JULIO ANGUITA: " LLARENA M'HA CONVENÇUT QUE HI HA PRESOS POLÍTICS "

"El que em convenç per dir que hi ha presos polítics és el jutge Pablo Llarena mateix". Amb aquesta contundència s'ha expressat l'ex-secretari general d'Esquerra Unida Julio Anguita en una entrevista a Catalunya Ràdio, on també ha confessat que en algun moment havia dubtat sobre si hi havia o no aquesta mena de presos.

Per reforçar la seva teoria ha explicat que hi ha molts catedràtics de dret penal que, com ell, critiquen les decisions del jutge Llarena "i sobretot la imputació del delicte de rebel·lió". Anguita ha recordat que a Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Escòcia encara no s'ha decidit extradir cap polític.

L'exsecretari d'Esquerra Unida ha carregat contra la privació de sortir de la presó al número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per assistir al ple d'investidura: "Sànchez no ha estat sentenciat i un jutge no pot al·legar que el candidat pertany a JxCat, un partit que vol la independència". En la mateixa línia, ha subratllat que "aspirar a la independència tampoc no és un delicte". Segons Anguita només hi hauria delicte "si aquesta independència es fes amb accions violentes".

Julio Anguita considera que a Espanya "hi ha un judici d'intencions" perquè el jutge Llarena s'ha adonat que "el delicte de rebel·lió no té acceptació ni dins ni fora de l'Estat. El judici d'intencions és persecució política".

Finalment ha assegurat que el conflicte a Catalunya obeeix a dos grans errors: "El de Mariano Rajoy i el del Tribunal Constitucional". L'exlíder d'Esquerra Unida es referia a les retallades que va patir l'Estatut, "un text aprovat a les Corts Generals d'Espanya i signat pel rei", ha conclòs.


Informa:ELNACIONAL.CAT (15-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647499