MONTORO NEGA QUE L'1-O ES PAGUÉS AMB DINERS PÚBLICS I AFIRMA QUE ES VOL OFEGAR EONÒMICAMENT L'INDEPENDENTISME

Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".

Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".

Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha recordat que, precisament per això, "s'està investigant", tot i que s'ha volgut curar en salut afirmant que la interventora s'arrisca a penes de presó en cas que es demostrés que això ha estat així.

El govern espanyol, però, no ho posa tan fàcil. Montoro no té cap problema a l'hora de dir que "la malversació no requereix només un desviament de fons: és també obrir un recinte públic per a un acte polític il·legal, per exemple".
Impedir la independència

"Vivim en un estat que pot impedir la independència pressupostàriament". Convençut que la voluntat de part dels catalans no prosperarà, el ministre d'Hisenda ha presumit que el govern del PP ja ho ha fet així i que, gràcies a això, per exemple, "les vendes tornen a pujar" i "s'estan recuperant".

Això sí. Montoro s'empenya a transmetre el missatge que els independentistes "no volen que Catalunya progressi dins d'Espanya perquè es queden sense argument més enllà del sentimental", al mateix temps que assegura que encara "hi ha temps per desbloquejar Catalunya".

La justícia alemanya va rebutjar extraditar el president Carles Puigdemont per rebel·lió i només contempla ara la possibilitat de fer-ho per malversació de fons públics. Ara bé. D'una banda, fonts del Tribunal Suprem ja van avançar ahir a l'ABC que rebutjaran la seva entrega si no és per el delicte de rebel·lió, castigat amb penes de fins a 20 anys de presó i, de l'altra, presumiblement serà difícil que, a més, el tribunal d'Schleswig-Holstein torni a Espanya Puigdemont després que tant el president espanyol com el titular d'Hisenda hagin negat públicament que el Govern destinés un sol euro públic a l'organització del referèndum.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314024