JUNQUERAS, A LLARENA: " NO S'HA DEDICAT NI UN SOL EURO AL PROCÉS "

Punt d'inflexió en les causes contra l'independentisme al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. Totes dues entren avui en una fase intermèdia, ja preparatòria de cara el judici. Des de les 10.20h que compareixen al Tribunal Suprem el líder d'ERC, Oriol Junqueras; el diputat de JxCat i candidat vetat a la investidura, Jordi Sànchez; i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en el primer de tres dies on declararan els nou presos polítics davant del magistrat Pablo Llarena. Tots ells tenen previst rebutjar els delictes per rebel·lió i malversació (en el cas de Junqueras) pels quals el jutge del Suprem vol processar-los.

És l'última oportunitat que tenen durant la fase d'instrucció per negar en persona els fets. Tot i que es tracta d'una tràmit que en la majoria de casos no sol durar més de cinc minuts, les defenses tenen previst que exposin davant Llarena el rebuig al relat que fa contra l'independentisme. De fet, Llarena ha permès que Junqueras respongués a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, després de negar els fets. No ha permès, en canvi, que li preguntessin la fiscalia ni l'acusació popular, representada per Vox. Pel que fa Cuixart, té previst llegir un escrit .

 

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha assegurat a Llarena que "no s'ha dedicat ni un sol euro de pressupost al Procés", segons fonts presents en la declaració. Ha negat així el delicte de malversació, també qüestionat a Alemanya, i al qual el jutge del Suprem només en fa referència durant un paràgraf en la interlocutòria de processament. El mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reitera avui en una entrevista a 'El Mundo' que no s'han destinat diners públics al referèndum. El mateix va assegurar Mariano Rajoy va unes setmanes durant la sessió de control al Congrés. Ara bé, Montoro defensa que hi ha malversació en obrir els col·legis en diumenge. Segons les mateixes fonts, Junqueras també ha defensat que "convocar un referèndum no és un delicte" i que creu "en la dignitat humana, en el pacifisme i en la convivència".

Durant el dimarts i dimecres seran traslladats al Suprem la resta de presos polítics, a l'espera que Llarena citi els processats restants, un total de 25. Un cop comunicades les indagatòries, el jutge té pendent resoldre sobre els recursos de reforma -la petició de revisió de la mateixa interlocutòria- i després totes les defenses ja han anunciat que presentaran un recurs d'apel·lació perquè un altre tribunal del Suprem revisi la causa.

Tancat aquest procés, començarà el compte enrere de cara el judici al Suprem, que es preveu de cara a la tardor, però de moment amb la vista posada amb el que pugui passar a Alemanya on, tot i les pressions de la fiscalia alemanya, el tribunal que porta l'extradició de Carles Puigdemont no veu rebel·lió i també està en dubte la malversació.

 

Declaracions de menys de 5 minuts a l'Audiència

 

A primera hora del matí, i a l'altra banda de la plaça Villa de París, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha lliurat en mà la interlocutòria de processament a la cúpula dels Mossos d'Esquadra cessada pel 155. Tant el major Josep Lluís Trapero, com l'anterior director de la policia catalana Pere Soler i el número dos de Joaquim Forn, César Puig, han negat els fets davant de la magistrada en una declaració indagatòria -així es coneix tècnicament- que només ha durat cinc minuts. Tots ells han sortit ràpidament de l'Audiència abans de les nou del matí sense fer declaracions. La intendent Teresa Laplana, ha comparegut per videoconferència per motius de salut. L'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha titllat aquest formalisme de d'"inútil" i "decimonònic".

És el primer cop que Cuevillas ha assistit a les declaracions als Suprem en la causa per rebel·lió, després que Llarena permetés a Carles Puigdemont personar-se en la causa.


Comitiva de suport al Suprem

 

Com en la resta de dies de declaracions al Suprem, una comitiva de membres d'ERC, Junts per Catalunya i el PDECat segueixen les compareixences a les portes del Suprem. El portaveu del PDECat al Senat, Josep Lluís Cleries, ha afirmat que la manifestació d'ahir diumenge va ser "una mostra una vegada més, per qui no ho recordava, de civisme", i ha afegit que estan aquí per reclamar l'alliberament dels presos polítics. El senador ha considerat que en democràcia "no es pot tolerar que un jutge decideixi qui és el candidat a la presidència de la Generalitat".

La diputada d'ERC al Congrés Teresa Capella ha asseverat davant de les portes del Suprem que vindran "les vegades que calgui, on calgui i fins que calgui" per donar suport als presos polítics, i ha destacat la manifestació d'ahir a Barcelona contra l'empresonament dels líders independentistes.

El portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, també ha posat en valor la manifestació d'ahir a Barcelona i ha fet una crida a seguir "defensant els nostres drets". A més, ha denunciat que l'Estat s'està "carregant" els drets fonamentals. Segons ell, el president de l'entitat, Jordi Cuixart, defensarà davant del jutge que sempre han estat un moviment pacífic i ha denunciat els costos "personals inadmissibles" que està assumint.

Informa:ARA.CAT (16-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020552