TORRA ES COMPROMET A RECUPERAR TOTES LES INSTITUCIONS SUSPESES PEL TC

Torra es compromet a recuperar totes les lleis suspeses pel Constitucional
El candidat a la presidència de la Generalitat revertirà la privatització d'Aigües Ter Llobregat a través de la creació d'una nova empresa pública i no concreta si desplegarà la Hisenda pròpia | Insta l'independentisme a fer autocrítica dels fets d'octubre però recorda que l'Estat sempre ha condemnat Catalunya a la "residualitat"


Quim Torra, candidat a la presidència de la Generalitat, ha avançat aquest dilluns, en la segona part del debat d'investidura, que impulsarà que el Parlament torni a aprovar les setze lleis que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre durant la legislatura passada. "Algú creu que la lluita contra el canvi climàtic només servia per als independentistes. Llei contra la pobresa energètica o llei d'igualtat? Amb la República tothom hi guanyarà drets i ningú en perdrà. La República catalana és cohesió i progrés social", ha apuntat. En un discurs de 45 minuts, Torra s'ha compromès a revertir la privatització d'Aigües Ter Llobregat, no ha concretat com s'ha de deslegar la Hisenda catalana i ha instat l'independentisme a fer autocrítica de la tardor del 2017 sempre recordant que l'Estat vol "condemnar" Catalunya a la residualització.

Torra, cap al final de la intervenció, ha volgut reivindicar la seva experiència en l'empresa privada, que el va dur a viure a Suïssa durant dos anys com a responsable d'una empresa d'assegurances. "La fase més important de totes és l'última, quan entrem en les lliçons apreses", ha recordat Torra. "És hora que avaluem conjuntament les lliçons apreses en els últims mesos. Cal que tinguem el punt d'autocrítica necessària, amb els errors i encerts. I el primer en fer-ho he de ser jo", ha destacat, tot recordant les disculpes per unes piulades considerades ofensives per l'oposició.

"Em sap greu haver utilitzat alguna paraula inconvenient. Me'n penedeixo i no tornarà a passar. La llibertat que vull per al meu poble la vull per tots els pobles. I per al català i l'espanyol, això té nom de República", ha apuntat Torra, que ha ressaltat que amb la mort de Franco hi va haver un moment en què Espanya es podia convertir en l'Estat dels catalans. "El problema català és, també, el problema de la llibertat espanyola", ha ressaltat el candidat a la presidència de la Generalitat, que ha posat de manifest la "residualització" a la qual el govern espanyol ha sotmès Catalunya.

 

"Em sap greu haver utilitzat alguna paraula inconvenient. Me'n penedeixo i no tornarà a passar", assenyala sobre els tuits i els articles criticats

 

S'ha referit a la reforma de l'Estatut -"desnaturalitzat" al TC- i al trencament del pacte constitucional, perquè es passava a considerar el país com a "subordinat". "L'independentisme es consolida com un projecte de canvi pacífic en l'Europa continental", ha indicat Torra. "Els independentistes que som en aquest Parlament és per la força de la gent que ens ha empès. Tant de bo passi el mateix a Espanya", ha recalcat. Des del 2010, ha dit, els esdeveniments s'han anat succeint fins arribar a l'octubre del 2017. "Hem d'estudiar bé les lliçons apreses, i cap independentista ha de tenir por a reconèixer que no hem fet bé algunes coses", ha apuntat.

"Insisteixo: diàleg i vida. Aquí ens hi trobaran sempre", ha apuntat en la fase final del discurs, en la qual s'ha referit al gener del 1955, amb Josep Irla com a president a l'exili, dos anys abans de deixar pas a Josep Tarradellas. "Que tinguem sort. Tot és ara i res", ha assenyalat Torra per acabar amb la intervenció, de tres quarts d'hora.

