TINDREM GOVERN! LA CUP AVALA EL GOVERN DE TORRA, PERÒ DIU QUE PASSARÀ A L'OPOSICIÓ

La CUP ha decidit aquest diumenge en el Consell Polític que s'ha celebrat a Cervera que s'abstindrà en la investidura de Quim Torra, el quart candidat de Junts per Catalunya (JxCat), proposat per Carles Puigdemont. Així doncs, els anticapitalistes donen llum verda a què Torra presideixi la Generalitat i s'inicii una nova legislatura. Així els quatre diputats s'abstindran en la votació, seguint la línia dels dos anteriors consells polítics i mantenen una "confiança interina" a Torra i a la coalició de govern entre JxCAT i ERC però passen a l'oposició i no "facilitaran la governabilitat". El resultat de la votació d'avui ha estat de 40 vots a favor de l'abstenció i 24 del 'No'.

Una elecció que ha tingut tots els elements habituals del "last minute" de la política catalana. El consell polític decidia en una pregunta arbre. Concretament , la dicotomia es plantejava en dos escenaris. Un primer, amb què els quadres havien de decidir si la CUP-CC es posicionava a favor de la investidura del candidat Quim Torra amb 4 vots favorables o 4 abstencions. I un segon, si votava en contra de la investidura Torra amb 4 vots desfavorables.

Aquest plantejament suposava una segona votació, per traduir els vots al ple. Si es feia costat a Torra amb 4 vots favorables, implicava que la CUP-CC donaria llum verda a la conformació d'un Govern, amb una "implicació i corresposabilització política amb el programa d'aquest". Les 4 abstencions implicaven que la CUP-CC no vol ser un obstacle a la formació de Govern, però restarà a l'oposició per tal de desenvolupar la seva pròpia estratègia política dins i fora de la institució. La segona opció era un vot desfavorable a la investidura de Quim Torra, que implicaria que la CUP-CC no continuava negociant amb JxCAT i ERC i optava per anar a eleccions.

La CUP ha pres la mateixa posició del Consell Polític del 3 de març, en base a considerar que la proposta de programa de govern de "JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars". De fet, el portaveu Lluc Salellas l’ha definit com a “reculada” i considera que el primer discurs de Torra "es va quedar curt".

Davant el que la CUP qualifica de "gir autonomista dels partits independentistes, l'organització ha decidit assumir un rol d'oposició activa". La diputada Maria Sirvent ha recordat que la CUP treballarà "de manera intensa" per des de "dins i fora de les institucions" recuperar les lleis i per un "poder públic fort".

Així mateix posarà sobre la taula l'Assemblea de Càrrecs electes i un procés constituent "per a generar un nou cicle del moviment independentista, que reformuli i eixampli aliances i complicitats, construint unitat popular republicana, per tal de poder arribar a obrir un nou cicle rupturista i d’autodeterminació, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, i construir una República que restitueixi els drets socials i civils de la classe treballadora".

Tres assemblees territorials de la CUP -Barcelona, Baix Llobregat i Camp de Tarragona- van forçar la reunió del Consell Polític i del Grup d'Acció Parlamentària (GAP) sobre si els quatre diputats havien de mantenir l'abstenció, emetre quatre pots positius o votar en contra. Aquestes tres territorials demanaven reobrir el debat i votar 'no' pel caire "autonomista" de Torra; i com que eren suficients per convocar el Consell Polític, des d'aquest divendres les assemblees locals debatien per prendre una decisió en la trobada d'aquest diumenge.

D'aquesta manera, l'escenari d'unes possibles noves eleccions a Catalunya ha quedat ara tancat. Torra marxarà dilluns del Parlament amb una majoria simple a la butxaca; justa, però suficient per configurar un nou Govern i seguir fent camí cap a la República.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-5-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08170757