MONZÓ: " LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA ÉS UNA DE LES FANTASMADES MÉS GROSSES, PERQUÈ ÉS RELATIVA "

L’escriptor Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, és molt crític amb la immersió lingüística a les escoles catalanes. En una entrevista a l’ACN, ha assegurat que és “una de les fantasmades més grosses que s’han explicat perquè és relativa” i “mínima”. Així mateix, ha criticat els partits contraris a la immersió lingüística i els ha acusat de tenir com a “arma d’obtenció de vots: provocar la divisió i l’odi entre la gent segons la seva llengua materna”. Monzó no és només crític amb la presència del català a les escoles, sinó en el mateix estat del català que, segons ha dit, “s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”. L’escriptor ha assegurat que no escriu columnes de política ni de futbol perquè no en té “ni idea i no en sap”.

L’autor de llibres com ’Guadalajara’, ’El millor dels mons’ o ’El perquè de tot plegat’ ha dit que en aquests anys que hi ha hagut aquest fervor i debat sobre la independència de Catalunya i “ha quedat en segon pla el fet que la llengua catalana s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”.

Ha declarat que la gent va a l’escola i estudia català, tot i que “no tant com es diu” perquè la immersió lingüística “és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat, ja que hi ha una immersió relativa. Tu vas a les classes i el català en molts llocs té una categoria secundària”. En aquest context, ha ressaltat que es fan servir “uns estereotips que venen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà”.

 

“La immersió lingüística, com diria Jep Cabestany, de La Competència, una camama” i és “mínima”. Segons Monzó, “hi ha moltes zones de l’àrea metropolitana, Barcelona inclosa, on les classes es fan en castellà i sense cap problema”. L’escriptor ha dit que coneix casos de gent que havia de fer classes de català i les feia en castellà.

 

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

 

Quan li van dir des d’Òmnium Cultural que li entregaven el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Monzó ha reconegut que “es va quedar parat. És un premi que considerava que no em donarien mai, sempre he tingut la idea que un premi d’honor s’entrega a algú que dona una imatge seriosa i jo no n’he donat gaire al llarg de la meva vida”. Ha assenyalat que està content de rebre un premi pel qual “no ha licitat”.

Ha admès que no sap definir en quin moment vital es troba, el que sí té clar, ha afegit, és quina és la seva feina i és escriure cada dia, llegir llibres i premsa i d’això fer-ne una columna diària que és com una mena de dietari. “El que fas quan escrius cada dia és escriure un diari privat”, ha indicat. Respecte la inspiració en el moment d’escriure, ha explicat que ningú pot escriure del no res. “Tu escrius a partir del que vius, del que xucles a partir del cinema, la música, els llibres... Un va pel món i es fixa amb coses que t’agraden i et desagraden i en dones l’opinió”, ha declarat.

La situació política actual, ha manifestat, juga un paper bàsic en aquest dia a dia al que es referia perquè molta gent en parla. Tot i això, Monzó no escriu columnes ni de política ni de futbol perquè “no en té ni idea, no en sap. No m’hi veig tenint una opinió forçada com la que escoltes a la barra del bar amb un ’tio’ que fa una truita de patates amb un ’carajillo’ i que en sap més que Valverde, que qualsevol entrenador i qualsevol polític. A vegades llegeixes columnes o articles que pontifiquen sobre com s’han de fer les coses i tothom en sap més que qualsevol polític i jo no en sé”.

 

“El més tonto té un màster i no ho dic amb doble sentit”

 

Monzó ha assenyalat que ara tothom en sap de tot i “el més tonto té un màster i no ho dic amb doble sentit. Tothom sap de tot i és el rei del bambo, abans hi havia unes jerarquies i per emetre opinió havies hagut de pujar uns esgraons al llarg dels anys”. Ha indicat que ara és diferent: “Ara qualsevol individu que es crea un bloc i un compte a Twitter és el gran reflexionador del que sigui”.

L’escriptor ha apuntat que abans hi havia una censura de dalt cap a baix, en canvi ara “la censura és lateral”. “Si fas una ironia mínima sobre una persona que té un comportament bipolar, sortiran totes les associacions de familiars de persones amb bipolaritat per dir-te el nom del porc. Si fas un article on parles d’alguna actriu has d’anar en compte amb el que dius perquè et diran que ets un masclista al cap de cinc minuts”. Monzó ha apuntat que a l’opinar s’ha d’anar en compte perquè “tot esta ple de mines. Com més s’ha escampat la suposada democràcia de xarxes socials, més censura hi ha entre gent que està en el mateix nivell”, ha afegit.

Per altra banda, Monzó ha assegurat que “la gent llegeix poc”, però ha apuntat que llegir sempre “ha estat una activitat relativa de persones, mai ha estat una activitat majoritària”. De fet, ha dit que ara la gent està enganxada a les sèries i a l’ordinador. “Hi ha gent que llegeix, però és un percentatge similar al que hi ha hagut sempre”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-4-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08151967