MONTORO REITERA EN L'INFORME A LLARENA QUE NO ES VAN UTILITZAR FONS PÚBLICS L'1-O

En el seu informe escrit per a la Sala Segona del Tribunal Suprem, que anava acompanyat d'un 'pen drive', el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va reiterar, el passat 27 d'abril, la seva posició sobre la inexistència de dades que provin l'ús de fons públics en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

El ministre assenyala: "Per tant, reitero que, en principi i fins avui, de la informació de què disposa el ministeri d'Hisenda i Funció Pública, facilitada per la Generalitat, conforme als mecanismes de control administratiu que s'especificaran més endavant no es desprèn que els dos conceptes concrets als quals em refereixo (relatiu a les urnes i la manutenció de l'expresident de la Generalitat) s'hagin sufragat o s'estiguin sufragant amb fons públics a l'espera del que resulti de la investigació penal".

En la seva interlocutòria de dimecres passat, 9 de maig, el magistrat instructor, Pablo Llarena, dedica deu pàgines, entre la 72 i la 82, a examinar el delicte de malversació de cabals públics i els aclariments del ministre d'Hisenda.

La seva conclusió és que l'al·legació de les defenses dels processats que el processament per delicte de malversació és injustificat "utilitzant per fer-ho una menció incompleta de les manifestacions fetes pel ministre d'Hisenda en una entrevista periodística no desmunta els indicis que la recull investigació".

Tot i que Llarena cita àmpliament l'informe de nou pàgines de Montoro, omet que el ministre manté, un cop més, en les seves afirmacions. La frase no apareix en el resum de l'informe que Llarena presenta en la seva interlocutòria, on afirma que les explicacions que dona Montoro no contradiuen les dades recollides per la seva investigació sobre malversació de fons públics.

Montoro ja s'havia manifestat amb anterioritat, el passat 16 d'abril –i al febrer Hisenda havia aportat dades que li havien sigut requerides pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona–, en el sentit que no tenia constància de cap registre comptable sobre l'ús de diners públics per al referèndum de l'1-O. Llarena no va fer cas d'aquests fets.

Va ser només quan Montoro va insistir en les seves afirmacions, en una entrevista amb 'El Mundo' el passat 16 d'abril, que el magistrat instructor va reaccionar. El motiu és que aquest dia Llarena prenia declaració indagatòria als processats i les afirmacions de Montoro es van abocar en l'interrogatori sobre malversació. Sobretot perquè el magistrat, que ja tenia pràcticament escrita la seva interlocutòria desestimatòria del recurs de reforma dels processats, no podia seguir fent-se el sord com durant els últims mesos.

Amb tot, Montoro va intentar limitar l'abast de les seves afirmacions a la compra de les urnes de l'1-O i les despeses de manutenció de Puigdemont. Però és cert que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va declarar al Congrés de Diputats el passat 7 de febrer: "Ni un euro del FLA (fons de liquiditat autonòmic) es va gastar en el referèndum".

Llarena esperava les dades d'Hisenda per acabar la seva interlocutòria de confirmació del processament que va dictar el 21 d'abril del 2018, i finalment va desestimar els recursos dels processats, segons s'ha apuntat, el passat 9 de maig. Però també perquè, tal com vam avançar, volia remetre una versió definitiva a Alemanya quan rebés les explicacions de Montoro.

Informa:ARA.CAT (14-5-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533840