LA GUÀRDIA CIVIL ADMET A LLANERA QUE ESTÀ SORPRESA DE LES CAPACITATS DE L'ANC

La Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil admet està sorpresa de les capacitats logístiques de l’Assemblea Nacional Catalana. Així ho assegura en l’atestat registrat el 28 de febrer amb el número 2018-101743-010, davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem de l'1-O, Pablo Llarena, amb què detalla un a un el paper dels “actors independentistes” en el procés sobiranista i en concret de l’ANC. Una sopresa que es pot reblar aquest diumenge en la manifestació convocada en protesta pels presos polítics.

Concretament, en aquest informe la Guàrdia Civil analitza amb detall una sèrie de correus electrònics de membres de l’organització de l’entitat sobre el que considera “un dels pilars fonamentals del full de ruta de l’ANC, la mobilització ciutadana”. La conclusió dels analistes és que “s’ha comprovat que tenen un ampli poder de convocatòria per a les mobilitzacions de ciutadans i, en ocasions, sorprèn la rapidesa amb què són capaços de portar-les a terme”.

En aquest sentit, l’atestat destaca el paper de la “comissió/comitè (sic) de mobilització” i constata la utilització de la web, les xarxes socials o Telegram per l’organització d’accions concretes i ràpides. Així mateix, la Guàrdia Civil alerta que als “correus s’observa que davant la imminent aplicació del 155, l’ANC preveia una sèrie de mesures per a la defensa de les institucions catalanes”.

Una defensa que, per la Guàrdia Civil, passava “per la coordinació amb els Comitès de Defensa de la República” encaminades a “vagues i mobilitzacions permaments”. És més, els autors de l’atestat estan segurs que tenen capacitat com per impulsar la “creació d’un banc públic i una feina per recaptar impostos”.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020539