JULIO ANGUITA: " LLARENA M'HA CONVENÇUT QUE HI HA PRESOS POLÍTICS "

"El que em convenç per dir que hi ha presos polítics és el jutge Pablo Llarena mateix". Amb aquesta contundència s'ha expressat l'ex-secretari general d'Esquerra Unida Julio Anguita en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha confessat que en algun moment havia dubtat sobre si hi havia o no aquesta mena de presos.

Per reforçar la seva teoria ha explicat que hi ha molts catedràtics de dret penal que, com ell, critiquen les decisions del jutge Llarena "i sobretot la imputació del delicte de rebel·lió". Anguita ha recordat que a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia encara no s'ha decidit extradir cap polític.

L'exsecretari d'Esquerra Unida ha carregat contra la privació de sortir de la presó al número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per assistir al ple d'investidura: "Sànchez no ha estat sentenciat i un jutge no pot al·legar que el candidat pertany a JxCat, un partit que vol la independència". En la mateixa línia, ha subratllat que "aspirar a la independència tampoc no és un delicte". Segons Anguita només hi hauria delicte "si aquesta independència es fes amb accions violentes".

Julio Anguita considera que a Espanya "hi ha un judici d'intencions" perquè el jutge Llarena s'ha adonat que "el delicte de rebel·lió no té acceptació ni dins ni fora de l'Estat. El judici d'intencions és persecució política".

Finalment ha assegurat que el conflicte a Catalunya obeeix a dos grans errors: "El de Mariano Rajoy i el del Tribunal Constitucional". L'exlíder d'Esquerra Unida es referia a les retallades que va patir l'Estatut, "un text aprovat a les Corts Generals d'Espanya i signat pel rei", ha conclòs.


Informa:ELNACIONAL.CAT (15-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733923