ELS PRESOS POLÍTICS I L'EXCÚPULA DELS MOSSOS TORNEN AL SUPREM I A L'AUDIÈNCIA " NACIONAL "

Nova cita als tribunals dels processats en la causa general contra l'independentisme. El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional tornaran a obrir les portes aquest dilluns a alguns dels investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Volgudament o no, els dos alts estaments judicials han fet coincidir dates per notificar, ja oficialment als processats, per quins delictes se'ls processa.

Per una banda, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es tornarà a veure les cares amb els presos polítics catalans, a qui ha citat consecutivament de dilluns a dimecres. S'espera que sigui durant aquesta trobada quan es faci el que s'anomena una declaració indagatòria i s'informi directament dels delictes als acusats, malgrat que la interlocutòria de processament ja es va fer pública fa unes setmanes. Aquest és l'últim pas que realitza el jutge abans d'enviar a judici -possiblement abans que acabi l'any- els acusats. Durant la declaració, el magistrat oferirà l'oportunitat als presos polítics de defensar la seva postura o aportar més proves.

El primer en declarar a les deu del matí serà el vicepresident Oriol Junqueras. A continuació, compareixeran els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva.

Segons ja va informar el jutge en la interlocutòria de processament, s'acusa Junqueras, Forn, Turull, Rull, Bassa i Romeva de rebel·lió i malversació per participar i idear mecanismes per avançar cap a la independència, mentre que a Sànchez i Cuixart se'ls processa per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

 

L'excúpula de la policia catalana, a l'Audiència

 

Per altra banda, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela també cita -en paral·lel al Suprem- el major dels Mossos cessat pel 155, Josep Luís Trapero, pels delictes de sedició i organització criminal. En aquest cas, però, la magistrada l'informarà directament de l'evolució del procediment cap al judici per dos càrrecs de sedició, un per les protestes del 20 i 21 de setembre davant de la conselleria d'Economia i un segon pel referèndum de l'1 d'octubre.

Durant aquest dilluns, Lamela també rebrà declaració indagatòria i informarà del processament per organització criminal i un únic delicte de sedició pels fets de l'1 d'octubre l'exdirector dels Mossos Pere Soler, així com a Cèsar Puig, secretari general d'Interior cessat pel 155. Finalment, farà el mateix envers la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre. Com en el cas dels presos polítics al Suprem, aquest és l'últim pas de cara al judici.

Lamela considera que Trapero, Soler, Puig i Laplana "formaven part d'una organització criminal amb pautes de subordinació i treball en grup ben definits" sota una direcció comuna encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que tenia per objectiu aconseguir la independència de Catalunya. De fet, tots els que estaven investigats seran processats, malgrat que en aquest cas segueixen en llibertat, en comparació amb els processats pel Suprem, a qui va imposar dures mesures cautelars.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-3-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314041