LA GUÀRDIA CIVIL ADMET A LLANERA QUE ESTÀ SORPRESA DE LES CAPACITATS DE L'ANC

La Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil admet està sorpresa de les capacitats logístiques de l’Assemblea Nacional Catalana. Així ho assegura en l’atestat registrat el 28 de febrer amb el número 2018-101743-010, davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem de l'1-O, Pablo Llarena, amb què detalla un a un el paper dels “actors independentistes” en el procés sobiranista i en concret de l’ANC. Una sopresa que es pot reblar aquest diumenge en la manifestació convocada en protesta pels presos polítics.

Concretament, en aquest informe la Guàrdia Civil analitza amb detall una sèrie de correus electrònics de membres de l’organització de l’entitat sobre el que considera “un dels pilars fonamentals del full de ruta de l’ANC, la mobilització ciutadana”. La conclusió dels analistes és que “s’ha comprovat que tenen un ampli poder de convocatòria per a les mobilitzacions de ciutadans i, en ocasions, sorprèn la rapidesa amb què són capaços de portar-les a terme”.

En aquest sentit, l’atestat destaca el paper de la “comissió/comitè (sic) de mobilització” i constata la utilització de la web, les xarxes socials o Telegram per l’organització d’accions concretes i ràpides. Així mateix, la Guàrdia Civil alerta que als “correus s’observa que davant la imminent aplicació del 155, l’ANC preveia una sèrie de mesures per a la defensa de les institucions catalanes”.

Una defensa que, per la Guàrdia Civil, passava “per la coordinació amb els Comitès de Defensa de la República” encaminades a “vagues i mobilitzacions permaments”. És més, els autors de l’atestat estan segurs que tenen capacitat com per impulsar la “creació d’un banc públic i una feina per recaptar impostos”.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374036