JUNQUERAS, A LLARENA: " NO S'HA DEDICAT NI UN SOL EURO AL PROCÉS "

Punt d'inflexió en les causes contra l'independentisme al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. Totes dues entren avui en una fase intermèdia, ja preparatòria de cara el judici. Des de les 10.20h que compareixen al Tribunal Suprem el líder d'ERC, Oriol Junqueras; el diputat de JxCat i candidat vetat a la investidura, Jordi Sànchez; i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en el primer de tres dies on declararan els nou presos polítics davant del magistrat Pablo Llarena. Tots ells tenen previst rebutjar els delictes per rebel·lió i malversació (en el cas de Junqueras) pels quals el jutge del Suprem vol processar-los.

És l'última oportunitat que tenen durant la fase d'instrucció per negar en persona els fets. Tot i que es tracta d'una tràmit que en la majoria de casos no sol durar més de cinc minuts, les defenses tenen previst que exposin davant Llarena el rebuig al relat que fa contra l'independentisme. De fet, Llarena ha permès que Junqueras respongués a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, després de negar els fets. No ha permès, en canvi, que li preguntessin la fiscalia ni l'acusació popular, representada per Vox. Pel que fa Cuixart, té previst llegir un escrit .

 

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha assegurat a Llarena que "no s'ha dedicat ni un sol euro de pressupost al Procés", segons fonts presents en la declaració. Ha negat així el delicte de malversació, també qüestionat a Alemanya, i al qual el jutge del Suprem només en fa referència durant un paràgraf en la interlocutòria de processament. El mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, reitera avui en una entrevista a 'El Mundo' que no s'han destinat diners públics al referèndum. El mateix va assegurar Mariano Rajoy va unes setmanes durant la sessió de control al Congrés. Ara bé, Montoro defensa que hi ha malversació en obrir els col·legis en diumenge. Segons les mateixes fonts, Junqueras també ha defensat que "convocar un referèndum no és un delicte" i que creu "en la dignitat humana, en el pacifisme i en la convivència".

Durant el dimarts i dimecres seran traslladats al Suprem la resta de presos polítics, a l'espera que Llarena citi els processats restants, un total de 25. Un cop comunicades les indagatòries, el jutge té pendent resoldre sobre els recursos de reforma -la petició de revisió de la mateixa interlocutòria- i després totes les defenses ja han anunciat que presentaran un recurs d'apel·lació perquè un altre tribunal del Suprem revisi la causa.

Tancat aquest procés, començarà el compte enrere de cara el judici al Suprem, que es preveu de cara a la tardor, però de moment amb la vista posada amb el que pugui passar a Alemanya on, tot i les pressions de la fiscalia alemanya, el tribunal que porta l'extradició de Carles Puigdemont no veu rebel·lió i també està en dubte la malversació.

 

Declaracions de menys de 5 minuts a l'Audiència

 

A primera hora del matí, i a l'altra banda de la plaça Villa de París, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha lliurat en mà la interlocutòria de processament a la cúpula dels Mossos d'Esquadra cessada pel 155. Tant el major Josep Lluís Trapero, com l'anterior director de la policia catalana Pere Soler i el número dos de Joaquim Forn, César Puig, han negat els fets davant de la magistrada en una declaració indagatòria -així es coneix tècnicament- que només ha durat cinc minuts. Tots ells han sortit ràpidament de l'Audiència abans de les nou del matí sense fer declaracions. La intendent Teresa Laplana, ha comparegut per videoconferència per motius de salut. L'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha titllat aquest formalisme de d'"inútil" i "decimonònic".

És el primer cop que Cuevillas ha assistit a les declaracions als Suprem en la causa per rebel·lió, després que Llarena permetés a Carles Puigdemont personar-se en la causa.


Comitiva de suport al Suprem

 

Com en la resta de dies de declaracions al Suprem, una comitiva de membres d'ERC, Junts per Catalunya i el PDECat segueixen les compareixences a les portes del Suprem. El portaveu del PDECat al Senat, Josep Lluís Cleries, ha afirmat que la manifestació d'ahir diumenge va ser "una mostra una vegada més, per qui no ho recordava, de civisme", i ha afegit que estan aquí per reclamar l'alliberament dels presos polítics. El senador ha considerat que en democràcia "no es pot tolerar que un jutge decideixi qui és el candidat a la presidència de la Generalitat".

La diputada d'ERC al Congrés Teresa Capella ha asseverat davant de les portes del Suprem que vindran "les vegades que calgui, on calgui i fins que calgui" per donar suport als presos polítics, i ha destacat la manifestació d'ahir a Barcelona contra l'empresonament dels líders independentistes.

El portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, també ha posat en valor la manifestació d'ahir a Barcelona i ha fet una crida a seguir "defensant els nostres drets". A més, ha denunciat que l'Estat s'està "carregant" els drets fonamentals. Segons ell, el president de l'entitat, Jordi Cuixart, defensarà davant del jutge que sempre han estat un moviment pacífic i ha denunciat els costos "personals inadmissibles" que està assumint.

Informa:ARA.CAT (16-4-2018)

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08647335