DANTE FACHÍN: " PASSI EL QUE PASSI CREC QUE PUIGDEMONT HA DE SER PRESIDENT "

Albano Dante Fachín, exdiputat del Parlament de Catalunya i exportaveu de Podem, ha participat en l'acte unitari "Cerdanyola per la República", que commemorava l'aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. .

Què implica un dia com el 14 d'abril en l'actual context polític?

Un dia com aquest ens pot servir per aclarir una cosa: o el 14 d'abril és una història molt maca que ens expliquen els avis o som una societat que està disposada a tot el que ens ha explicat l'Alcoberro i que vol fer realitat la república ara. Jo crec que l'oportunitat que ofereix Catalunya ara és convertir aquesta antiga història en un fet que es pot dur a terme a la pràctica.

Ara que s'està intentant fer a Puigdemont president un altre cop, veu viable aquesta opció?

El tema de fer president o no a Puigdemont ens posa davant del problema. Podem discutir si és viable o no ho és, però la idea de fer-lo president posa en relleu el tema: aquí la gent ha votat a un candidat, que ens pot agradar més o menys, i no es permet que aquesta investidura es faci realitat. Per tant, que Puigdemont sigui o no president és la peça que fa saltar tota aquesta imposició. Ara, a escala pràctica, els partits han de ser els que s'encarreguin de tractar aquest debat. Jo que ja no estic al Parlament, no sé com són les negociacions, però crec que, passi el que passi, aquest senyor ha de ser el president. I dic això, tot i haver estat anys criticant durament a Convergència.

Aleshores, davant d'aquesta situació, que veu més probable: unes noves eleccions o trobar a un candidat de consens?

Insisteixo que jo estic fora i sé el mateix que tothom, però crec que s'ha de trobar una manera d'aconseguir fer efectiu el que la gent va dir el dia 21 d'octubre. Tot i això, si s'ha de triar entre tirar enrere o eleccions, tirar enrere no és una opció. Si no es pot fer alguna cosa que satisfaci el que va dir la gent en les eleccions, la població no té gens de por a trobar-se amb les urnes. Qui sí que tenen aquest problema són ells.

Quin paper ha de tenir la ciutadania en aquest context?

El més important és, com vam veure l'1 d'octubre, el que és capaç de fer la gent i, independentment del que passi amb la presidència, la consciència que som nosaltres els que ho hem de fer, no la podem perdre. Fins i tot les coses tan petites com quedar per fer unes bufandes a un poble, fa comunitat. El procès constituent és baixar a la plaça, encara que per la tele et diguin que la gent són terroristes, i dir i ser conscient que coneixem la realitat i que en som els protagonistes. Volen que anem al sofà i que veiem per la tele el que passa i això no: hem de sortir per fer-ho tot nosaltres.

Informa:ELMON.CAT (15-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020548