L'EXPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU PAT COX DEMANA UN DIÀLEG POLÍTIC ENTRE CATALUNYA I ESPANYA, PERQUÈ " EL CAMÍ JUDICIAL NO HO POT RESOLDRE TOT "

L'expresident del Parlament Europeu Pat Cox ha fet una crida al "diàleg polític" entre Catalunya i Espanya per trobar una solució "mútuament acceptable" al conflicte. En una entrevista amb l'ACN, Cox admet que Espanya "ha escollit" seguir "la ruta constitucional i jurídica" per fer front a la situació catalana, i tot i que assegura que és "una opció perfectament vàlida", avisa que "la solució per temes d'aquesta complexitat al final requereix converses polítiques".

Preguntat sobre si caldria alliberar els presos, Cox diu que no es vol implicar en "el tema constitucional més delicat d'Espanya" però que l'experiència "d'altres llocs i altres temps" mostra que "si vols tenir diàleg polític has de trobar mecanismes per permetre fer-ho als que poden contribuir-hi". Per Cox, "és important, davant de sensibilitats així, no crear màrtirs d'una causa, sinó trobar gent que pugui aportar solucions".

Pat Cox, president del Parlament Europeu entre el 2002 i el 2004 pel grup liberal, assegura que valorar la situació catalana suposa actualment "entrar en un camp de mines". Cox justifica el poc rol de la Unió Europea en el debat català pel fet que "legalment i, políticament, la UE no pot passar per sobre de l'ordre constitucional d'un estat membre, perquè és la base d'on sorgeixen els seus poders". Amb tot, això no vol dir que els eurodiputats o els diversos grups polítics a Brussel·les no puguin debatre o expressar-se sobre Catalunya de forma "espontània". "Vivim en un món on la gent pot expressar-se lliurement", reitera, afegint, però, que els posicionaments de determinats grups o diputats no s'ha de confondre amb un "dret de la institució a intervenir" en el conflicte.

Segons Cox, la UE "no pot permetre's el luxe" d'implicar-se en una mediació a Catalunya sense permís, també, de l'estat espanyol. "Si les dues parts no volen, no es pot imposar des de fora" la mediació, assegura l'irlandès, tot i que admet que un element extern podria "ajudar". Cox destaca que a Londres i Edimburg van mantenir un "diàleg constitucional" per acordar el referèndum del 2014, un element "absent" a l'estat espanyol. És precisament per l'existència d'aquest acord que Cox considera que la UE hagués estat en disposició de "reconèixer la independència d'Escòcia" si els seus ciutadans haguessin votat 'sí'.

Cox recorda que a l'Estat espanyol els jutges prenen "decisions que són legals" però avisa que "la legalitat no s'ha de confondre, necessàriament, amb els grisos molt més complexos de l'argumentari polític". I apel·la a les lliçons apreses en el conflicte a Irlanda del Nord. "Finalment vam trobar la manera de fer la pau. I va passar perquè persones que no s'agradaven gens entre elles es van asseure en una taula i van parlar", conclou.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374051