TINDREM GOVERN! LA CUP AVALA EL GOVERN DE TORRA, PERÒ DIU QUE PASSARÀ A L'OPOSICIÓ

La CUP ha decidit aquest diumenge en el Consell Polític que s'ha celebrat a Cervera que s'abstindrà en la investidura de Quim Torra, el quart candidat de Junts per Catalunya (JxCat), proposat per Carles Puigdemont. Així doncs, els anticapitalistes donen llum verda a què Torra presideixi la Generalitat i s'inicii una nova legislatura. Així els quatre diputats s'abstindran en la votació, seguint la línia dels dos anteriors consells polítics i mantenen una "confiança interina" a Torra i a la coalició de govern entre JxCAT i ERC però passen a l'oposició i no "facilitaran la governabilitat". El resultat de la votació d'avui ha estat de 40 vots a favor de l'abstenció i 24 del 'No'.

Una elecció que ha tingut tots els elements habituals del "last minute" de la política catalana. El consell polític decidia en una pregunta arbre. Concretament , la dicotomia es plantejava en dos escenaris. Un primer, amb què els quadres havien de decidir si la CUP-CC es posicionava a favor de la investidura del candidat Quim Torra amb 4 vots favorables o 4 abstencions. I un segon, si votava en contra de la investidura Torra amb 4 vots desfavorables.

Aquest plantejament suposava una segona votació, per traduir els vots al ple. Si es feia costat a Torra amb 4 vots favorables, implicava que la CUP-CC donaria llum verda a la conformació d'un Govern, amb una "implicació i corresposabilització política amb el programa d'aquest". Les 4 abstencions implicaven que la CUP-CC no vol ser un obstacle a la formació de Govern, però restarà a l'oposició per tal de desenvolupar la seva pròpia estratègia política dins i fora de la institució. La segona opció era un vot desfavorable a la investidura de Quim Torra, que implicaria que la CUP-CC no continuava negociant amb JxCAT i ERC i optava per anar a eleccions.

La CUP ha pres la mateixa posició del Consell Polític del 3 de març, en base a considerar que la proposta de programa de govern de "JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora i de la resta de classes populars". De fet, el portaveu Lluc Salellas l’ha definit com a “reculada” i considera que el primer discurs de Torra "es va quedar curt".

Davant el que la CUP qualifica de "gir autonomista dels partits independentistes, l'organització ha decidit assumir un rol d'oposició activa". La diputada Maria Sirvent ha recordat que la CUP treballarà "de manera intensa" per des de "dins i fora de les institucions" recuperar les lleis i per un "poder públic fort".

Així mateix posarà sobre la taula l'Assemblea de Càrrecs electes i un procés constituent "per a generar un nou cicle del moviment independentista, que reformuli i eixampli aliances i complicitats, construint unitat popular republicana, per tal de poder arribar a obrir un nou cicle rupturista i d’autodeterminació, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, i construir una República que restitueixi els drets socials i civils de la classe treballadora".

Tres assemblees territorials de la CUP -Barcelona, Baix Llobregat i Camp de Tarragona- van forçar la reunió del Consell Polític i del Grup d'Acció Parlamentària (GAP) sobre si els quatre diputats havien de mantenir l'abstenció, emetre quatre pots positius o votar en contra. Aquestes tres territorials demanaven reobrir el debat i votar 'no' pel caire "autonomista" de Torra; i com que eren suficients per convocar el Consell Polític, des d'aquest divendres les assemblees locals debatien per prendre una decisió en la trobada d'aquest diumenge.

D'aquesta manera, l'escenari d'unes possibles noves eleccions a Catalunya ha quedat ara tancat. Torra marxarà dilluns del Parlament amb una majoria simple a la butxaca; justa, però suficient per configurar un nou Govern i seguir fent camí cap a la República.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-5-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533841