EL SUPREM ENCAMINA ELS JUDICIS CONTRA JUNQUERAS I ELS JORDIS

El judici contra els líders polítics catalans en la causa general contra l'independentisme ja encara la seva recta final. Després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi recopilat proves i declaracions durant els últims mesos, aquesta setmana dona les últimes passes abans d'anunciar la data de judici oral, que es preveu abans de finalitzar l'any. Així, ja s'ha comunicat aquest dilluns al vicepresident Oriol Junqueras, i als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els delictes pels quals se'ls processa.

El primer en declarar a les deu del matí ha estat Junqueras, que ha que ha comparegut durant quaranta minuts i només ha contestat les preguntes del seu advocat, Andreu van der Eynde. En el que s'anomena una declaració indagatòria, és a dir, l'última que es realitza en instrucció abans que es comuniqui el processament, el vicepresident ha remarcat que no s'ha destinat "ni un euro del pressupost al procés". A més, segons fonts judicials, també ha remarcat que convocar un referèndum "no és delicte", i s'ha autodefinit com una persona que creu "en la dignitat humana, el pacifisme i la convivència.

Sànchez ha declarat durant una hora i mitja davant del jutge, i a preguntes del seu advocat, ha negat els fets pels quals se l'acusa i ha defensat el seu tarannà pacífic.

Per la seva part, Cuixart -que ha comparegut davant de Llarena durant uns quinze minuts- ha llegit un escrit on defensa el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha denunciat que s'estan vulnerant drets fonamentals, com el de reunió i manifestació. El president d'Òmnium també s'ha alineat amb les tesis pacifistes esgrimides per Junqueras i Sànchez, que han declarat abans que ell.

En aquestes vistes, que habitualment són breus, el jutge ha comunicat formalment el processament de Junqueras per rebel·lió i malversació, i el de Sànchez i Cuixart per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva. Tots ells són investigats per l'1-O i per la proclamació d'independència al Parlament. Anteriorment, el magistrat ja els havia anunciat els delictes pels quals se'ls jutjarà, en una interlocutòria de processament feta pública fa unes setmanes.

 

El pas de l'excúpula dels Mossos per l'Audiència

 

Aquest matí, l'excúpula dels Mossos d'Esquadra ha passat per l'Audiència Nacional. Allà, la jutgessa Lamela ha comunicat formalment al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig, la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu de l’1-O.

Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, on Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-4-2018)

FELIPE VI, DE LA PROTESTA AL BUIT A BARCELONA

 

"Felip VI, de la protesta al buit "

 

José Antich

 

De totes les imatges que s'han pogut veure aquest divendres de l'acte institucional d'homenatge a les víctimes de l'atemptat del passat 17 d'agost cap, absolutament cap, era tan descarnadament cruel com la vista aèria de la plaça Catalunya de Barcelona. Un espai enorme, d'uns 30.000 metres quadrats, blindat per la policia i ocupat només en una part per l'acte sense encant organitzat per l'Ajuntament de Barcelona on es trobaven el Rei, les autoritats, la classe política, els familiars i un nombrós grup de defensors de la monarquia i de la unitat d'Espanya. Molt pobre en el seu conjunt per a la tragèdia que va ser l'atemptat en què van morir 16 persones, però explicable, lamentablement, per la basta manipulació que la Casa Reial i el govern espanyol han tractat de fer de l'acte.

Es va impedir l'accés a l'independentisme per evitar escenes de protesta i incomoditats de les autoritats espanyoles i l'unionisme es va quedar a casa. O se'n va anar a la platja. El govern espanyol volia evitar la xiulada a Felip VI de l'any passat, que va donar la volta al món i que va mostrar el disgust de la societat catalana amb la monarquia espanyola. L'ANC, Òmnium i els partits independentistes havien fet crides explícites per desmobilitzar els seus simpatitzants davant del model d'acte escollit i la presència reial. I la sempre disciplinada base de l'independentisme català va seguir les seves consignes. No hi va haver xiulades, cert. I només uns centenars de membres dels CDR en silenci i amb pancartes van participar en una marxa silenciosa per la Rambla de Barcelona.

No hi va haver protestes irades com en altres ocasions. Hi va haver una cosa pitjor i que acaba ressonant més que una protesta: el buit. Una plaça Catalunya que hagués pogut ser atapeïda de simpatitzants unionistes presentava enormes llacunes. En tot cas, centenars de persones amb banderes espanyoles. I en un balcó, molt a prop d'on estava instal·lada la comitiva oficial, una gran pancarta amb Felip VI de cap per avall i el següent text en anglès: "El rei d'Espanya no és benvingut als Països Catalans." Una pancarta penjada la nit abans i que els mossos, pel que sembla, primer van rebre ordres de retirar-la i després de no tocar-la. La delegació del govern espanyol ja ha expressat el seu malestar.

Dos breus apunts més. Per què la Casa Reial no va voler realitzar l'ofrena floral a la Rambla al costat de les autoritats catalanes i perquè no es notés tant la seva absència tampoc no hi va anar el president espanyol? Per què les autoritats espanyoles no van ser capaces d'aguantar la mirada a Laura Masvidal, la dona del conseller Quim Forn, quan el president Torra la va col·locar al seu costat a la fila d'autoritats i els la presentava? Felip VI, fugisser, va haver d'escoltar de Masvidal que no era ella sinó el seu marit qui havia de ser allà i el president del CGPJ i president del Suprem, Carlos Lesmes, va girar literalment la cara.

I un corol·lari. La important presència d'independentistes en una tarda climatològicament infernal a Lledoners en homenatge a Quim Forn demostra que la ciutadania no oblida i és agraïda a tot i el molt bé que es va fer aquell 17-A. No cal donar-li més voltes però sí que cal recordar que aquell dia, just aquell dia, van començar moltes coses. I van caure moltes caretes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-8-2018)

Visites Rebudes

08020547