JULIO ANGUITA: " LLARENA M'HA CONVENÇUT QUE HI HA PRESOS POLÍTICS "

"El que em convenç per dir que hi ha presos polítics és el jutge Pablo Llarena mateix". Amb aquesta contundència s'ha expressat l'ex-secretari general d'Esquerra Unida Julio Anguita en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha confessat que en algun moment havia dubtat sobre si hi havia o no aquesta mena de presos.

Per reforçar la seva teoria ha explicat que hi ha molts catedràtics de dret penal que, com ell, critiquen les decisions del jutge Llarena "i sobretot la imputació del delicte de rebel·lió". Anguita ha recordat que a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia encara no s'ha decidit extradir cap polític.

L'exsecretari d'Esquerra Unida ha carregat contra la privació de sortir de la presó al número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per assistir al ple d'investidura: "Sànchez no ha estat sentenciat i un jutge no pot al·legar que el candidat pertany a JxCat, un partit que vol la independència". En la mateixa línia, ha subratllat que "aspirar a la independència tampoc no és un delicte". Segons Anguita només hi hauria delicte "si aquesta independència es fes amb accions violentes".

Julio Anguita considera que a Espanya "hi ha un judici d'intencions" perquè el jutge Llarena s'ha adonat que "el delicte de rebel·lió no té acceptació ni dins ni fora de l'Estat. El judici d'intencions és persecució política".

Finalment ha assegurat que el conflicte a Catalunya obeeix a dos grans errors: "El de Mariano Rajoy i el del Tribunal Constitucional". L'exlíder d'Esquerra Unida es referia a les retallades que va patir l'Estatut, "un text aprovat a les Corts Generals d'Espanya i signat pel rei", ha conclòs.


Informa:ELNACIONAL.CAT (15-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020540