EL MUNICIPI DE BORDILS INSTAL·LA UN SENYAL DE TRÀNSIT AMB LA DISTÀNCIA QUE HI HA FINS ALS CENTRES PINITENCIARIS AMB ELS PRESOS POLÍTICS

La societat catalana no pensa parar fins que els presos polítics tornin a casa. Arreu del territori, dia rere dia, es tiren endavant projectes i iniciatives en protesta contra l'autoritarisme de l'Estat i que demanen -d'una manera o altra- la llibertat dels líders independentistes represaliats pel Gobierno de la mà de la justícia espanyola. La darrera, té forma de senyal de trànsit.

Es tracta d'un panell que ha estat instal·lat a la carretera que travessa Bordils; concretament, al quilòmetre 26 de la C-66, que va de la Bisbal d'Empordà a Girona i que passa per aquest municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès. La indicació assenyala els quilòmetres que hi ha fins arribar a les tres presons madrilenyes on hi ha els presos polítics catalans: Soto del Real (743 km), Estremera ( 739 km) i Alcalá-Meco (675 km).

A dalt del senyal, es pot veure un altre que imita els que indiquen les carreteres nacionals i que diu N-1714, en referència a la guerra de Successió a Catalunya. També hi ha penjat un llaç groc per demanar la llibertat dels presos.

Informa:DIRECTE.CAT (14-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374194