LES SET PRIORITATS DEL MANDAT DEL PRESIDENT QUIM TORRA

"Les set prioritats del mandat de Quim Torra "
L’abstenció de la CUP permet que arrenqui la legislatura que ha de foragitar el 155 i consolidar el mandat republicà

 

Pere Cardús

 

La CUP va decidir ahir de mantenir l’abstenció dels quatre diputats a la segona tanda de la investidura de Quim Torra a la presidència de la Generalitat. La majoria simple de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, amb l’abstenció de la CUP, serà suficient per a engegar la legislatura que ha d’aconseguir fer sortir de l’atzucac un independentisme que l’octubre passat va arribar més lluny que mai. El principal compromís de Quim Torra –expressat en el discurs pronunciat dissabte– és fer efectiva la declaració d’independència amb la forma d’una República Catalana. Tanmateix, el govern que haurà de nomenar Torra aquests dies haurà d’encarar una colla d’objectius i obstacles que són més concrets i immediats. Concretament, el mandat de Quim Torra tindrà set prioritats que es desprenen del pla de govern exposat en el debat d’investidura:

Formació de govern amb gest de continuïtat


Evidentment, la primera decisió que prendrà Quim Torra serà el nomenament dels consellers del seu govern. És evident que la majoria han estat pactats prèviament a la seva investidura pels dos partits que faran govern i que la setmana passada ja es van anunciar alguns noms. És el cas de Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; Ester Capella, consellera de Justícia; Jordi Turull, conseller de Presidència; Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat; i Lluís Puig, conseller de Cultura. Els tres últims, a proposta de Junts per Catalunya, seran la via de recordar la legitimitat del govern que fou expulsat pel 155.

Han corregut molts més noms, però no han estat confirmats per cap dels dos partits ni tampoc per un candidat a president que encara no ha estat investit. Amb tot, Quim Torra va remarcar dissabte la necessitat de fer un govern de fidelitat amb el mandat del primer d’octubre: ‘Fer govern és la millor manera d’aprofitar el fil republicà que arrenca del referèndum del primer d’octubre, passa per la declaració política d’independència del dia 27 i es revalida en les eleccions del 21 de desembre.’ També deixava clara aquesta intenció aquí: ‘Cal un govern que expressi, en la seva mateixa configuració, la nostra inalterada voluntat de continuar el mandat republicà rebut de la ciutadania.’

 

Pla de xoc contra el 155


En segon lloc, una vegada s’hagi constituït el nou govern, la decisió que haurà d’executar Torra serà activar el pla de xoc contra el 155. Això es farà amb la creació d’un comissionat, adscrit al Departament de la Presidència, que ‘s’encarregarà d’elaborar un pla de xoc per avaluar i reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155, no únicament a l’administració sinó també al conjunt del país’, en paraules de Torra. És a dir, el segon objectiu del mandat de Torra serà ‘la restauració democràtica de les institucions catalanes’. En aquest pla es farà un inventari d’actuacions urgents departament per departament. Els departaments d’Interior i d’Exteriors són els que han tingut una aplicació més devastadora del 155 i, per tant, seran objectius prioritaris de l’actuació del comissionat.

En aquesta restauració, es refarà la xarxa de delegacions per a recuperar la capacitat d’impacte diplomàtic de Catalunya. Torra ho va explicar així: ‘Els anuncio que procedirem a restablir, consolidar i ampliar la xarxa de les delegacions del govern a l’exterior per tal de promoure els interessos de Catalunya al món, que reforcin el seu rol com a motor econòmic, polític, de coneixement, de progrés social i ambiental i de creació cultural.’

 

Institucions republicanes


Entre els objectius centrals expressats per Torra hi ha la creació de nova institucionalitat republicana que permetin avançar en l’execució del mandat del referèndum del primer d’octubre. En el nucli central d’aquest desplegament institucional hi haurà dues estructures. El candidat Torra les va concretar així: ‘Arrencar la legislatura ens dóna la força per a posar en funcionament totes les vies d’acció política republicana. Aquí i a l’exili. L’Assemblea de Càrrecs Electes, a l’interior; i el Consell per la República, a l’Espai Lliure d’Europa.’

La majoria de l’independentisme és conscient de les limitacions de la Generalitat autonòmica en el marc actual. Per a desplegar el mandat del referèndum de construcció d’una república independent, el bloc republicà es proposa de desbordar el marc actual amb noves institucions que puguin avançar des de la llibertat de moviments que els pot donar la independència del marc legal i institucional espanyol. És en aquest sentit que treballaran l’Assemblea de Càrrecs Electes i el Consell de la República, que serà l’espai des d’on podrà mantenir la legitimitat el president Carles Puigdemont si pot tenir la llibertat de moviments fora de l’estat espanyol.

 

Estratègia antirepressiva


Un altre dels objectius prioritaris anunciats per Torra és la lluita antirepressiva. Els atacs de l’estat espanyol a la democràcia, als drets civils i polítics i als drets humans i llibertats bàsiques han estat contundents i generalitzats aquests últims mesos. Torra va anunciar la voluntat de consolidar un ‘front comú contra la repressió’. En la intervenció del president del grup d’Esquerra, Sergi Sabrià, es va concretar la fórmula institucional d’aquest objectiu amb la proposta de crear una oficina dels drets civils i polítics. Torra, en la rèplica, va respondre que prenia el compromís de crear aquesta oficina.

