MONTORO NEGA QUE L'1-O ES PAGUÉS AMB DINERS PÚBLICS I AFIRMA QUE ES VOL OFEGAR EONÒMICAMENT L'INDEPENDENTISME

Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".

Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".

Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha recordat que, precisament per això, "s'està investigant", tot i que s'ha volgut curar en salut afirmant que la interventora s'arrisca a penes de presó en cas que es demostrés que això ha estat així.

El govern espanyol, però, no ho posa tan fàcil. Montoro no té cap problema a l'hora de dir que "la malversació no requereix només un desviament de fons: és també obrir un recinte públic per a un acte polític il·legal, per exemple".
Impedir la independència

"Vivim en un estat que pot impedir la independència pressupostàriament". Convençut que la voluntat de part dels catalans no prosperarà, el ministre d'Hisenda ha presumit que el govern del PP ja ho ha fet així i que, gràcies a això, per exemple, "les vendes tornen a pujar" i "s'estan recuperant".

Això sí. Montoro s'empenya a transmetre el missatge que els independentistes "no volen que Catalunya progressi dins d'Espanya perquè es queden sense argument més enllà del sentimental", al mateix temps que assegura que encara "hi ha temps per desbloquejar Catalunya".

La justícia alemanya va rebutjar extraditar el president Carles Puigdemont per rebel·lió i només contempla ara la possibilitat de fer-ho per malversació de fons públics. Ara bé. D'una banda, fonts del Tribunal Suprem ja van avançar ahir a l'ABC que rebutjaran la seva entrega si no és per el delicte de rebel·lió, castigat amb penes de fins a 20 anys de presó i, de l'altra, presumiblement serà difícil que, a més, el tribunal d'Schleswig-Holstein torni a Espanya Puigdemont després que tant el president espanyol com el titular d'Hisenda hagin negat públicament que el Govern destinés un sol euro públic a l'organització del referèndum.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374001