EL PARLAMENT IMVISTEIX QUIM TORRA COM EL 131è PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Quim Torra ja té l'aval del Parlament per convertir-se en el 131è president de la Generalitat. Gairebé set mesos després de l'aplicació del 155, un representant electe del poble de Catalunya tornarà a ocupar la màxima representació institucional del país. Ho farà gràcies als 66 vots a favor (JxCat i ERC), 65 en contra (Cs, PSC, els comuns i el PP) i 4 abstencions (CUP), suficients per superar la investidura en segona votació.

El consell polític de la CUP, reunit aquest diumenge a Cervera, ja va donar el vistiplau definitiu que necessitava el quart candidat de Junts per Catalunya a la investidura. A diferència dels seus tres predecessors (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull), ni el govern espanyol ni els tribunals de l'Estat han posat objeccions a la seva elecció, tot i que La Moncloa ja ha advertit que vigilarà de prop el nou president.

A més d'investir un president, la decisió d'aquest dilluns del Parlament té una derivada immediata: el final del 155. La intervenció de l'autonomia catalana, aprovada l'octubre passat al Senat, ja va fixar que la seva data de caducitat seria la formació d'un nou Govern. Abans, però, Torra haurà de prendre possessió del càrrec i nomenar un nou Govern. I, per fer-ho, necessita que el rei Felip VI sancioni el seu nomenament i que el govern espanyol torni a transferir el poder a les institucions catalanes.

Les disculpes del nou president

El debat parlamentari ha començat amb el discurs del presidenciable de JxCat que, després d'haver saludat els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla, ha parlat en record dels presos, els exiliats i els seus familiars. A diferència del discurs de dissabte centrat en el Procés, aquest dilluns ha parlat més de la governabilitat i de polítiques públiques, prometent cohesió social i una "república per a tots". I també ha fet autocrítica: el presidenciable ha demanat fer una reflexió col·lectiva, tant al moviment independentista com als partits constitucionalistes.

"Cap independentista no ha de tenir cap problema en reconèixer que no hem fet bé alguna cosa. Però també aquells que volen que Catalunya resti com una comunitat autònoma més, els demano que rebutgin la presó, l'exili i la criminalització dels drets civils i polítics.", ha resumit Torra cap al final de la seva intervenció. En aquest sentit, Torra també ha insistit en el diàleg i ha assegurat que, si demà el truca el president espanyol, Mariano Rajoy, per a ell es poden veure de forma immediata.

També ha estès la reflexió a escala personal, demanant disculpes pels tuits polèmics que va fer -despectius- ara fa sis anys sobre els "espanyols". Torra ha assegurat que se'n penedeix i ha matisat que es referia al govern de l'Estat. I ha dit, també, que no tornarà a passar: "El que jo vull és el que vull per tothom. La llibertat que vull pel meu poble, la vull per tots els pobles", ha dit aquest dilluns després que l'oposició hagi carregat contra el diputat de JxCat.

Les disculpes, però, no han satisfet avui l'oposició. La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha iniciat la seva rèplica llegint articles de Quim Torra, definint-los de "xenòfobs" i "racistes", i ha acusat l'independentisme de "nacionalista excloent".

 

Crítiques de l'oposició

 

Davant les crítiques de l'oposició, que en l'anterior debat li va retreure no referir-se en l'acció de Govern, aquest cop Torra ha volgut vincular el "progrés social" i "més drets" amb el projecte republicà. Un projecte, això sí, que no té terminis per a la seva culminació, a diferència de l'anterior legislatura en què es van fixar divuit mesos per la independència.

En l'inici, Torra ha repassat el discurs que va fer dissabte en què va remarcar el caràcter "excepcional" i "provisional" de la legislatura, el procés constituent, diàleg i "progrés social". Aquest dilluns, ha reiterat les "tres vies d'acció" del seu pla de Govern: l'acció de la Generalitat, el Consell de la República i l'assemblea de càrrecs electes a l'"espai lliure europeu" i la mobilització ciutadana per participar en el "debat" sobre un projecte de Constitució catalana.

Un rumb que pretén donar continuïtat el Procés, però, de moment fora de l'àmbit institucional: per una banda, a Brussel·les amb la participació dels polítics exiliats amb Carles Puigdemont al capdavant; i, per l'altra, el debat constituent en el si de la societat civil. Un pla que, de moment, allunya JxCat i ERC de la desobediència, que sí que van assumir en la passada legislatura.

Ara bé, Torra ha sigut clar a l'hora de respondre al líder del PSC, Miquel Iceta, que li ha preguntat si actuarà dins el marc constitucional: "Sempre li respondré el mateix, jo em dec a la voluntat del poble de Catalunya i al Parlament". I ha seguit demanant una altra cosa a la CUP: "Aviseu-me si mai caiem en la temptació de l'autonomisme".

Torra sí que s'ha compromès, però, a aplicar el contingut de 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, com la llei contra la pobresa energètica o per lluitar contra el canvi climàtic. "Creuen que aquestes lleis són només pels independentistes?", s'ha preguntat. A més, ha promès que en una futura república "tothom tindrà garantits els seus drets".

