ELS PRESOS POLÍTICS I L'EXCÚPULA DELS MOSSOS TORNEN AL SUPREM I A L'AUDIÈNCIA " NACIONAL "

Nova cita als tribunals dels processats en la causa general contra l'independentisme. El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional tornaran a obrir les portes aquest dilluns a alguns dels investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Volgudament o no, els dos alts estaments judicials han fet coincidir dates per notificar, ja oficialment als processats, per quins delictes se'ls processa.

Per una banda, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es tornarà a veure les cares amb els presos polítics catalans, a qui ha citat consecutivament de dilluns a dimecres. S'espera que sigui durant aquesta trobada quan es faci el que s'anomena una declaració indagatòria i s'informi directament dels delictes als acusats, malgrat que la interlocutòria de processament ja es va fer pública fa unes setmanes. Aquest és l'últim pas que realitza el jutge abans d'enviar a judici -possiblement abans que acabi l'any- els acusats. Durant la declaració, el magistrat oferirà l'oportunitat als presos polítics de defensar la seva postura o aportar més proves.

El primer en declarar a les deu del matí serà el vicepresident Oriol Junqueras. A continuació, compareixeran els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva.

Segons ja va informar el jutge en la interlocutòria de processament, s'acusa Junqueras, Forn, Turull, Rull, Bassa i Romeva de rebel·lió i malversació per participar i idear mecanismes per avançar cap a la independència, mentre que a Sànchez i Cuixart se'ls processa per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

 

L'excúpula de la policia catalana, a l'Audiència

 

Per altra banda, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela també cita -en paral·lel al Suprem- el major dels Mossos cessat pel 155, Josep Luís Trapero, pels delictes de sedició i organització criminal. En aquest cas, però, la magistrada l'informarà directament de l'evolució del procediment cap al judici per dos càrrecs de sedició, un per les protestes del 20 i 21 de setembre davant de la conselleria d'Economia i un segon pel referèndum de l'1 d'octubre.

Durant aquest dilluns, Lamela també rebrà declaració indagatòria i informarà del processament per organització criminal i un únic delicte de sedició pels fets de l'1 d'octubre l'exdirector dels Mossos Pere Soler, així com a Cèsar Puig, secretari general d'Interior cessat pel 155. Finalment, farà el mateix envers la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre. Com en el cas dels presos polítics al Suprem, aquest és l'últim pas de cara al judici.

Lamela considera que Trapero, Soler, Puig i Laplana "formaven part d'una organització criminal amb pautes de subordinació i treball en grup ben definits" sota una direcció comuna encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que tenia per objectiu aconseguir la independència de Catalunya. De fet, tots els que estaven investigats seran processats, malgrat que en aquest cas segueixen en llibertat, en comparació amb els processats pel Suprem, a qui va imposar dures mesures cautelars.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-3-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647313