DANTE FACHÍN: " PASSI EL QUE PASSI CREC QUE PUIGDEMONT HA DE SER PRESIDENT "

Albano Dante Fachín, exdiputat del Parlament de Catalunya i exportaveu de Podem, ha participat en l'acte unitari "Cerdanyola per la República", que commemorava l'aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. .

Què implica un dia com el 14 d'abril en l'actual context polític?

Un dia com aquest ens pot servir per aclarir una cosa: o el 14 d'abril és una història molt maca que ens expliquen els avis o som una societat que està disposada a tot el que ens ha explicat l'Alcoberro i que vol fer realitat la república ara. Jo crec que l'oportunitat que ofereix Catalunya ara és convertir aquesta antiga història en un fet que es pot dur a terme a la pràctica.

Ara que s'està intentant fer a Puigdemont president un altre cop, veu viable aquesta opció?

El tema de fer president o no a Puigdemont ens posa davant del problema. Podem discutir si és viable o no ho és, però la idea de fer-lo president posa en relleu el tema: aquí la gent ha votat a un candidat, que ens pot agradar més o menys, i no es permet que aquesta investidura es faci realitat. Per tant, que Puigdemont sigui o no president és la peça que fa saltar tota aquesta imposició. Ara, a escala pràctica, els partits han de ser els que s'encarreguin de tractar aquest debat. Jo que ja no estic al Parlament, no sé com són les negociacions, però crec que, passi el que passi, aquest senyor ha de ser el president. I dic això, tot i haver estat anys criticant durament a Convergència.

Aleshores, davant d'aquesta situació, que veu més probable: unes noves eleccions o trobar a un candidat de consens?

Insisteixo que jo estic fora i sé el mateix que tothom, però crec que s'ha de trobar una manera d'aconseguir fer efectiu el que la gent va dir el dia 21 d'octubre. Tot i això, si s'ha de triar entre tirar enrere o eleccions, tirar enrere no és una opció. Si no es pot fer alguna cosa que satisfaci el que va dir la gent en les eleccions, la població no té gens de por a trobar-se amb les urnes. Qui sí que tenen aquest problema són ells.

Quin paper ha de tenir la ciutadania en aquest context?

El més important és, com vam veure l'1 d'octubre, el que és capaç de fer la gent i, independentment del que passi amb la presidència, la consciència que som nosaltres els que ho hem de fer, no la podem perdre. Fins i tot les coses tan petites com quedar per fer unes bufandes a un poble, fa comunitat. El procès constituent és baixar a la plaça, encara que per la tele et diguin que la gent són terroristes, i dir i ser conscient que coneixem la realitat i que en som els protagonistes. Volen que anem al sofà i que veiem per la tele el que passa i això no: hem de sortir per fer-ho tot nosaltres.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733911