CAMPANYA BLAUGRANA PER TENYIR LA FINAL DE LA COPA DEL REI DE GROC

La junta directiva del Barça no emprendrà cap acció reivindicativa en la final de la Copa del Rei del proper dissabte. El club va respondre per carta als socis que així ho demanaven, deixant clar que l'entitat s'ha de mantenir al marge dels conflictes polítics i reiterant la seva posició a favor del dret a decidir de Catalunya i en defensa de les institucions. Aquest dilluns, qui ha fet una passa endavant són els socis culers. Diverses associacions, plataformes, grups d'animació del Camp Nou i el Palau Blaugrana i una quarentena de penyes han unit forces per empènyer els afeccionats que viatgin a la final a reivindicar la llibertat dels presos polítics.

Ho volen fer amb un gest simple, però vistós. La campanya és senzilla: samarretes grogues o amb la senyera. Un cop soni l'himne de l'Estat espanyol, la zona de seguidors blaugrana es convertirà en una marea groga que reclamarà la llibertat dels set membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural empresonats a Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco.

La idea ha estat molt ben rebuda pels col·lectius barcelonistes. En qüestió de tres dies s'hi han adherit unes quaranta penyes oficials, en part gràcies a la col·laboració de la Confederació Mundial de Penyes -òrgan suprem-, que ha acceptat fer arribar la proposta als seus més de 1.200 components distribuïts arreu del món.

La llista d'adherits a hores d'ara (dilluns 16 d'abril a les 15:30h) és la següent: Seguiment FCB, Manifest Blaugrana, Un Crit Valent, Associació per la Defensa dels Drets dels Socis del Barça, Penya Almogàvers, Penya Barcelonista Nostra Ensenya, Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, Dracs 1991, Penya Barcelonista Sang Culé Cor Català, Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell, Penya Solera Barcelonista Castellar del Vallès , Penya Blaugrana Les Corts, Penya Barcelonista Sant Antoni, Penya Barcelonista L’Urpa, Penya Blaugrana El Born, Penya Barcelonista Johan, Penya Blaugrana di Roma, Penya Barcelonista de Torí, Penya Blaugrana Monells, Penya Blaugrana Castell-Platja d'Aro i s'Agaró, Penya Barcelonista La Safor, Penya Barcelonista La Guineu, Penya Blaugrana Trinitat Vella, Penya Barcelonista Fontalba d'Ulldemolins, Penya Barcelonista Districte XXVII La Sagrera, Penya Blaugrana El Ter de Salt, Penya Barcelonista de l’Espluga de Francolí, Penya Barcelonista del Perelló, Penya Barcelonista de Riudecanyes, Penya Barcelonista de la Vall de Ribes, Penya Blaugrana Almogàvers Empordà, Penya Blaugrana Almogàvers Garrotxins, Penya Barcelonista de Campdevànol, Penya Barcelonista de Constantí, Penya Blaugrana L'Escala, Penya Barcelonista Vilamajor’s, Penya Barcelonista d’Alcanar, Penya Barcelonista Joan Gamper d’Amposta, Penya Blaugrana de Bellaterra, Penya Blaugrana de Parets del Vallès, Penya Barcelonista de Tivenys, Penya Barcelonista de Cardedeu, Penya Barcelonista de Riudoms, Penya Barcelonista de Montcada i Reixac, Penya Barcelonista del Vallès i Penya Blaugrana d'Igualada.

 

El comunicat de la campanya

 

Som gent del Barça. Som afició. Som Penyes. Som socis. Som seguidors. Som part indestriable del FCB. És la nostra història. És el nostre compromís. I així som, també, poble.

Un 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, els 14.000 aficionats del Barça que omplien les grades del Camp de Les Corts en un partit amistós entre el CD Júpiter i el Barça, van aplaudir, a la mitja part, la interpretació del God Save The Queen per part de la banda de la marina anglesa, convidada a l'esdeveniment, mentre van xiular la interpretació que van fer de l'himne espanyol. El dictador Primo de Rivera va clausurar per 3 mesos l'estadi del Barça i totes les activitats del Club "por desafección" a Espanya. I qui llavors era president del Club, el nostre fundador Joan Gamper, va haver de marxar a l'exili.

L'any 1936 les tropes franquistes afusellaven Josep Sunyol i Garriga, llavors president del FCBarcelona i diputat al Congés de diputats de Madrid.

El franquisme va reprimir durament la catalanitat del FCBarcelona, i va voler-ne canviar la identitat: va obligar a canviar el nom de Futbol Club Barcelona pel de Club de Fútbol Barcelona, i el nostre escut, eliminant les 4 barres i deixant-ne només dues.

Al davant sempre, la repressió de l'estat espanyol. Ens han tancat el camp. Ens han afusellat un President. Ens han canviat el nom i l'escut. Ens han prohibit la paraula i les nostres banderes. Ens han multat. Ens han sancionat. I volen seguir fent-ho. El que calgui per reprimir la identitat del nostre Club, els seus valors, el seu compromís, que és el nostre, el dels barcelonistes, perquè el Barça som nosaltres.

Avui, com aquell 1925, estem compromesos amb la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. Us convidem a expressar el que som EN GROC: portant la samarreta del Barça de la senyera, o samarretes grogues (a sota de la blaugrana) i fer-les visibles dins de l'estadi a l'hora que soni l'himne d'Espanya. Perquè avui el groc és el color del Barça. Perquè som Barça i som poble. I com tots els carrers i les places del nostre país, som poble compartint aquest groc. Som, i sabem el que hem de fer.

Visca el Barça i Visca Catalunya

Som #FCB1899 una història de compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia de la que ens sentim hereus orgullosos.

Informa:ELMON.CAT (16-4-2018)

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374196