CONCENTRACIONS A VALÈNCIA I A PALMA A FAVOR DE LA LLIBERTAT DELS PRESOS

Jordi Cuixart. Jordi Sánchez. Oriol Junqueras. Joaquim Forn. Carme Forcadell. Dolors Bassa. Raül Romeva. Jordi Turull. Josep Rull. Carles Puigdemont. Toni Comín. Anna Gabriel. Marta Rovira. Lluís Puig. Dolors Ponsantí. Meritxell Borràs. Lluís Puig. No és una llista dels dirigents civils i polítics que han encapçalat el procés. Es tracta de la llista de líders d'entitats i membres del Govern català que estan assenyalats per la justícia espanyola. Alguns estan entre reixes. Altres estan exiliats arreu d'Europa. I per ells, al caliu de les mobilitzacions de Barcelona i d'altres ciutats catalanes, s'han concentrat a València i a Palma reclamant «l'alliberament dels presos polítics».

A la capital valenciana, diverses entitats han organitzat una protesta davant de l'Estació del Nord amb el lema «El País Valencià amb la democràcia i la llibertat. Solidaritat amb Catalunya». La concentració, que ha comptat amb l'assistència de més d'un centenar de persones, ha començat amb deu minuts de silenci estricte. Després d'aquesta crítica silenciosa, s'ha repetit la consigna habitual d'ençà que els líders de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, resten empresonats.

«Avui ens manifestem en solidaritat amb el poble de Catalunya, per la democràcia i pel dret a decidir. Exigim l'alliberament dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades. I denunciem la dictadura encoberta del 155», ha expressat a EL TEMPS Toni Infante, portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià, una de les entitats organitzadores de l'acte. La protesta ha comptat amb la presència d'un dels dirigents d'Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà, i de Glòria Marcos, membre del Consell Valencià de Cultura i militant destacada d'Esquerra Unida. Maria Conca i Josep Guia, històrics activistes independentistes, també hi han acudit.

Amb la dolçaina i el tabal de l'Estrella Roja de Benimaclet interpretant l'Estaca de Lluís Llach, cantada a viva veu pels manifestants, els poetes Manel Rodríguez i Begonya Mezquita han llegit un manifest. «La separació de poders necessària en un estat de dret ha desaparegut a l'Espanya dels nostres dies», han censurat. «El diàleg i el debat polític han estat substituïts per la persecució judicial a partir de la invenció de delictes, com el de rebel·lió o sedició, que desmenteixen jutges de Bèlgica, Suïssa, Gran Bretanya i, més recentment, Alemanya en el cas del president Puigdemont», han denunciat mentre els concentrats repetien el lema de «llibertat, presos polítics».

Els assistents, que duien pancartes a favor de l'alliberament dels presos, llaços grocs a la roba i globus del mateix color, han aplaudit enèrgicament quan s'ha citat el cas dels joves d'Alsasua (Navarra) Adur, Jokin i Ohian, que fa 517 dies que estan en presó preventiva «per una baralla de bar», segons han criticat els lectors del manifest. «En els darrers dies, Tamara Carrasco, de Viladecans, ha estat detinguda acusada de terrorisme per la seua participació en actes de protesta. L'acusació per delictes de terrorisme ja s'ha fet extensiva al conjunt del moviment dels Comitès de Defensa de la Republicana», han advertit. I han denunciat: «Des del final de la guerra i el franquisme, amb la persecució despietada de republicans i antifeixistes, la repressió no havia estat tangeneralitzada».

 

Guillem Agulló

 

«Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó», han exclamat a la concentració en recordar el seu assassinat junt amb el de Miquel Grau l'any 1977 a Alacant. «El País Valencià no pot restar passiu davant la vulneració constant de drets i llibertats perquè són també els seus, i menys encara si vol avançar cap a una democràcia de més qualitat i aprofundir en el seu autogovern», han apuntat. «El silenci o la indiferència del País Valencià fóra, a més humanament i políticament reprovable, una irresponsabilitat de greus conseqüències per a la nostra salut com a poble i per la defensa democràtica dels nostres drets i interessos», han rematat. A València, l'acte ha finalitzat amb la muixeranga i el puny alçat de la majoria dels manifestats.

