EMMERSON, ADVOCAT DELS POLÍTICS REPRESALIATS : " ESPANYA HA VULNERAT FLAGRANTMENT EL DRET INTERNACIONAL "

 L’advocat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart davant del Comitè de Drets Humans de l’ONU, Ben Emmerson, ha parlat aquest matí al programa Via Lliure de Rac1 i ha acusat Espanya de "vulnerar flagrantment el dret internacional''. Segons ell, el Gobierno ho ha fet "des del moment que van ficar a la presó polítics que emetien les seves opinions polítiques".

En aquest sentit, ha demanat "que la comunitat internacional es desperti" per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. D'altra banda, ha carregat contra el fet que l’Estat ignori les resolucions de l’ONU sota l'argument que no són vinculants, cosa que -diu- és “una afirmació política, no legal”.

Segons l'advocat, a més, la Moncloa està "desesperada" davant la notícia que el Parlament presentarà una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ho demostra amb l'amenaça de la malversació de fons com a possible conseqüència. “L’estat espanyol s'està comportant com un règim repressiu degut al seu passat feixista”, ha sentenciat Emmerson.

Informa:ELMON.CAT (14-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374077