LA GUÀRDIA CIVIL ADMET A LLANERA QUE ESTÀ SORPRESA DE LES CAPACITATS DE L'ANC

La Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil admet està sorpresa de les capacitats logístiques de l’Assemblea Nacional Catalana. Així ho assegura en l’atestat registrat el 28 de febrer amb el número 2018-101743-010, davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem de l'1-O, Pablo Llarena, amb què detalla un a un el paper dels “actors independentistes” en el procés sobiranista i en concret de l’ANC. Una sopresa que es pot reblar aquest diumenge en la manifestació convocada en protesta pels presos polítics.

Concretament, en aquest informe la Guàrdia Civil analitza amb detall una sèrie de correus electrònics de membres de l’organització de l’entitat sobre el que considera “un dels pilars fonamentals del full de ruta de l’ANC, la mobilització ciutadana”. La conclusió dels analistes és que “s’ha comprovat que tenen un ampli poder de convocatòria per a les mobilitzacions de ciutadans i, en ocasions, sorprèn la rapidesa amb què són capaços de portar-les a terme”.

En aquest sentit, l’atestat destaca el paper de la “comissió/comitè (sic) de mobilització” i constata la utilització de la web, les xarxes socials o Telegram per l’organització d’accions concretes i ràpides. Així mateix, la Guàrdia Civil alerta que als “correus s’observa que davant la imminent aplicació del 155, l’ANC preveia una sèrie de mesures per a la defensa de les institucions catalanes”.

Una defensa que, per la Guàrdia Civil, passava “per la coordinació amb els Comitès de Defensa de la República” encaminades a “vagues i mobilitzacions permaments”. És més, els autors de l’atestat estan segurs que tenen capacitat com per impulsar la “creació d’un banc públic i una feina per recaptar impostos”.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314641