750.000 PERSONES AL CARRER: CLAM MASSIU I TRANSVERSAL PER RECLAMAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS A BARCELONA

El clam massiu i transversal per la llibertat dels presos polítics s'ha fet seu el carrer aquest diumenge a Barcelona, quan tot just es compleixen sis mesos de l'entrada dels "Jordis" a la presó acusats per rebel·lió. Milers de persones han respost a la convocatòria de l'Espai Democràcia i Convivència, plataforma que aglutina des de l'ANC i Òmnium a CCOO i UGT per denunciar la repressió de l'estat espanyol i la regressió en drets i llibertats a Catalunya i a Espanya. A la marxa, que s'ha concentrat entre l'avinguda Paral·lel i la plaça Espanya de la capital catalana, han participat unes 315.000 persones, segons la Guàrdia Urbana i 750.000segons els organitzadors.

Prova del caràcter transversal de la marxa és el lema consensuat entre els convocants: "Per la democràcia i la cohesió. Us volem a casa". La primera fila s'ha reservat per als representants de les entitats, que han onejat senyeres, mentre els dirigents polítics dels diferents accents del sobiranisme es manifesten en segona i tercera fila. Per darrere de la capçalera predominen les estelades. El crit majoritari és per exigir la "llibertat dels presos polítics", però combinat amb el de la reivindicació de Carles Puigdemont com a president.

"Som a una manifestació àmplia i plural on venim a fer ponts i no blocs", ha reivindicat abans de l'inici de la manifestació el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, que després de dies encaixant crítiques de sectors contraris a la presència dels sindicats a la mobilització ha etzibat: "Estem rebent de tots els costats perquè el més difícil és donar la cara".

Les entitats s'han concentrat en subratllar els punt d'unitat en aquesta manifestació. Els representants de l'ANC i Òmnium han destacat la transversalitat de la mobilització amb presència d'entitats “ de tota mena” i han demanat també que el diàleg sigui la via per resoldre el conflicte polític. "Aquesta és una demostració d'unitat davant la regressió en drets i llibertats. Això no va d'idees polítiques sinó de democràcia i cap demòcrata pot restar impassible. Quan som transversals i plurals som imparables", ha assegurat el president del Parlament, Roger Torrent, que el 24 de març va reivindicar que es bastís un front antirepressiu.

 

Sis mesos de presó preventiva

 

Fa tot just sis mesos, el sobiranisme quedava en un estat de shock amb l'entrada a presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El balanç mig any després és de nou empresonats i set persones exiliades per la causa del Tribunal Suprem que els acusa per rebel·lió, una situació que ha alimentat el rebuig de bona part de la societat a la judicialització d'un conflicte d'arrel política. Aquesta indignació es mostra aquest diumenge en una nova protesta multitudinària.
"Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!", resa el lema consensuat per la dotzena d'entitats promotores de la mobilització. El recorregut de la marxa està dibuixat a partir de les 12.30 h des de la plaça Espanya avançant per l'avinguda Paral·lel fins als Jardins de les Tres Xemeneies, on hi haurà els parlaments finals. Uns 900 autocars s'han desplaçat a la capital catalana per participar a la mobilització. Per això, la Guàrdia Urbana ha recomanat desplaçar-se amb metro.

La manifestació massiva es produeix la mateixa setmana en què hi ha hagut les primeres detencions d'activistes dels CDR –fins i tot amb acusacions per terrorisme i rebel·lió- i en què el jutge Pablo Llarena ha tornat a denegar el permís a Sànchez per poder assistir al ple d'investidura. L'objectiu és visualitzar que a Catalunya, més enllà de l'independentisme, hi ha un front comú en defensa dels drets i les llibertats, ara amenaçats per l'estat espanyol, i que hi ha un consens a l'hora de reivindicar la llibertat dels dirigents presos.

 

Un front comú no exempt de discrepàncies

 

El lema escollit per a la manifestació ha estat volgudament inclusiu –i no exempt d'estira-i-arronsa entre els convocants- per encabir-hi totes les organitzacions promotores, que mantenen diferències sobre el rumb independentista, però també per facilitar la participació dels partits de tot l'espectre sobiranista. Hi van asistir dirigents de Junts per Catalunya, el PDECat, ERC, Catalunya en Comú-Podem, Demòcrates de Catalunya i la CUP.

El PSC, en canvi, ha declinat participar-hi. I és que la implicació d'UGT i CCOO en la convocatòria ha implicat discrepàncies internes dins dels sindicats, ja que hi ha sectors que consideren que la via unilateral de l'independentisme té bona part de responsabilitat en l'actual conflicte. De fet, en el lema ja s'ha evitat parlar de "presos polítics", concepte que no genera unanimitat.

Els socialistes al·leguen que a la manifestació només se sent interpel·lada "una part" de la societat catalana i denuncia que s'està produint una "patrimonialització" del concepte de convivència. Divendres els "comuns" van tornar a interpel·lar els socialistes perquè se sumin al front antirepressiu. "La manifestació es dona en clau democràtica i no hauria de faltar ningú que es defineixi com a força progressista i catalanista", va dir la portaveu dels "comuns", Elisenda Alamany.

L'Espai Democràcia i Convivència es va presentar el passat 27 de març i, quan va anunciar la mobilització d'aquest diumenge, va apel·lar a la recuperació de "l'esperit" de l'Assemblea de Catalunya i de la manifestació del 10 de juliol del 2010, quan un milió de catalans van desbordar el Passeig de Gràcia de Barcelona per clamar en contra de la sentència de l'Estatut. En aquella ocasió, l'aleshores president José Montilla encapçalava la protesta i el PSC s'hi va implicar de ple, a més de les formacions independentistes o favorables al dret a decidir.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (15-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373995