MONTORO NEGA QUE L'1-O ES PAGUÉS AMB DINERS PÚBLICS I AFIRMA QUE ES VOL OFEGAR EONÒMICAMENT L'INDEPENDENTISME

Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".

Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".

Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha recordat que, precisament per això, "s'està investigant", tot i que s'ha volgut curar en salut afirmant que la interventora s'arrisca a penes de presó en cas que es demostrés que això ha estat així.

El govern espanyol, però, no ho posa tan fàcil. Montoro no té cap problema a l'hora de dir que "la malversació no requereix només un desviament de fons: és també obrir un recinte públic per a un acte polític il·legal, per exemple".
Impedir la independència

"Vivim en un estat que pot impedir la independència pressupostàriament". Convençut que la voluntat de part dels catalans no prosperarà, el ministre d'Hisenda ha presumit que el govern del PP ja ho ha fet així i que, gràcies a això, per exemple, "les vendes tornen a pujar" i "s'estan recuperant".

Això sí. Montoro s'empenya a transmetre el missatge que els independentistes "no volen que Catalunya progressi dins d'Espanya perquè es queden sense argument més enllà del sentimental", al mateix temps que assegura que encara "hi ha temps per desbloquejar Catalunya".

La justícia alemanya va rebutjar extraditar el president Carles Puigdemont per rebel·lió i només contempla ara la possibilitat de fer-ho per malversació de fons públics. Ara bé. D'una banda, fonts del Tribunal Suprem ja van avançar ahir a l'ABC que rebutjaran la seva entrega si no és per el delicte de rebel·lió, castigat amb penes de fins a 20 anys de presó i, de l'altra, presumiblement serà difícil que, a més, el tribunal d'Schleswig-Holstein torni a Espanya Puigdemont després que tant el president espanyol com el titular d'Hisenda hagin negat públicament que el Govern destinés un sol euro públic a l'organització del referèndum.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-4-2018)

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07733938