MILERS DE PERSONES CLAMEN JUSTÍCIA PELS JOVES D'ALTSASU A PAMPLONA

“Estem absolutament nerviosos, sense dormir, amb impotència i ràbia pel que ens estan fent. Necessitem omplir Iruñea.” El clam llançat el dia anterior per Edurne Goikoetxea, mare d’un dels nois d’Altsasu, ahir va tenir un ampli ressò. Milers de ciutadans van manifestar-se pel centre de Pamplona per denunciar l’anòmala situació dels vuit joves d’aquesta localitat navarresa les vigílies del judici que se celebrarà a l’Audiencia Nacional per uns incidents que han estat qualificats d’activitat terrorista. Els pares dels nois –que encapçalaven la protesta– asseguraven, ahir, que viuen amb por pel que pugui passar els propers dies, sobretot després que se’l hagi negat la presentació de força proves, però subratllaven que també estan esperançats que tot plegat quedi en un malson davant el suport social i polític –el govern de Navarra, de Geroi Bai, i els seus socis d’EH Bildu, Podem i Ezkerra els han fet costat– que van rebre ahir i que han anat rebent al llarg del darrer any i mig, des que es va produir la seva detenció. “Som gent molt diversa amb un únic objectiu: exigir que els alliberin i que puguin tenir un procés just”, exclamaven.

La mobilització es va iniciar a les 17.30 h amb una gran pancarta que proclamava: “Això no és terrorisme. Justícia”, desbordant les artèries principals de la capital navarresa, en una protesta que ha estat considerada una de les més multitudinàries que s’han viscut en aquest territori. En tot el recorregut, milers de persones aplaudien des de les voreres i se sumaven als crits dels manifestants que exigien aturar la “injustícia” que pateixen uns joves que s’enfronten a una dura petició fiscal per una batussa de matinada amb dos agents de la Guàrdia Civil, que anaven vestits de paisà, i les seves parelles en un establiment d’Altsasu durant les festes de la població, el 15 d’octubre del 2016.

Per aquests fets, Adur Ramírez, Ohian Arnanz i Jokin Unamuno van anar a parar a tres presons madrilenyes. I ja fa més de 500 dies que hi són. I cinc companys més també han acabat processats. És un dels casos més polèmics dels darrers temps arran d’una acusació de terrorisme que, des de diferents àmbits polítics, socials i judicials, s’insisteix que no va passar de ser una batussa de bar que hauria d’haver resolt la justícia ordinària. El cas va començar a ser tramitat a Navarra i, després d’un conflicte de competències amb l’Audiencia Nacional, el Tribunal Suprem va resoldre que la instrucció havia de recaure en la magistrada Carmen Lamela.

 


Petició fiscal de 350 anys de presó per als vuit acusats

 

Un any i mig després de l’empresonament de tres d’ells, els joves de Altsasu seran jutjats, des de demà i fins al proper 27 d’abril, per l’Audiencia Nacional. Al banc dels acusats s’asseuran vuit processats –n’hi ha cinc en llibertat provisional– que s’enfrontaran a penes que sumen un total de 375 anys de presó pels delictes d’amenaces terroristes i lesions. La petició més alta és per a Ohian Arnanz Ciordia, amb un total de 62 anys i 6 mesos de presó, mentre que la més baixa és per a Ainara Urquijo Goikoetxea, per a qui es reclamen 12 anys i mig. Per als altres sis –Jokin Unamuno Goikoetxea, Jon Ander Cob Amilibia, Julen Goikoetxea Larraza, Adur Ramírez de Alda, Aratz Urrizola Ortigosa i Iñaki Abad Olea–, la petició és de 50 anys. Amnistia Internacional, que s’ha mostrat contrària a una assumpte que considera “desproporcionat” i que, per tant, ha exigit que es retiri l’acusació per terrorisme, va anunciar que enviarà observadors al judici. També el govern foral de Navarra va fer arribar els seus dubtes a la Comissió Europea sobre la manca de “proporcionalitat” d’aquest polèmic cas.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647650