GRAN RESSÒ INTERNACIONAL DE LA MANIFESTACIÓ PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

La manifestació a Barcelona per l’alliberament dels presos polítics s’ha fet un bon lloc als mèdia internacionals. Els primers, les agències de notícies, naturalment, però també diverses cadenes de televisió, algunes de les quals han fet connexions en directe per mostrar la concentració.

Entre els diaris, aviat han publicat cròniques de la diada d'aquest diumenge el progre britànic The Guardian i el liberal alemany Süddeutsche Zeitung:

Altres diaris que se n'han fet ressò: el popular Journal de Montréal ("Manifestació gegant a Barcelona contra la detenció de separatistes", titula); el seriós holandès De Tijd o el Neues Deutschland, molt vinculat a Die Linke, els postcomunistes alemanys, que recorda les manifestacions al País Basc pels presos per la baralla amb guàrdies civils de paisà a Altsasu (Navarra). També el francès Libération:

L’agència britànica Reuters destaca les pancartes amb els lemes "Llibertat presos polítics" i "Prou d'ostatges!" i els càntics de "Puigdemont és el nostre president".

La nord-americana Associated Press assenyala que entre els convocants hi figuren “els dos [principals] sindicats d'Espanya [...] malgrat les queixes d'alguns dels seus que no volen la secessió”. Cita el secretari general d’UGT-Catalunya, Camil Ros: “La majoria dels catalans, independentment de la seva posició política, estan d’acord que la presó preventiva no està justificada. Com a sindicats, demanem diàleg”. També recorda que “el moviment secessionista ha dut Espanya a la seva crisi institucional més profunda en dècades”.

La crònica d'AP és la que publiquen la majoria dels diaris nord-americans i alguns de britànics, com el Daily Mail, estendard de la classe mitjana-baixa anglesa euroescèptica:

L'agència francesa AFP, com fa sempre, cita nombrosos testimonis dels assistents. Un votant d'ERC, Àlex de Ferrer, especialista informàtic, 50 anys, diu: "Empresonar líders separatistes només serveix per fabricar separatistes". Juan José Cabrero, un extransportista jubilat de 74 anys, s'enfada: "He participat en totes les manifestacions i mai he vist ni una mica de violència, excepte la de la policia quan va reprimir el referèndum".

Ansa, la principal agència italiana, recull unes declaracions del president del Parlament, Roger Torrent, per qui “la manifestació és una demostració d'unitat en defensa dels nostres drets davant l'amenaça a la llibertat”.

La crònica de l'agència alemanya DPA l'han reproduït, entre d'altres, l'influent setmanari alemany Der Spiegel, amb el titular "Centenars de milers de separatistes exigeixen l'alliberament dels seus líders".
Les teles

Entre les televisions, la que hi ha posat més atenció ha estat Aljazeera, el principal canal de notícies del món àrab, que ha connectat en directe en diversos moments de la manifestació, tant el seu canal anglès com el principal, en àrab. A l'informatiu de les 14 hores, la mani de Barcelona era el segon tema, després de l'atac amb míssils a Síria. La manifestació s'ha emès en directe pels seus canals de YouTube.

El canal rus RT també ho ha retransmès en directe, però per Twitter; a més, ho ha mantingut al seu web.

Hi ha hagut més televisions que se n'han fet ressò. Entre d'altres, Channel News Asia (CNA), un canal i agència de notícies de 24 hores de Singapur que emet a 28 territoris de l'Àsia, l'Orient Mitjà i Austràlia, i que és un dels més influents de la regió. També Tg24, el canal de notícies de Mediaset, el principal grup audiovisual italià, propietat de Silvio Berlusconi.

La ràdio pública alemanya Deutschlandfunk hi ha dedicat temps als butlletins i espai al seu web, com també ARD, la tele pública del mateix país, als seus telediaris. La privada ZDF ha fet igual:

La tele pública francesa TV5Monde, que emet per als països de la francofonia, sobretot africans, titula al seu web: "Barcelona: els catalans protesten contra les detencions de separatistes". El mateix fa un altre canal de televisió públic francès, France24, que segueix la crònica de l'agència AFP.

La cobertura de TVE aquí ha rebut algunes crítiques per la seva insistència en els primers plans, que no han deixat veure la magnitud de la manifestació. Com és el seu estil, parlen de "políticos presos" i "desafío a la ley":

Informa:ELNACIONAL.CAT (15-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374004