PUIGDEMONT POSA PAUSA CONTRA LES PRESSES DE FORMAR UN GOVERN

El president, Carles Puigdemont, no ha desvelat en l'entrevista que aquest vespre li ha fet el director de TV3, Vicenç Sanchis, quina serà l'estratègia que plantejarà JxCat per aconseguir tirar endavant el nou Govern davant la negativa del jutge Pablo Llarena a la investidura de Jordi Sànchez. Això no obstant, ha replicat les veus que urgeixen a investir un president i ha emplaçat a evitar precipitacions; ha assegurat que no té cap interès a anar a eleccions -tot i que veu sectors de l'Estat que voldrien provocar comicis-, i ha insistit que "encara hi ha temps".

"Volen un govern de genolls. Això no els ho podem donar", ha advertit per la qual cosa ha garantit: "Tenim un temps preciós que no el podem malbaratar i el farem servir per arribar a la solució".

Puigdemont ha reblat al llarg de l'entrevista l’estratègia fixada els darrers dies per JxCat des que el jutge del Tribunal Suprem es va negar a autoritzar la sortida de Sànchez de la presó per participar divendres passat al debat d'investidura. El seu missatge que ha repetit un cop i un altre és que hi ha temps per trobar solucions que permetin respectar el resultat del 21-D i alhora eviti anar eleccions. “Una mica de confiança, sisplau”, ha reclamat.

El president, ha insistit, com ja va explicar dissabte passat en la roda de premsa que va oferir a Berlín en sortir de la presó de Neumünster, que no té intenció de renunciar al seu escó, igual com tampoc ho farà el conseller Toni Comín.

En aquest sentit, ha recordat que s’està reformant la Llei de Presidència, per permetre la investidura a distància i assumir la presidència des de l’exili. “Estan reformant la llei de Presidència per alguna raó. Això ha de donar resultats i s’han de buscar quins mecanismes tenim per mantenir-nos fidels a allò que la gent va votar el 21 de desembre”, ha subratllat.

Aquesta ha estat la primera entrevista de Puigdemont des que va sortir de la presó la setmana passada i, tot i la satisfacció per la decisió judicial no ha amagat les dificultats de la situació. “Som conscients que això no ha acabat”, ha advertit en referència a duresa de l’estratègia de l’Estat per combatre l’independentisme.

El polític gironí ha insistit que hi ha "un corrent a l'Estat" per intentar evitar que els catalans puguin fer possible allò que han decidit a les urnes, per arribar a un punt en què les eleccions siguin indefugibles. "El nostre objectiu és evitar-ho però sent fidels al 21-D i a l'1-O", ha subratllat.

S'ha mostrat molt crític amb l'actitud del jutge Llarena, al qual ha acusat d'abús i d'incomplir la Constitució. "No només va en contra del que han decidit els ciutadans, sinó també en contra d'unes mesures cautelars de les Nacions Unides", ha retret. Ha parlat de "frau democràtic" i de "un veritable cop d’estat", i ha arribat a reclamar "Sr Llarena qui hi posem de president?"

A preguntes del periodista, ha avançat alguns detalls del consell de la República que s'ha acordat posar en marxa a l'exili, del qual n'hauria de formar part, segons ha dit, tant la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb la qual ha parlat telefònicament des que és a Suïssa, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.

Puigdemont ha assegurat que manté bona relació amb ERC, tot i que ha recordat que el ple per a la seva investidura va ser ajornat unilateralment pel president del Parlament, Roger Torrent; ha explicat que també són molt bones les relacions amb el PDeCAT, que de fet és la formació a la qual pertany; ha negat que tingui intenció de fer un nou partit; i ha defensat la unitat de l'independentisme "a Barcelona i a tot arreu".

Entre els detalls que ha desvelat de la seva etapa a Bèlgica, ha explicat van localitzar dos paquets amb geolocalitzadors al seu cotxe, i que ho van denunciar a la policia. Així mateix, ha avançat que ha escrit un llibre que es presentarà el mes de setembre.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-4-2018 )

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647320