en el conflicte.

Segons Cox, la UE "no pot permetre's el luxe" d'implicar-se en una mediació a Catalunya sense permís, també, de l'estat espanyol. "Si les dues parts no volen, no es pot imposar des de fora" la mediació, assegura l'irlandès, tot i que admet que un element extern podria "ajudar". Cox destaca que a Londres i Edimburg van mantenir un "diàleg constitucional" per acordar el referèndum del 2014, un element "absent" a l'estat espanyol. És precisament per l'existència d'aquest acord que Cox considera que la UE hagués estat en disposició de "reconèixer la independència d'Escòcia" si els seus ciutadans haguessin votat 'sí'.

Cox recorda que a l'Estat espanyol els jutges prenen "decisions que són legals" però avisa que "la legalitat no s'ha de confondre, necessàriament, amb els grisos molt més complexos de l'argumentari polític". I apel·la a les lliçons apreses en el conflicte a Irlanda del Nord. "Finalment vam trobar la manera de fer la pau. I va passar perquè persones que no s'agradaven gens entre elles es van asseure en una taula i van parlar", conclou.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647309