ARTADI DIU QUE ELS CÀNTICS DE LA GENT DEMOSTREN QUE PUIGDEMONT ÉS EL PRESIDENT

La portaveu adjunta de Junts per Catalunya (JxCat) Elsa Artadi ha anunciat aquest diumenge que els càntics de la gent a la manifestació d'aquest matí a l'Avinguda Paral·lel de Barcelona demostren que "Carles Puigdemont és el president de Catalunya i és el que reconeix la ciutadania". Per altra banda, també ha defensat que els presos polítics catalans estan tancats "per defensar unes idees polítiques que són lícites i constitucionals", i que "estan dins el marc de la democràcia".

Artadi ha assegurat que la mobilització és per "aquestes 16 persones", però també per "tots els alcaldes perseguits, per la gent normal que es manifesta i els acusen de terrorisme, per la manca de llibertat d'expressió i per la repressió absoluta que patim a Catalunya". La diputada de JxCat també ha dit que la convocatòria d'aquest diumenge és una resposta a "tots els que diuen que el moviment està desmobilitzat i la gent cansada". Alhora, la diputada de JxCat ha volgut agrair l'assistència de tots els manifestants, i en especial de tots "els que no són independentistes però són demòcrates".

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

LES ACUSACIONS DEL JUDICI: COMENCEN A FER AIGÜES

"Comença a fer aigües "


Joan J. Queralt

Van iniciar el dimarts 19 les seves declaracions Romeva, amb una solidesa espectacular, pròpia de la seva formació i trajectòria, i Rull, clar, sòlid i a bastament documentat. L'absurdament maratonià dimecres 20 van declarar Turull, Bassa, Borràs i Mundó. En respondre tots a una fiscalia sense esma, reiterativa i desorientada i a una Advocacia de l’Estat, ara per ara, més aviat fosca i testimonial, la jornada es va allargar baldant tothom i lesionant el dret de defensa.

La sessió va acabar amb una rebequeria, amb el consegüent absis de poder, del president del tribunal en fixar, malgrat les raonades peticions de l’advocat Jordi Pina, novament les deu del matí de dijous per reiniciar les sessions.

Dijous va ser un dia intens, però d’horari moderat. Vila, autojustificant-se, però sense abdicar dels seus plantejaments, i un Jordi Sànchez pletòric, que omplirà portades i planes durant molt de temps.

Semblava, amb aquesta cursa com un pollastre escapçat, que, no se sap per quins set sous, calia acabar com fos les declaracions dels acusats aquesta setmana. No ha estat així, perquè, tal com declaraven, tothom veia que no podia ser. Per acabar-ho d’adobar i de pressionar, el tribunal va fer pública l'agenda de citacions de testimonis. Semblava, pel seu atapeïment, més una llista de judicis de faltes que el calendari del judici més important de la història judicial espanyola. Com no podia ser d’altra manera, aquest calendari també s’ha redefinit. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09243707