MILERS DE PERSONES CLAMEN JUSTÍCIA PELS JOVES D'ALTSASU A PAMPLONA

“Estem absolutament nerviosos, sense dormir, amb impotència i ràbia pel que ens estan fent. Necessitem omplir Iruñea.” El clam llançat el dia anterior per Edurne Goikoetxea, mare d’un dels nois d’Altsasu, ahir va tenir un ampli ressò. Milers de ciutadans van manifestar-se pel centre de Pamplona per denunciar l’anòmala situació dels vuit joves d’aquesta localitat navarresa les vigílies del judici que se celebrarà a l’Audiencia Nacional per uns incidents que han estat qualificats d’activitat terrorista. Els pares dels nois –que encapçalaven la protesta– asseguraven, ahir, que viuen amb por pel que pugui passar els propers dies, sobretot després que se’l hagi negat la presentació de força proves, però subratllaven que també estan esperançats que tot plegat quedi en un malson davant el suport social i polític –el govern de Navarra, de Geroi Bai, i els seus socis d’EH Bildu, Podem i Ezkerra els han fet costat– que van rebre ahir i que han anat rebent al llarg del darrer any i mig, des que es va produir la seva detenció. “Som gent molt diversa amb un únic objectiu: exigir que els alliberin i que puguin tenir un procés just”, exclamaven.

La mobilització es va iniciar a les 17.30 h amb una gran pancarta que proclamava: “Això no és terrorisme. Justícia”, desbordant les artèries principals de la capital navarresa, en una protesta que ha estat considerada una de les més multitudinàries que s’han viscut en aquest territori. En tot el recorregut, milers de persones aplaudien des de les voreres i se sumaven als crits dels manifestants que exigien aturar la “injustícia” que pateixen uns joves que s’enfronten a una dura petició fiscal per una batussa de matinada amb dos agents de la Guàrdia Civil, que anaven vestits de paisà, i les seves parelles en un establiment d’Altsasu durant les festes de la població, el 15 d’octubre del 2016.

Per aquests fets, Adur Ramírez, Ohian Arnanz i Jokin Unamuno van anar a parar a tres presons madrilenyes. I ja fa més de 500 dies que hi són. I cinc companys més també han acabat processats. És un dels casos més polèmics dels darrers temps arran d’una acusació de terrorisme que, des de diferents àmbits polítics, socials i judicials, s’insisteix que no va passar de ser una batussa de bar que hauria d’haver resolt la justícia ordinària. El cas va començar a ser tramitat a Navarra i, després d’un conflicte de competències amb l’Audiencia Nacional, el Tribunal Suprem va resoldre que la instrucció havia de recaure en la magistrada Carmen Lamela.

 


Petició fiscal de 350 anys de presó per als vuit acusats

 

Un any i mig després de l’empresonament de tres d’ells, els joves de Altsasu seran jutjats, des de demà i fins al proper 27 d’abril, per l’Audiencia Nacional. Al banc dels acusats s’asseuran vuit processats –n’hi ha cinc en llibertat provisional– que s’enfrontaran a penes que sumen un total de 375 anys de presó pels delictes d’amenaces terroristes i lesions. La petició més alta és per a Ohian Arnanz Ciordia, amb un total de 62 anys i 6 mesos de presó, mentre que la més baixa és per a Ainara Urquijo Goikoetxea, per a qui es reclamen 12 anys i mig. Per als altres sis –Jokin Unamuno Goikoetxea, Jon Ander Cob Amilibia, Julen Goikoetxea Larraza, Adur Ramírez de Alda, Aratz Urrizola Ortigosa i Iñaki Abad Olea–, la petició és de 50 anys. Amnistia Internacional, que s’ha mostrat contrària a una assumpte que considera “desproporcionat” i que, per tant, ha exigit que es retiri l’acusació per terrorisme, va anunciar que enviarà observadors al judici. També el govern foral de Navarra va fer arribar els seus dubtes a la Comissió Europea sobre la manca de “proporcionalitat” d’aquest polèmic cas.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020534