MONTORO REITERA EN L'INFORME A LLARENA QUE NO ES VAN UTILITZAR FONS PÚBLICS L'1-O

En el seu informe escrit per a la Sala Segona del Tribunal Suprem, que anava acompanyat d'un 'pen drive', el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va reiterar, el passat 27 d'abril, la seva posició sobre la inexistència de dades que provin l'ús de fons públics en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

El ministre assenyala: "Per tant, reitero que, en principi i fins avui, de la informació de què disposa el ministeri d'Hisenda i Funció Pública, facilitada per la Generalitat, conforme als mecanismes de control administratiu que s'especificaran més endavant no es desprèn que els dos conceptes concrets als quals em refereixo (relatiu a les urnes i la manutenció de l'expresident de la Generalitat) s'hagin sufragat o s'estiguin sufragant amb fons públics a l'espera del que resulti de la investigació penal".

En la seva interlocutòria de dimecres passat, 9 de maig, el magistrat instructor, Pablo Llarena, dedica deu pàgines, entre la 72 i la 82, a examinar el delicte de malversació de cabals públics i els aclariments del ministre d'Hisenda.

La seva conclusió és que l'al·legació de les defenses dels processats que el processament per delicte de malversació és injustificat "utilitzant per fer-ho una menció incompleta de les manifestacions fetes pel ministre d'Hisenda en una entrevista periodística no desmunta els indicis que la recull investigació".

Tot i que Llarena cita àmpliament l'informe de nou pàgines de Montoro, omet que el ministre manté, un cop més, en les seves afirmacions. La frase no apareix en el resum de l'informe que Llarena presenta en la seva interlocutòria, on afirma que les explicacions que dona Montoro no contradiuen les dades recollides per la seva investigació sobre malversació de fons públics.

Montoro ja s'havia manifestat amb anterioritat, el passat 16 d'abril –i al febrer Hisenda havia aportat dades que li havien sigut requerides pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona–, en el sentit que no tenia constància de cap registre comptable sobre l'ús de diners públics per al referèndum de l'1-O. Llarena no va fer cas d'aquests fets.

Va ser només quan Montoro va insistir en les seves afirmacions, en una entrevista amb 'El Mundo' el passat 16 d'abril, que el magistrat instructor va reaccionar. El motiu és que aquest dia Llarena prenia declaració indagatòria als processats i les afirmacions de Montoro es van abocar en l'interrogatori sobre malversació. Sobretot perquè el magistrat, que ja tenia pràcticament escrita la seva interlocutòria desestimatòria del recurs de reforma dels processats, no podia seguir fent-se el sord com durant els últims mesos.

Amb tot, Montoro va intentar limitar l'abast de les seves afirmacions a la compra de les urnes de l'1-O i les despeses de manutenció de Puigdemont. Però és cert que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va declarar al Congrés de Diputats el passat 7 de febrer: "Ni un euro del FLA (fons de liquiditat autonòmic) es va gastar en el referèndum".

Llarena esperava les dades d'Hisenda per acabar la seva interlocutòria de confirmació del processament que va dictar el 21 d'abril del 2018, i finalment va desestimar els recursos dels processats, segons s'ha apuntat, el passat 9 de maig. Però també perquè, tal com vam avançar, volia remetre una versió definitiva a Alemanya quan rebés les explicacions de Montoro.

Informa:ARA.CAT (14-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07841003