LA GUÀRDIA CIVIL ADMET A LLANERA QUE ESTÀ SORPRESA DE LES CAPACITATS DE L'ANC

La Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil admet està sorpresa de les capacitats logístiques de l’Assemblea Nacional Catalana. Així ho assegura en l’atestat registrat el 28 de febrer amb el número 2018-101743-010, davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem de l'1-O, Pablo Llarena, amb què detalla un a un el paper dels “actors independentistes” en el procés sobiranista i en concret de l’ANC. Una sopresa que es pot reblar aquest diumenge en la manifestació convocada en protesta pels presos polítics.

Concretament, en aquest informe la Guàrdia Civil analitza amb detall una sèrie de correus electrònics de membres de l’organització de l’entitat sobre el que considera “un dels pilars fonamentals del full de ruta de l’ANC, la mobilització ciutadana”. La conclusió dels analistes és que “s’ha comprovat que tenen un ampli poder de convocatòria per a les mobilitzacions de ciutadans i, en ocasions, sorprèn la rapidesa amb què són capaços de portar-les a terme”.

En aquest sentit, l’atestat destaca el paper de la “comissió/comitè (sic) de mobilització” i constata la utilització de la web, les xarxes socials o Telegram per l’organització d’accions concretes i ràpides. Així mateix, la Guàrdia Civil alerta que als “correus s’observa que davant la imminent aplicació del 155, l’ANC preveia una sèrie de mesures per a la defensa de les institucions catalanes”.

Una defensa que, per la Guàrdia Civil, passava “per la coordinació amb els Comitès de Defensa de la República” encaminades a “vagues i mobilitzacions permaments”. És més, els autors de l’atestat estan segurs que tenen capacitat com per impulsar la “creació d’un banc públic i una feina per recaptar impostos”.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733926