MILERS DE PERSONES CLAMEN JUSTÍCIA PELS JOVES D'ALTSASU A PAMPLONA

“Estem absolutament nerviosos, sense dormir, amb impotència i ràbia pel que ens estan fent. Necessitem omplir Iruñea.” El clam llançat el dia anterior per Edurne Goikoetxea, mare d’un dels nois d’Altsasu, ahir va tenir un ampli ressò. Milers de ciutadans van manifestar-se pel centre de Pamplona per denunciar l’anòmala situació dels vuit joves d’aquesta localitat navarresa les vigílies del judici que se celebrarà a l’Audiencia Nacional per uns incidents que han estat qualificats d’activitat terrorista. Els pares dels nois –que encapçalaven la protesta– asseguraven, ahir, que viuen amb por pel que pugui passar els propers dies, sobretot després que se’l hagi negat la presentació de força proves, però subratllaven que també estan esperançats que tot plegat quedi en un malson davant el suport social i polític –el govern de Navarra, de Geroi Bai, i els seus socis d’EH Bildu, Podem i Ezkerra els han fet costat– que van rebre ahir i que han anat rebent al llarg del darrer any i mig, des que es va produir la seva detenció. “Som gent molt diversa amb un únic objectiu: exigir que els alliberin i que puguin tenir un procés just”, exclamaven.

La mobilització es va iniciar a les 17.30 h amb una gran pancarta que proclamava: “Això no és terrorisme. Justícia”, desbordant les artèries principals de la capital navarresa, en una protesta que ha estat considerada una de les més multitudinàries que s’han viscut en aquest territori. En tot el recorregut, milers de persones aplaudien des de les voreres i se sumaven als crits dels manifestants que exigien aturar la “injustícia” que pateixen uns joves que s’enfronten a una dura petició fiscal per una batussa de matinada amb dos agents de la Guàrdia Civil, que anaven vestits de paisà, i les seves parelles en un establiment d’Altsasu durant les festes de la població, el 15 d’octubre del 2016.

Per aquests fets, Adur Ramírez, Ohian Arnanz i Jokin Unamuno van anar a parar a tres presons madrilenyes. I ja fa més de 500 dies que hi són. I cinc companys més també han acabat processats. És un dels casos més polèmics dels darrers temps arran d’una acusació de terrorisme que, des de diferents àmbits polítics, socials i judicials, s’insisteix que no va passar de ser una batussa de bar que hauria d’haver resolt la justícia ordinària. El cas va començar a ser tramitat a Navarra i, després d’un conflicte de competències amb l’Audiencia Nacional, el Tribunal Suprem va resoldre que la instrucció havia de recaure en la magistrada Carmen Lamela.

 


Petició fiscal de 350 anys de presó per als vuit acusats

 

Un any i mig després de l’empresonament de tres d’ells, els joves de Altsasu seran jutjats, des de demà i fins al proper 27 d’abril, per l’Audiencia Nacional. Al banc dels acusats s’asseuran vuit processats –n’hi ha cinc en llibertat provisional– que s’enfrontaran a penes que sumen un total de 375 anys de presó pels delictes d’amenaces terroristes i lesions. La petició més alta és per a Ohian Arnanz Ciordia, amb un total de 62 anys i 6 mesos de presó, mentre que la més baixa és per a Ainara Urquijo Goikoetxea, per a qui es reclamen 12 anys i mig. Per als altres sis –Jokin Unamuno Goikoetxea, Jon Ander Cob Amilibia, Julen Goikoetxea Larraza, Adur Ramírez de Alda, Aratz Urrizola Ortigosa i Iñaki Abad Olea–, la petició és de 50 anys. Amnistia Internacional, que s’ha mostrat contrària a una assumpte que considera “desproporcionat” i que, per tant, ha exigit que es retiri l’acusació per terrorisme, va anunciar que enviarà observadors al judici. També el govern foral de Navarra va fer arribar els seus dubtes a la Comissió Europea sobre la manca de “proporcionalitat” d’aquest polèmic cas.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373988