 

Solidaritat balear

 

A Palma també s'han concentrat centenars de persones aquest diumenge davant de la Delegació del Govern espanyol i, després, al passeig del Born de Palma per protestar contra l'empresonament dels dirigents independentistes, a favor de la llibertat d'expressió i de la participació política. Els assistents han cridat consignes i han aixecat cartells reivindicatius contra la detenció dels líders del moviment independentista –«llibertat presos polítics!»-, contra l'Estat espanyol –«Estat feixista!»-, pel dret a expressar-se lliurement –"llibertat d'expressió!"-, a favor de la llibertat del cantant mallorquí de rap Josep Miquel Arenas, Valtonyc –«Valtonyc, llibertat!»-, per la independència- «Llibertat Països Catalans!», «In-inde-independencia!»...-, en solidaritat amb el procés català –«catalans no esteu sols!»-, contra la repressió judicial i política –«Basta de 155!», «justícia i no repressió»...- i a favor dels Comitès de Defensa de la República. Tot seguit, els concentrats han passat al Passeig del Born, just devora, on s'ha desenvolupat la segona i última part de la jornada reivindicativa per la llibertat dels independentistes presos.

Així, els portaveus del Comitè de Defensa de la República (CDR) a Mallorca i del president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca han expressat la ràbia per «la repressió d'un moviment pacífic i democràtic» com són les mobilitzacions que els CDR porten a terme al Principat i que són identificats per la fiscalia espanyola «com a terroristes» amb la intenció «de demonitzar-nos i callar-nos a tots». «Però que els quedi clar: no ho aconseguiran», ha cridat, entre els aplaudiments dels presents.
I

Cristòfol Soler, a l'últim acte que ha fet com a president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca –està pendent de ser substituït, en breu termini-, s'ha adreçat als presents denunciant «aquesta Constitució que ha resultat ser un parany». «En lloc d'aixoplugar llibertats i drets s'usa per llançar el barroer 155 contra el Principat», ha censurat. I ha assenyalat: «Els culpables que això passi, ho hem de dir clarament, són per igual el PP, Ciutadans i el PSOE, ells són els que han desvirtuat la Constitució!». «Espanya no té remei, és la mateixa Espanya del 'ordeno y mano' de sempre, aquest Estat mai ens acceptarà, no té remei».

Entre crits a favor de la independència del públic, Soler ha seguit criticant l'Estat perquè «els Borbons sempre han demostrat ser iguals, tenen la vena autoritària que sempre els surt». «Aquesta Espanya actual és un Estat no només fallit, sinó també tronat que no ens representa, que només serveix per a la classe extractiva que té seu a Madrid i que en lloc de ser una monarquia constitucional va derivant cap a una monarquia amb tics absolutistes i un Estat neofeixista. En conseqüència, davant de tot això només ens queda la lluita per la república!», ha rematat amb crits de «visca Mallorca, visca els Països Catalans, visca Catalunya!», als quals s'han sumat tots els presents.

Per aquest diumenge, però, també estava prevista la presentació del manifest «Escriptors i escriptores de les Illes contra la repressió» –a la plaça de la Reina, a l'extrem sud del passeig del Born, de Palma-. Josep de Luis, en nom de l'Obra Cultural Balear, Miquel Àngel Llauger, en nom del Pen Català, i Pau Vadell, en nom de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, han fet aquest divendres una crida a la participació en aquest acte simbòlic de lectura i presentació de l'esmentat manifest. Solidaritat balear i valenciana amb Catalunya.

Informa:ELTEMPS.CAT 15=4=2018

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020544