L'EXPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU PAT COX DEMANA UN DIÀLEG POLÍTIC ENTRE CATALUNYA I ESPANYA, PERQUÈ " EL CAMÍ JUDICIAL NO HO POT RESOLDRE TOT "

L'expresident del Parlament Europeu Pat Cox ha fet una crida al "diàleg polític" entre Catalunya i Espanya per trobar una solució "mútuament acceptable" al conflicte. En una entrevista amb l'ACN, Cox admet que Espanya "ha escollit" seguir "la ruta constitucional i jurídica" per fer front a la situació catalana, i tot i que assegura que és "una opció perfectament vàlida", avisa que "la solució per temes d'aquesta complexitat al final requereix converses polítiques".

Preguntat sobre si caldria alliberar els presos, Cox diu que no es vol implicar en "el tema constitucional més delicat d'Espanya" però que l'experiència "d'altres llocs i altres temps" mostra que "si vols tenir diàleg polític has de trobar mecanismes per permetre fer-ho als que poden contribuir-hi". Per Cox, "és important, davant de sensibilitats així, no crear màrtirs d'una causa, sinó trobar gent que pugui aportar solucions".

Pat Cox, president del Parlament Europeu entre el 2002 i el 2004 pel grup liberal, assegura que valorar la situació catalana suposa actualment "entrar en un camp de mines". Cox justifica el poc rol de la Unió Europea en el debat català pel fet que "legalment i, políticament, la UE no pot passar per sobre de l'ordre constitucional d'un estat membre, perquè és la base d'on sorgeixen els seus poders". Amb tot, això no vol dir que els eurodiputats o els diversos grups polítics a Brussel·les no puguin debatre o expressar-se sobre Catalunya de forma "espontània". "Vivim en un món on la gent pot expressar-se lliurement", reitera, afegint, però, que els posicionaments de determinats grups o diputats no s'ha de confondre amb un "dret de la institució a intervenir" en el conflicte.

Segons Cox, la UE "no pot permetre's el luxe" d'implicar-se en una mediació a Catalunya sense permís, també, de l'estat espanyol. "Si les dues parts no volen, no es pot imposar des de fora" la mediació, assegura l'irlandès, tot i que admet que un element extern podria "ajudar". Cox destaca que a Londres i Edimburg van mantenir un "diàleg constitucional" per acordar el referèndum del 2014, un element "absent" a l'estat espanyol. És precisament per l'existència d'aquest acord que Cox considera que la UE hagués estat en disposició de "reconèixer la independència d'Escòcia" si els seus ciutadans haguessin votat 'sí'.

Cox recorda que a l'Estat espanyol els jutges prenen "decisions que són legals" però avisa que "la legalitat no s'ha de confondre, necessàriament, amb els grisos molt més complexos de l'argumentari polític". I apel·la a les lliçons apreses en el conflicte a Irlanda del Nord. "Finalment vam trobar la manera de fer la pau. I va passar perquè persones que no s'agradaven gens entre elles es van asseure en una taula i van parlar", conclou.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733921