ELS PRESOS POLÍTICS I L'EXCÚPULA DELS MOSSOS TORNEN AL SUPREM I A L'AUDIÈNCIA " NACIONAL "

Nova cita als tribunals dels processats en la causa general contra l'independentisme. El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional tornaran a obrir les portes aquest dilluns a alguns dels investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Volgudament o no, els dos alts estaments judicials han fet coincidir dates per notificar, ja oficialment als processats, per quins delictes se'ls processa.

Per una banda, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es tornarà a veure les cares amb els presos polítics catalans, a qui ha citat consecutivament de dilluns a dimecres. S'espera que sigui durant aquesta trobada quan es faci el que s'anomena una declaració indagatòria i s'informi directament dels delictes als acusats, malgrat que la interlocutòria de processament ja es va fer pública fa unes setmanes. Aquest és l'últim pas que realitza el jutge abans d'enviar a judici -possiblement abans que acabi l'any- els acusats. Durant la declaració, el magistrat oferirà l'oportunitat als presos polítics de defensar la seva postura o aportar més proves.

El primer en declarar a les deu del matí serà el vicepresident Oriol Junqueras. A continuació, compareixeran els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva.

Segons ja va informar el jutge en la interlocutòria de processament, s'acusa Junqueras, Forn, Turull, Rull, Bassa i Romeva de rebel·lió i malversació per participar i idear mecanismes per avançar cap a la independència, mentre que a Sànchez i Cuixart se'ls processa per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

 

L'excúpula de la policia catalana, a l'Audiència

 

Per altra banda, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela també cita -en paral·lel al Suprem- el major dels Mossos cessat pel 155, Josep Luís Trapero, pels delictes de sedició i organització criminal. En aquest cas, però, la magistrada l'informarà directament de l'evolució del procediment cap al judici per dos càrrecs de sedició, un per les protestes del 20 i 21 de setembre davant de la conselleria d'Economia i un segon pel referèndum de l'1 d'octubre.

Durant aquest dilluns, Lamela també rebrà declaració indagatòria i informarà del processament per organització criminal i un únic delicte de sedició pels fets de l'1 d'octubre l'exdirector dels Mossos Pere Soler, així com a Cèsar Puig, secretari general d'Interior cessat pel 155. Finalment, farà el mateix envers la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre. Com en el cas dels presos polítics al Suprem, aquest és l'últim pas de cara al judici.

Lamela considera que Trapero, Soler, Puig i Laplana "formaven part d'una organització criminal amb pautes de subordinació i treball en grup ben definits" sota una direcció comuna encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que tenia per objectiu aconseguir la independència de Catalunya. De fet, tots els que estaven investigats seran processats, malgrat que en aquest cas segueixen en llibertat, en comparació amb els processats pel Suprem, a qui va imposar dures mesures cautelars.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-3-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07373992