SÁNCHEZ RETREU A LAMELA QUE NO ÉS IMPARCIAL: " NO POT SER JUTGE I VÍCTIMA DEL PROCÉS "

La declaració indagatòria de Jordi Sànchez ha provocat diversos enfrontament dialèctics entre el número 2 de JxCat i el jutge instructor, Pablo Llarena. Sànchez li ha retret que no era imparcial ja que en diverses resolucions ha parlat en plural i ha dit que “patim” una estratègia per part de l’independentisme. “Vostè no pot ser jutge i víctima del procés”, li ha etzibat Sànchez, que considera que la instrucció és “injusta”. Llarena ha respost que si no està d’acord amb la interlocutòria, podria recórrer-la a la sala d’apel·lacions. El jutge també ha interromput Sànchez quan aquest es referia al 9-N i el comparava amb l’1-O. A més, li ha demanat a Llarena que li expliqui quina reiteració delictiva ha protagonitzat la candidatura de JxCat i quines mesures s’havien pres si això s’havia produït. Així mateix, ha defensat el seu dret a ser candidat i ha remarcat al jutge que havia de donar compliment a la resolució de l’ONU, ja que considera que és, precisament el jutge, qui pot instar l’Estat a garantir els seus drets polítics.

El número 2 de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, ha declarat durant hora i mitja davant del jutge del Suprem Pablo Llarena. El jutge li ha notificat formalment que el processa per rebel·lió i, a preguntes del seu lletrat, ha pogut defensar per què no accepta els fets pels quals el jutge el vol portar a judici. Sànchez ha comparegut davant el Suprem just quan es compleixen sis mesos del seu empresonament per ordre de la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, juntament amb el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT 16=4=2018

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374084