EL BARÇA NO FARÀ CAP ACCIÓ DE PROTESTA EN LA FINAL DE LA COPA DEL REI

 El Barça girarà l'esquena a la voluntat dels catalans i complirà estrictament amb el protocol establert per a la final de la Copa del Rei. Això significa que no prepararà cap mena d'acte de protesta contra els presos polítics i els exiliats del procés, a més de l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució espanyola. Tampoc mostrarà de cap manera el rebuig dels catalans al paper que ha jugat el rei Felip VI en l'auge de la repressió als dirigents i les bases independentistes.

Segons ha avançat el diari Ara, el club ignorarà les demandes de diversos socis, que volen dur a terme accions com deixar plantat el rei a la llotja o jugar el partit contra el Sevilla amb la samarreta de la senyera. En una resposta escrita als associats -signades pel director de l'Àrea Social, Pere Jansà-, el Barça s'excusa dient que "defensa la llibertat d'expressió i el tret a decidir" i recorda que sempre ha "fet costat a les institucions i al poble de Catalunya".

Amb tot, diu que vol mantenir-se al marge de la política i tenir "les millors mostres de cortesia i respecte" pels rivals i els organitzadors de la final, que serà el proper dissabte 21 d'abril a l'estadi Wanda Metropolitano de Madrid. Diuen que si ignores el patiment de l'oprimit, et posiciones del costat de l'opressor.

Informa:DIRECTE.CAT (15-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374096