 

Programa de Govern

 

El discurs del candidat ha entrat més al detall de mesures concretes que no pas dissabte, quan va optar per una intervenció de caire més polític. Ha esmentat iniciatives en ensenyament, en violència masclista, en protecció dels drets LGTBI, habitatge -recuperació de les mesures previstes aprovades al Parlament i recorregudes al TC, pla de xoc per incrementar el parc públic-, cultura -un "veritable pilar" de l'estat del benestar, que hauria de tenir un pressupost més elevat-, i esport.

En el camp econòmic i social, Torra s'ha compromès a arribar a un salari mínim de 1.1000 euros bruts mensuals, i ha fixat com a objectiu desplegar la renda garantida de ciutadania, aprovada durant la legislatura passada. El candidat ha apuntat que aquesta ha de ser la legislatura de la culminació del desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya -sense referir-se explícitament a la recaptació de tots els impostos per part de l'administració catalana-, i ha desmentit les informacions "falses" sobre la marxa d'empreses del país després del referèndum i la declaració de la independència.

Torra agraeix la feina feta pels treballadors públics durant la vigència del 155 i aposta per un sistema de "Govern obert" amb "corrupció zero"

Torra ha concretat que es crearà una nova empresa pública Aigües Ter-Llobregat, per tal de revertir la privatització que es va dur a terme sota el mandat d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Aquesta mesura estava inclosa dins l'acord al qual van arribar Junts per Catalunya (JxCat) i ERC en l'acord de Govern, i era una de les exigències de la CUP per negociar la investidura.

El candidat ha apostat per la "corrupció zero" com a forma de "Govern obert", amb la transparència com a guia. També ha aprofitat per fer -com Jordi Turull en el debat d'investidura fallit del 22 de març- un agraïment cap als treballadors públics de la Generalitat durant la vigència del 155.

Torra ha assenyalat que cal "defensar l'honorabilitat dels comandaments dels Mossos" després de la intervencó de l'autonomia, i ha apuntat que la policia catalana ha de tenir "presència permanent" en organismes internacionals. "Volem invertir perquè el cos tingui els recursos necessaris per afrontar els reptes de seguretat. Hem d'aprofundir en la lluita contra el terrorisme, que no només implica l'àmbit policial", ha ressaltat en referència als processos de radicalització gihadista. En aquest punt, el candidat ha recordat els víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'any passat.

 

Institucions i democràcia

 

"La República catalana només pot girar a l'entorn de les persones. Llibertat i cultura: aquí és cap on hem d'anar", ha recalcat Torra, que ha recordat la legitimitat de Carles Puigdemont, l'excepcionalitat de la legislatura i la voluntat d'encetar el procés constituent. "Hem d'anar de la recuperació de les institucions a la recuperació de la democràcia, amb l'elaboració d'una constitució", ha apuntat el candidat, que ha esmentat l'Espai Lliure d'Europa, el Consell de la República i l'Assemblea de Càrrecs Electes com a pilars polítics de la nova legislatura.

Torra adverteix que caldrà "estar a l'alçada" quan arribi el judici contra els responsables polítics del procés al Tribunal Suprem

Torra ha indicat que a la tardor hi haurà el judici contra els responsables del procés, i que caldrà "estar a l'alçada". Fent servir el castellà, ha defensat la "República de tots els drets" i, tornant al català, ha destacat el diàleg i les urnes "com a única via per fer avançar la societat". "Defensar la República és defensar-nos a tots nosaltres. Reivindiquem el Parlament com a eina per promoure la igualtat i la sostenibilitat. La República som tots. El Govern que presidiré tornarà a impulsar les lleis que el Tribunal Constitucional va suspendre, que són setze", ha avançat el dirigent independentista.

La jornada dins de l'hemicicle ha arrencat amb un aplaudiment cap a les famílies dels presos i dels exiliats, algunes de les quals són presents a la cambra. Torra ha volgut enumerar tots i cadascun dels dirigents que són a Estremera, Soto del Real, Alcalá Meco, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Regne Unit.

Informa:NACIODIGITAL.CAT /14/5/2018/

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636159