En un discurs en què ha concretat més polítiques públiques que dissabte, el presidenciable ha promès, entre d'altres, un salari mínim de 1.100 euros bruts; recuperar les mesures d'habitatge vetades pel TC; un model d'ensenyament centrat en defensar l'escola catalana i l'autonomia dels centres; una T-mobilitat única per a tot el territori; polítiques d'energia renovable perquè siguin les úniques que abasteixin el país el 2050; i un pla d'internacionalització del sector agrari.

L'acció immediata del Govern, però, se centrarà en aixecar la suspensió autonòmica, que s'acabarà quan es formi el nou executiu. El presidenciable ha donat les gràcies als servidors públics que han mantingut en funcionament l'administració mentre estava intervinguda, aplaudits per la bancada independentista. Torra ja va explicar divendres que hi hauria un comissionat del 155 per revisar el dany causat per la intervenció i un dels primers àmbits en els que s'actuarà, ha dit, és el dels Mossos d'Esquadra.
JxCat, a l'oposició: "Això no va d'identitat, va de justícia social"

Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha remarcat que l'objectiu de la legislatura és "ajudar a fer república" i construir "justícia social". El diputat de JxCat ha assegurat que fer president i fer Govern són peces bàsiques de la "solució", que a parer seu és avançar cap a la "república". Així, ha demanat a l'oposició "respecte" per a totes les idees i també pel candidat Torra. "No converteixin el Parlament en un fangar, en un plató de televisió per trobar el tall perfecte que surti al telenotícies", ha dit sobre les crítiques de l'oposició respecte el presidenciable.

 

Catalunya, abandonada

 

Pujol ha afirmat que "l'Estat ha abandonat Catalunya" en l'àmbit de la pobresa però també el seu progrés econòmic. "La proposta que fem no és d'identitat, és d'ànima social", ha afirmat, lligant la república catalana al progrés. "Com es cobreixen les necessitats de la gent si no es tenen les eines per fer-ho?", ha afirmat el portaveu adjunt de JxCat. "La necessitat ens ha portat fins aquí", ha dit Pujol sobre l'aspiració independentista.

El diputat de Junts per Catalunya ha acusat l'estat espanyol, doncs, de ser el fre per a la solució dels problemes i ha vinculat l'assoliment del nou estat a els eines per respondre a les necessitats de la població.

També ha reclamat diàleg i ha implorat a l'oposició que no faci "marquèting" amb aquesta paraula. "Diàleg vol dir raonar i escoltar", ha dit sobre la necessitat d'asseure's en una taula. En aquest sentit, ha instat els partits constitucionalistes a aixecar l'article 155 com a primer pas per començar aquest diàleg. "Posin data i hora", ha reclamat.

Informa:ARA.CAT (14-5-2018)

LA JUSTÍCIA EUROPEA ACABA AL PIRINEU I L'ESPANYOLA TAMBÉ

 

"La justícia europea acaba al Pirineu (i l'espanyola, també) "

 

José Antich

 

La decisió de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem confirmant la presó incondicional de Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, cinc dels nou presos polítics catalans en presons madrilenyes —sobre els altres quatre, els Jordis, Junqueras i Forn ja s'havia pronunciat— suposa, a la pràctica, que l'escenari més probable per a tots ells és que la injusta i inhumana privació de llibertat, a més de mil quilòmetres entre anada i tornada dels seus familiars, s'allargui fins que hi hagi judici. És a dir, que la posició més dura a la magistratura espanyola és la que guanya terreny i que la justícia europea pot fer el que vulgui amb els exiliats polítics catalans, que no tindrà efecte en la seva última decisió.

Veurem si el judici serà a la tardor-hivern, que és el més segur, o saltarà ja al 2019, però després del pronunciament de la Sala d'Apel·lacions del TS és improbable esperar que s'alteri la situació actual dels presos abans de la vista. Que aquesta decisió s'anunciï amb menys de 24 hores de diferència que la justícia belga rebutgés l'extradició dels consellers Comín, Serret i Puig no és més que una mostra d'una certa supèrbia de la justícia espanyola, incapaç d'acceptar que la instrucció realitzada és pobre i els presumptes delictes dels quals són acusats —rebel·lió i malversació— del tot inconsistents.

La frontera geogràfica que suposa el Pirineu és avui una mica més que una serralada muntanyosa. És una manera diferent d'interpretar el dret i, en última instància, d'impartir justícia. No hauria de ser així. En aquest sentit, les paraules del primer ministre belga, Charles Michel, afirmant després de la llibertat dels consellers exiliats que al seu país la justícia és independent, són tant una obvietat com un encàrrec per a aquells estats on no ho és. Com no deixa de ser presumptuós per part del TS dir a la justícia alemanya que no cometi el mateix error amb el president Puigdemont que la justícia belga amb els consellers exiliats.

Això en uns moments en què la resta de la carcassa política es mou sense fissures i ha entrat en una certa subhasta per assolir el premi major de l'espanyolisme: Rivera va a la Moncloa a demanar un nou 155 que inclogui el control de les finances, mitjans públics i els Mossos i Pedro Sánchez per no ser menys vol que s'obligui per llei que els alts càrrecs acatin la Constitució en públic i es modifiqui el Codi Penal per adequar-lo als moviments dels independentistes. Sorprenentment, en aquest ral·li, fins i tot Rajoy pot estar callat que la feina ja l'hi fan d'altres.

Informa:ELNACIONAL.CAT (18-5-2018)

Visites Rebudes

07533845