CAMPANYA BLAUGRANA PER TENYIR LA FINAL DE LA COPA DEL REI DE GROC

La junta directiva del Barça no emprendrà cap acció reivindicativa en la final de la Copa del Rei del proper dissabte. El club va respondre per carta als socis que així ho demanaven, deixant clar que l'entitat s'ha de mantenir al marge dels conflictes polítics i reiterant la seva posició a favor del dret a decidir de Catalunya i en defensa de les institucions. Aquest dilluns, qui ha fet una passa endavant són els socis culers. Diverses associacions, plataformes, grups d'animació del Camp Nou i el Palau Blaugrana i una quarentena de penyes han unit forces per empènyer els afeccionats que viatgin a la final a reivindicar la llibertat dels presos polítics.

Ho volen fer amb un gest simple, però vistós. La campanya és senzilla: samarretes grogues o amb la senyera. Un cop soni l'himne de l'Estat espanyol, la zona de seguidors blaugrana es convertirà en una marea groga que reclamarà la llibertat dels set membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural empresonats a Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco.

La idea ha estat molt ben rebuda pels col·lectius barcelonistes. En qüestió de tres dies s'hi han adherit unes quaranta penyes oficials, en part gràcies a la col·laboració de la Confederació Mundial de Penyes -òrgan suprem-, que ha acceptat fer arribar la proposta als seus més de 1.200 components distribuïts arreu del món.

La llista d'adherits a hores d'ara (dilluns 16 d'abril a les 15:30h) és la següent: Seguiment FCB, Manifest Blaugrana, Un Crit Valent, Associació per la Defensa dels Drets dels Socis del Barça, Penya Almogàvers, Penya Barcelonista Nostra Ensenya, Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi, Dracs 1991, Penya Barcelonista Sang Culé Cor Català, Penya Blaugrana de Bàsquet Meritxell, Penya Solera Barcelonista Castellar del Vallès , Penya Blaugrana Les Corts, Penya Barcelonista Sant Antoni, Penya Barcelonista L’Urpa, Penya Blaugrana El Born, Penya Barcelonista Johan, Penya Blaugrana di Roma, Penya Barcelonista de Torí, Penya Blaugrana Monells, Penya Blaugrana Castell-Platja d'Aro i s'Agaró, Penya Barcelonista La Safor, Penya Barcelonista La Guineu, Penya Blaugrana Trinitat Vella, Penya Barcelonista Fontalba d'Ulldemolins, Penya Barcelonista Districte XXVII La Sagrera, Penya Blaugrana El Ter de Salt, Penya Barcelonista de l’Espluga de Francolí, Penya Barcelonista del Perelló, Penya Barcelonista de Riudecanyes, Penya Barcelonista de la Vall de Ribes, Penya Blaugrana Almogàvers Empordà, Penya Blaugrana Almogàvers Garrotxins, Penya Barcelonista de Campdevànol, Penya Barcelonista de Constantí, Penya Blaugrana L'Escala, Penya Barcelonista Vilamajor’s, Penya Barcelonista d’Alcanar, Penya Barcelonista Joan Gamper d’Amposta, Penya Blaugrana de Bellaterra, Penya Blaugrana de Parets del Vallès, Penya Barcelonista de Tivenys, Penya Barcelonista de Cardedeu, Penya Barcelonista de Riudoms, Penya Barcelonista de Montcada i Reixac, Penya Barcelonista del Vallès i Penya Blaugrana d'Igualada.

 

El comunicat de la campanya

 

Som gent del Barça. Som afició. Som Penyes. Som socis. Som seguidors. Som part indestriable del FCB. És la nostra història. És el nostre compromís. I així som, també, poble.

Un 14 de juny de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, els 14.000 aficionats del Barça que omplien les grades del Camp de Les Corts en un partit amistós entre el CD Júpiter i el Barça, van aplaudir, a la mitja part, la interpretació del God Save The Queen per part de la banda de la marina anglesa, convidada a l'esdeveniment, mentre van xiular la interpretació que van fer de l'himne espanyol. El dictador Primo de Rivera va clausurar per 3 mesos l'estadi del Barça i totes les activitats del Club "por desafección" a Espanya. I qui llavors era president del Club, el nostre fundador Joan Gamper, va haver de marxar a l'exili.

L'any 1936 les tropes franquistes afusellaven Josep Sunyol i Garriga, llavors president del FCBarcelona i diputat al Congés de diputats de Madrid.

El franquisme va reprimir durament la catalanitat del FCBarcelona, i va voler-ne canviar la identitat: va obligar a canviar el nom de Futbol Club Barcelona pel de Club de Fútbol Barcelona, i el nostre escut, eliminant les 4 barres i deixant-ne només dues.

Al davant sempre, la repressió de l'estat espanyol. Ens han tancat el camp. Ens han afusellat un President. Ens han canviat el nom i l'escut. Ens han prohibit la paraula i les nostres banderes. Ens han multat. Ens han sancionat. I volen seguir fent-ho. El que calgui per reprimir la identitat del nostre Club, els seus valors, el seu compromís, que és el nostre, el dels barcelonistes, perquè el Barça som nosaltres.

Avui, com aquell 1925, estem compromesos amb la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. Us convidem a expressar el que som EN GROC: portant la samarreta del Barça de la senyera, o samarretes grogues (a sota de la blaugrana) i fer-les visibles dins de l'estadi a l'hora que soni l'himne d'Espanya. Perquè avui el groc és el color del Barça. Perquè som Barça i som poble. I com tots els carrers i les places del nostre país, som poble compartint aquest groc. Som, i sabem el que hem de fer.

Visca el Barça i Visca Catalunya

Som #FCB1899 una història de compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia de la que ens sentim hereus orgullosos.

Informa:ELMON.CAT (16-4-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08152036