Aquesta oficina haurà de donar resposta i suport als centenars o milers d’atacs rebuts aquests últims mesos i als que puguin presentar-se d’ara endavant. De l’oficina estant, o en un espai paral·lel amb el suport de l’oficina, caldrà coordinar l’estratègia legal de defensa de tots els casos judicialitzats pel govern espanyol i els seus aparells i tentacles. Aquests mesos vinents seran decisius per a l’arribada del judici instruït al Tribunal Suprem i el plet internacional que ja s’ha començat a jugar.

 

Procés constituent


Un dels compromisos centrals que donaran sentit republicà al mandat de Torra és l’activació del procés constituent que, en paraules seves, ha de servir per a ‘l’elaboració d’un projecte de constitució’. El candidat a la investidura ho va expressar així dissabte: ‘Impulsarem un procés constituent, amb la participació de la ciutadania. Aspirem que esdevingui un gran debat nacional català sobre el futur del nostre país, que traci el model social, econòmic i institucional que imaginem per a ell. Un debat que involucri de manera real tota la ciutadania i que sigui capaç de formar grans pactes i consensos nacionals. Tenim una oportunitat única, que pocs països tenen a la seva història: aprofitem-la. Dissenyem des de zero, entre tots, sense apriorismes, el país on volem viure i com hi volem viure.’

Torra va defensar de fer-ho amb radicalitat democràtica, tal com exigia la CUP: ‘Fem-ho radicalment, anem a l’arrel dels problemes, amb una visió disruptiva del règim autonòmic, és clar, que ens arrossega a la residualització i que s’ha demostrat inviable per a les ambicions d’un país que aspira a més, a molt més. Aspira a tant que ho vol tot.
Procés participatiu que, insisteixo, hem de fer entre tots. Aquest és un procés de baix a dalt i que, després de la discussió ciutadana, que volem massiva, ha d’acabar esdevenint una proposta de constitució de la República de Catalunya.’

 

Pla de xoc social


Tothom és conscient de la devastació causada per l’actitud obstruccionista i asfixiant de l’estat espanyol contra l’administració catalana. Tenint en compte, a més, l’experiència ben recent del blocatge de qualsevol iniciativa legislativa per a la millora de les condicions de vida dels catalans, el govern de Torra haurà de ser especialment hàbil per a protegir la cohesió social i la lluita contra la desigualtat. Dissabte ho expressava d’aquesta manera: ‘El conjunt de polítiques públiques de progrés per a un país millor ha de donar resposta a les principals demandes que ens fa la societat. No pot ser de cap més manera per a tots aquells que volem una república per a tothom, justament perquè entenem la República com un instrument al servei del benestar de les persones. I com una actitud de millora permanent: cal fer feina i cal fer-la bé.’

I en posava uns quants exemples. Ací en destaquem dos que van ser remarcats en el discurs del candidat: ‘Una de les prioritats en matèria social serà la Renda Garantida de Ciutadania, una de les principals fites socials de la darrera legislatura, que significa una esperança per a donar oportunitats d’inclusió social i laboral a aquelles persones i famílies que s’han quedat enrere.’ I també: ‘vull fer un esment a les polítiques de gènere i de diversitat d’orientació sexual i d’identitat de gènere, com també en la lluita contra la violència masclista, perquè són els fonaments de la construcció de la República justa i igualitària i feminista que volem.’

 

Retorn de Puigdemont


Finalment, Torra va deixar molt clara la provisionalitat amb què encarava el mandat. Aquesta declaració va posar molt nerviosos la major part dels portaveus de l’oposició que van intervenir dissabte. Torra va expressar la voluntat de restablir Puigdemont al capdavant de la presidència, més enllà dels gests i declaracions simbòlics que es puguin fer. Va fer servir aquesta fórmula: ‘La nostra resposta no es mourà mai d’aquí: persistirem, insistirem i l’investirem.’ Els terminis de la provisionalitat no són clars i dependran de molts factors, entre els quals, el jurídic. Però la voluntat amb què Torra accepta el desafiament de la presidència és que sigui per a tornar Puigdemont al lloc d’on el van expulsar amb un cop d’estat il·legal.

En el seu discurs, Torra parlava de provisionalitat i de transició. Heus-ne ací un exemple: ‘Una etapa de transició, que ens permet avançar en el nostre projecte amb tota l’empenta, tota la força, i tots els recursos, alhora que assenyala un marc provisional, efectivament, un marc de compromís i de repte per a la nació sencera.’ De fet, dissabte mateix, en una entrevista a La Stampa, Puigdemont apuntava ja la possibilitat d’una convocatòria electoral avançada que podria coincidir amb el judici del Suprem espanyol si la justícia europea (alemanya, escocesa, belga i suïssa) es pronunciaven contra la causa general oberta a l’independentisme. En aquest sentit, Torra té un mandat clar: obrir el camí que ha de dur a la realització d’un mandat que va néixer el primer d’octubre i que es va concretar el 27 d’octubre al parlament amb la declaració d’independència.

Informa:VILAWEB.CAT (14-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07841008