JULIO ANGUITA: " LLARENA M'HA CONVENÇUT QUE HI HA PRESOS POLÍTICS "

"El que em convenç per dir que hi ha presos polítics és el jutge Pablo Llarena mateix". Amb aquesta contundència s'ha expressat l'ex-secretari general d'Esquerra Unida Julio Anguita en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha confessat que en algun moment havia dubtat sobre si hi havia o no aquesta mena de presos.

Per reforçar la seva teoria ha explicat que hi ha molts catedràtics de dret penal que, com ell, critiquen les decisions del jutge Llarena "i sobretot la imputació del delicte de rebel·lió". Anguita ha recordat que a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia encara no s'ha decidit extradir cap polític.

L'exsecretari d'Esquerra Unida ha carregat contra la privació de sortir de la presó al número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per assistir al ple d'investidura: "Sànchez no ha estat sentenciat i un jutge no pot al·legar que el candidat pertany a JxCat, un partit que vol la independència". En la mateixa línia, ha subratllat que "aspirar a la independència tampoc no és un delicte". Segons Anguita només hi hauria delicte "si aquesta independència es fes amb accions violentes".

Julio Anguita considera que a Espanya "hi ha un judici d'intencions" perquè el jutge Llarena s'ha adonat que "el delicte de rebel·lió no té acceptació ni dins ni fora de l'Estat. El judici d'intencions és persecució política".

Finalment ha assegurat que el conflicte a Catalunya obeeix a dos grans errors: "El de Mariano Rajoy i el del Tribunal Constitucional". L'exlíder d'Esquerra Unida es referia a les retallades que va patir l'Estatut, "un text aprovat a les Corts Generals d'Espanya i signat pel rei", ha conclòs.


Informa:ELNACIONAL.CAT (15-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314142