ARTADI DIU QUE ELS CÀNTICS DE LA GENT DEMOSTREN QUE PUIGDEMONT ÉS EL PRESIDENT

La portaveu adjunta de Junts per Catalunya (JxCat) Elsa Artadi ha anunciat aquest diumenge que els càntics de la gent a la manifestació d'aquest matí a l'Avinguda Paral·lel de Barcelona demostren que "Carles Puigdemont és el president de Catalunya i és el que reconeix la ciutadania". Per altra banda, també ha defensat que els presos polítics catalans estan tancats "per defensar unes idees polítiques que són lícites i constitucionals", i que "estan dins el marc de la democràcia".

Artadi ha assegurat que la mobilització és per "aquestes 16 persones", però també per "tots els alcaldes perseguits, per la gent normal que es manifesta i els acusen de terrorisme, per la manca de llibertat d'expressió i per la repressió absoluta que patim a Catalunya". La diputada de JxCat també ha dit que la convocatòria d'aquest diumenge és una resposta a "tots els que diuen que el moviment està desmobilitzat i la gent cansada". Alhora, la diputada de JxCat ha volgut agrair l'assistència de tots els manifestants, i en especial de tots "els que no són independentistes però són demòcrates".

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374087