CRÒNICA DEL DISCURS DE TORRA: EL MANDAT DE L'1-O, ELS SILENCIS I INCOMODITATS UNIONISTES I EL PENEDIMENT PER LES PIULADES

Avui el resultat ja és sabut. La CUP va decidir ahir de mantenir l’abstenció que ja s’havia acordat en cas que el candidat no fos Carles Puigdemont. I no ho és. El candidat que haurà aconseguit superar tots els impediments ha estat Quim Torra. El diputat de Junts per Catalunya, editor i advocat, es torna a presentar davant la cambra avui i emprèn el discurs amb un record pels presos i exiliats que no poden ser aquí. I també amb un reconeixement als seus familiars presents a la tribuna de convidats. ‘Serem lleials al mandat del primer d’octubre: construir un estat independent en forma de república’, ha dit tot just començar. També la legitimitat del president Puigdemont i la voluntat de progrés, igualtat d’oportunitats i cohesió social. ‘De la restauració de les nostres institucions a l’elaboració d’una proposta de constitució’, així defineix Torra el trajecte que ha de fer el seu mandat.

‘Arrencada la legislatura, tindrem més força per a fer aquest procés constituent i podrem encarar amb més garanties els judicis que estan pendents’, ha dit. Torra ha defensat una república de tots i amb garanties per a tothom i ho ha fet en català, aranès i castellà, en un clar missatge pels que l’han titllat de xenòfob o coses pitjors: ‘La república som tots.’ Torra ha anunciat que el seu govern tornarà a promoure les setze lleis que el govern espanyol ha passat per la piconadora del Tribunal Constitucional. I ha recordat que són lleis que beneficiaven el benestar de tothom, independentistes i no independentistes. ‘La república catalana beneficia tothom’, ha dit.

El candidat Torra, poques hores abans de ser ja president, ha proposat de treballar per a trobar grans consensos en les matèries que són d’interès per a tothom. I ha enumerat un seguit d’aspectes socials i econòmics que poden ser molt transversals. Quim Torra ha encarat avui el discurs amb un to més social i de programa econòmic que no dissabte. Alguns grups d’oposició li havien retret que no parlés d’ensenyament, sanitat, prestacions socials, habitatge, infraestructures, pobresa energètica, fiscalitat, empresa, territori, desocupació, etc. I avui ho ha fet a grans trets en un repàs per a cadascun dels àmbits.

El discurs de Torra s’ha pogut seguir amb un silenci prou respectuós de tots els grups. De fet, a diferència del que passa quan es parla de la independència i després d’haver retret que no parlés de totes aquestes coses del programa social, la majoria de diputats de Ciutadans, PSC i PP han passat el discurs de Torra remanant el mòbil mig desconnectats de la sessió. La cosa ha canviat una mica quan Torra ha començat a explicar quins aspectes són els més urgents en la reversió de les decisions preses aprofitant l’aplicació del 155. A Ciutadans s’han posat nerviosos quan ha parlat de refer el cos de Mossos d’Esquadra. I s’han vist obligats a aplaudir (amb desgana, això sí) quan Torra ha fet un esment en forma d’homenatge a les víctimes de l’atemptat de l’agost passat.

Torra ha reivindicat la seva experiència com a directiu d’una empresa d’assegurances durant divuit anys que el va portar a viure a Suïssa. I ha recordat que l’aspecte més rellevant dels projectes que liderava era quan es feia l’anàlisi de la feina feta i es treien conclusions. Ha dit que aquesta experiència havia de servir també per a la tasca que té d’ara endavant. Torra ha lligat aquesta experiència amb els piulets ‘trets de context’ que se li han retret aquests dies. ‘Me’n penedeixo i no tornarà a passar’, ha dit Torra, cosa que ha tingut una resposta en forma de rialles d’escarn a la bancada de l’odi.

Torra ha dit que la llibertat que volia per Catalunya també la vol per Espanya. I per això defensa que la forma republicana també ha de ser extensiva a l’estat espanyol. Ho ha dit abans de recordar el compromís del president Irla expressat en les seves memòries des de l’exili. La voluntat d’un futur pels joves, la llibertat de Catalunya i la pau al món, les tres preocupacions que expressava en una carta al periodista Just Cabot. Els aplaudiments dels tres grups republicans del parlament ha clos la primera part del segon debat d’investidura.

Informa:VILAWEB.CAT (14-5-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533842