EL SUPREM ENCAMINA ELS JUDICIS CONTRA JUNQUERAS I ELS JORDIS

El judici contra els líders polítics catalans en la causa general contra l'independentisme ja encara la seva recta final. Després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi recopilat proves i declaracions durant els últims mesos, aquesta setmana dona les últimes passes abans d'anunciar la data de judici oral, que es preveu abans de finalitzar l'any. Així, ja s'ha comunicat aquest dilluns al vicepresident Oriol Junqueras, i als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els delictes pels quals se'ls processa.

El primer en declarar a les deu del matí ha estat Junqueras, que ha que ha comparegut durant quaranta minuts i només ha contestat les preguntes del seu advocat, Andreu van der Eynde. En el que s'anomena una declaració indagatòria, és a dir, l'última que es realitza en instrucció abans que es comuniqui el processament, el vicepresident ha remarcat que no s'ha destinat "ni un euro del pressupost al procés". A més, segons fonts judicials, també ha remarcat que convocar un referèndum "no és delicte", i s'ha autodefinit com una persona que creu "en la dignitat humana, el pacifisme i la convivència.

Sànchez ha declarat durant una hora i mitja davant del jutge, i a preguntes del seu advocat, ha negat els fets pels quals se l'acusa i ha defensat el seu tarannà pacífic.

Per la seva part, Cuixart -que ha comparegut davant de Llarena durant uns quinze minuts- ha llegit un escrit on defensa el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha denunciat que s'estan vulnerant drets fonamentals, com el de reunió i manifestació. El president d'Òmnium també s'ha alineat amb les tesis pacifistes esgrimides per Junqueras i Sànchez, que han declarat abans que ell.

En aquestes vistes, que habitualment són breus, el jutge ha comunicat formalment el processament de Junqueras per rebel·lió i malversació, i el de Sànchez i Cuixart per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva. Tots ells són investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Anteriorment, el magistrat ja els havia anunciat els delictes pels quals se'ls jutjarà, en una interlocutòria de processament feta pública fa unes setmanes.

 

El pas de l'excúpula dels Mossos per l'Audiència

 

Aquest matí, l'excúpula dels Mossos d'Esquadra ha passat per l'Audiència Nacional. Allà, la jutgessa Lamela ha comunicat formalment al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig, la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu de l’1-O.

Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, on Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-4-2018)

UNA REVENJA LLARGAMENT PLANIFICADA PER ANORREAR LA NACIÓ CATALANA

 

" Una revenja llargament planificada "

 

SALVADOR CARDÚS

 

El sacrifici dels represaliats polítics posa en evidència la greu feblesa democràtica d’Espanya

 

Avui fa just un any –un any llarguíssim– que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són injustament a la presó. És cert que molta gent d’aquest país està demostrant que no els oblida –ni a ells, ni a la resta d’empresonats i exiliats–, amb multitudinàries concentracions diàries i setmanals en diversos municipis i davant les presons; amb milers de cartes enviades als centres penitenciaris; amb tota mena d’actes “grocs” arreu del país per a les caixes de resistència i amb iniciatives de tant valor simbòlic com la pujada als Cims per la Llibertat. Però fins i tot aquests gestos de solidaritat es podrien tornar rutinaris i acabar fent 'normal' allò que és insuportablement ignominiós. Tenir gent de pau com Sànchez i Cuixart i bona part d’un govern escollit democràticament a la presó i a l’exili –a més dels centenars d’investigats pendents de procediments judicials– és tan i tan greu que costa d’entendre que algú ja ho pugui donar per descomptat a l’hora de valorar la situació política actual.

Aquest primer empresonament de dues persones que estimo i admiro tant, compromeses, intel·ligents, tenaces, valentes, pacífiques i, sobretot, innocents, fa un any que ens va trasbalsar profundament. Algú dirà que es podia veure a venir. Però era un pas tan descarat en l’expressió d’hostilitat de l'Estat cap a una gent i un territori que consideren seus, que semblava que no gosarien fer-lo. Esclar que tampoc no m’havia imaginat l’atonyinament de l’1-O, quinze dies abans. Però que la policia s’excedís encara podia entrar en la hipòtesi del descontrol o de la irritació per aquella profunda humiliació política. Ara bé, ¿era concebible que el sistema judicial es deixés arrossegar per la venjança de manera tan desvergonyida? Llegeix més...

Visites Rebudes

08314620