EL TERRORISTA JIMÉNEZ LOSANTOS INSTA RAJOY A TORNAR A " BOMBARDEJAR BARCELONA "

Torna a la càrrega Federico Jiménez Losantos, que, com fa habitualment, posa a caldo el govern de Mariano Rajoy, aquesta vegada per no fer ús de la força i permetre que Quim Torra sigui investit sense ser conscients de "la condició criminal del projecte separatista", segons escriu a Libertat Digital.

El pitjor, tanmateix, però, ve en un comentari aquest diumenge a esRadio, on ha criticat l'executiu estatal titllant-lo d'"escombraries de govern" perquè "no és capaç de demostrar que esclar que hi ha avions per bombardejar" i, per tant, per no fer veure a l'independentisme que Espanya pot tornar a bombardejar. "Per descomptat que els podem tornar a bombardejar", ha amenaçat.

Losantos té clar que així és com s'hauria de comportar el govern del PP, però es lamenta que "una altra cosa és que la casta política prefereixi que es destrueixi Espanya, abans que utilitzar legítimament la força". En aquest sentit, ha enviat un missatge clar al president Carles Puigdemont, a qui anomena com Cocomocho, advertint-li que "Espanya té 70.000 policies, 90.000 guàrdia civils i 50.000 soldats perfectament armats que, per descomptat, poden prendre Barcelona, la teva casa i el despatx de Cocomocho en cinc minuts".

Justament per això, i insistint en aquesta idea, Losantos ha posat damunt la taula que "una altra cosa és que la banda de covards que tenim en la casta política no sigui capaç de fer-ho", però ha tornat a avisar que "naturalment que Espanya té força per respondre a un cop de força". I continua: "Però esclar que sí. Però tu què t'has cregut? S'han cregut el que els han deixat creure. Qui sembra la violència? Aquests? No, home no, són els de Madrid que els deixen creure que es pot fer tot, es pot destruir un Estat, es pot convertir en jueus amb la taqueta groga, però al revés, tots els catalans que no els obeeixin".

I és que aquesta no és la idea que el periodista de esRadio té d'Espanya, de la força de l'Estat per parar el que ell mateix defineix com el "cop". "Madrid no reaccionarà mai", contínua lamentant-se, al mateix temps que va un pas més enllà comparant a l'independentisme amb Corea del Nord perquè, afirma, "desfilen tots com en Corea el Nord disfressats de parxís de colorets" i defineix el catalanisme com a "nazis de guarderia" perquè "van tots disfressats del mateix, tots en actitud militar, però militar de kindergarten".

Losantos repeteix la mateixa idea en diferents ocasions per fer calar el discurs: "Ja no ens poden bombardejar. Que no? Una altra cosa és que no ho fem perquè Espanya ja no és el que hauria de ser i no fa bombardejar-te a tu, et crida el jutge i després d'anar al bany i quedar-te allà una estona, apa, a Estremera".

Informa:ELMON.CAT (15-5-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533843