CRÒNICA DEL DISCURS DE TORRA: EL MANDAT DE L'1-O, ELS SILENCIS I INCOMODITATS UNIONISTES I EL PENEDIMENT PER LES PIULADES

Avui el resultat ja és sabut. La CUP va decidir ahir de mantenir l’abstenció que ja s’havia acordat en cas que el candidat no fos Carles Puigdemont. I no ho és. El candidat que haurà aconseguit superar tots els impediments ha estat Quim Torra. El diputat de Junts per Catalunya, editor i advocat, es torna a presentar davant la cambra avui i emprèn el discurs amb un record pels presos i exiliats que no poden ser aquí. I també amb un reconeixement als seus familiars presents a la tribuna de convidats. ‘Serem lleials al mandat del primer d’octubre: construir un estat independent en forma de república’, ha dit tot just començar. També la legitimitat del president Puigdemont i la voluntat de progrés, igualtat d’oportunitats i cohesió social. ‘De la restauració de les nostres institucions a l’elaboració d’una proposta de constitució’, així defineix Torra el trajecte que ha de fer el seu mandat.

‘Arrencada la legislatura, tindrem més força per a fer aquest procés constituent i podrem encarar amb més garanties els judicis que estan pendents’, ha dit. Torra ha defensat una república de tots i amb garanties per a tothom i ho ha fet en català, aranès i castellà, en un clar missatge pels que l’han titllat de xenòfob o coses pitjors: ‘La república som tots.’ Torra ha anunciat que el seu govern tornarà a promoure les setze lleis que el govern espanyol ha passat per la piconadora del Tribunal Constitucional. I ha recordat que són lleis que beneficiaven el benestar de tothom, independentistes i no independentistes. ‘La república catalana beneficia tothom’, ha dit.

El candidat Torra, poques hores abans de ser ja president, ha proposat de treballar per a trobar grans consensos en les matèries que són d’interès per a tothom. I ha enumerat un seguit d’aspectes socials i econòmics que poden ser molt transversals. Quim Torra ha encarat avui el discurs amb un to més social i de programa econòmic que no dissabte. Alguns grups d’oposició li havien retret que no parlés d’ensenyament, sanitat, prestacions socials, habitatge, infraestructures, pobresa energètica, fiscalitat, empresa, territori, desocupació, etc. I avui ho ha fet a grans trets en un repàs per a cadascun dels àmbits.

El discurs de Torra s’ha pogut seguir amb un silenci prou respectuós de tots els grups. De fet, a diferència del que passa quan es parla de la independència i després d’haver retret que no parlés de totes aquestes coses del programa social, la majoria de diputats de Ciutadans, PSC i PP han passat el discurs de Torra remanant el mòbil mig desconnectats de la sessió. La cosa ha canviat una mica quan Torra ha començat a explicar quins aspectes són els més urgents en la reversió de les decisions preses aprofitant l’aplicació del 155. A Ciutadans s’han posat nerviosos quan ha parlat de refer el cos de Mossos d’Esquadra. I s’han vist obligats a aplaudir (amb desgana, això sí) quan Torra ha fet un esment en forma d’homenatge a les víctimes de l’atemptat de l’agost passat.

Torra ha reivindicat la seva experiència com a directiu d’una empresa d’assegurances durant divuit anys que el va portar a viure a Suïssa. I ha recordat que l’aspecte més rellevant dels projectes que liderava era quan es feia l’anàlisi de la feina feta i es treien conclusions. Ha dit que aquesta experiència havia de servir també per a la tasca que té d’ara endavant. Torra ha lligat aquesta experiència amb els piulets ‘trets de context’ que se li han retret aquests dies. ‘Me’n penedeixo i no tornarà a passar’, ha dit Torra, cosa que ha tingut una resposta en forma de rialles d’escarn a la bancada de l’odi.

Torra ha dit que la llibertat que volia per Catalunya també la vol per Espanya. I per això defensa que la forma republicana també ha de ser extensiva a l’estat espanyol. Ho ha dit abans de recordar el compromís del president Irla expressat en les seves memòries des de l’exili. La voluntat d’un futur pels joves, la llibertat de Catalunya i la pau al món, les tres preocupacions que expressava en una carta al periodista Just Cabot. Els aplaudiments dels tres grups republicans del parlament ha clos la primera part del segon debat d’investidura.

Informa:VILAWEB.CAT (14-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07841007