ELS PRESOS POLÍTICS I L'EXCÚPULA DELS MOSSOS TORNEN AL SUPREM I A L'AUDIÈNCIA " NACIONAL "

Nova cita als tribunals dels processats en la causa general contra l'independentisme. El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional tornaran a obrir les portes aquest dilluns a alguns dels investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Volgudament o no, els dos alts estaments judicials han fet coincidir dates per notificar, ja oficialment als processats, per quins delictes se'ls processa.

Per una banda, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es tornarà a veure les cares amb els presos polítics catalans, a qui ha citat consecutivament de dilluns a dimecres. S'espera que sigui durant aquesta trobada quan es faci el que s'anomena una declaració indagatòria i s'informi directament dels delictes als acusats, malgrat que la interlocutòria de processament ja es va fer pública fa unes setmanes. Aquest és l'últim pas que realitza el jutge abans d'enviar a judici -possiblement abans que acabi l'any- els acusats. Durant la declaració, el magistrat oferirà l'oportunitat als presos polítics de defensar la seva postura o aportar més proves.

El primer en declarar a les deu del matí serà el vicepresident Oriol Junqueras. A continuació, compareixeran els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva.

Segons ja va informar el jutge en la interlocutòria de processament, s'acusa Junqueras, Forn, Turull, Rull, Bassa i Romeva de rebel·lió i malversació per participar i idear mecanismes per avançar cap a la independència, mentre que a Sànchez i Cuixart se'ls processa per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

 

L'excúpula de la policia catalana, a l'Audiència

 

Per altra banda, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela també cita -en paral·lel al Suprem- el major dels Mossos cessat pel 155, Josep Luís Trapero, pels delictes de sedició i organització criminal. En aquest cas, però, la magistrada l'informarà directament de l'evolució del procediment cap al judici per dos càrrecs de sedició, un per les protestes del 20 i 21 de setembre davant de la conselleria d'Economia i un segon pel referèndum de l'1 d'octubre.

Durant aquest dilluns, Lamela també rebrà declaració indagatòria i informarà del processament per organització criminal i un únic delicte de sedició pels fets de l'1 d'octubre l'exdirector dels Mossos Pere Soler, així com a Cèsar Puig, secretari general d'Interior cessat pel 155. Finalment, farà el mateix envers la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre. Com en el cas dels presos polítics al Suprem, aquest és l'últim pas de cara al judici.

Lamela considera que Trapero, Soler, Puig i Laplana "formaven part d'una organització criminal amb pautes de subordinació i treball en grup ben definits" sota una direcció comuna encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que tenia per objectiu aconseguir la independència de Catalunya. De fet, tots els que estaven investigats seran processats, malgrat que en aquest cas segueixen en llibertat, en comparació amb els processats pel Suprem, a qui va imposar dures mesures cautelars.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-3-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020535