EL PARLAMENT IMVISTEIX QUIM TORRA COM EL 131è PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Quim Torra ja té l'aval del Parlament per convertir-se en el 131è president de la Generalitat. Gairebé set mesos després de l'aplicació del 155, un representant electe del poble de Catalunya tornarà a ocupar la màxima representació institucional del país. Ho farà gràcies als 66 vots a favor (JxCat i ERC), 65 en contra (Cs, PSC, els comuns i el PP) i 4 abstencions (CUP), suficients per superar la investidura en segona votació.

El consell polític de la CUP, reunit aquest diumenge a Cervera, ja va donar el vistiplau definitiu que necessitava el quart candidat de Junts per Catalunya a la investidura. A diferència dels seus tres predecessors (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull), ni el govern espanyol ni els tribunals de l'Estat han posat objeccions a la seva elecció, tot i que La Moncloa ja ha advertit que vigilarà de prop el nou president.

A més d'investir un president, la decisió d'aquest dilluns del Parlament té una derivada immediata: el final del 155. La intervenció de l'autonomia catalana, aprovada l'octubre passat al Senat, ja va fixar que la seva data de caducitat seria la formació d'un nou Govern. Abans, però, Torra haurà de prendre possessió del càrrec i nomenar un nou Govern. I, per fer-ho, necessita que el rei Felip VI sancioni el seu nomenament i que el govern espanyol torni a transferir el poder a les institucions catalanes.

Les disculpes del nou president

El debat parlamentari ha començat amb el discurs del presidenciable de JxCat que, després d'haver saludat els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla, ha parlat en record dels presos, els exiliats i els seus familiars. A diferència del discurs de dissabte centrat en el Procés, aquest dilluns ha parlat més de la governabilitat i de polítiques públiques, prometent cohesió social i una "república per a tots". I també ha fet autocrítica: el presidenciable ha demanat fer una reflexió col·lectiva, tant al moviment independentista com als partits constitucionalistes.

"Cap independentista no ha de tenir cap problema en reconèixer que no hem fet bé alguna cosa. Però també aquells que volen que Catalunya resti com una comunitat autònoma més, els demano que rebutgin la presó, l'exili i la criminalització dels drets civils i polítics.", ha resumit Torra cap al final de la seva intervenció. En aquest sentit, Torra també ha insistit en el diàleg i ha assegurat que, si demà el truca el president espanyol, Mariano Rajoy, per a ell es poden veure de forma immediata.

També ha estès la reflexió a escala personal, demanant disculpes pels tuits polèmics que va fer -despectius- ara fa sis anys sobre els "espanyols". Torra ha assegurat que se'n penedeix i ha matisat que es referia al govern de l'Estat. I ha dit, també, que no tornarà a passar: "El que jo vull és el que vull per tothom. La llibertat que vull pel meu poble, la vull per tots els pobles", ha dit aquest dilluns després que l'oposició hagi carregat contra el diputat de JxCat.

Les disculpes, però, no han satisfet avui l'oposició. La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha iniciat la seva rèplica llegint articles de Quim Torra, definint-los de "xenòfobs" i "racistes", i ha acusat l'independentisme de "nacionalista excloent".

 

Crítiques de l'oposició

 

Davant les crítiques de l'oposició, que en l'anterior debat li va retreure no referir-se en l'acció de Govern, aquest cop Torra ha volgut vincular el "progrés social" i "més drets" amb el projecte republicà. Un projecte, això sí, que no té terminis per a la seva culminació, a diferència de l'anterior legislatura en què es van fixar divuit mesos per la independència.

En l'inici, Torra ha repassat el discurs que va fer dissabte en què va remarcar el caràcter "excepcional" i "provisional" de la legislatura, el procés constituent, diàleg i "progrés social". Aquest dilluns, ha reiterat les "tres vies d'acció" del seu pla de Govern: l'acció de la Generalitat, el Consell de la República i l'assemblea de càrrecs electes a l'"espai lliure europeu" i la mobilització ciutadana per participar en el "debat" sobre un projecte de Constitució catalana.

Un rumb que pretén donar continuïtat el Procés, però, de moment fora de l'àmbit institucional: per una banda, a Brussel·les amb la participació dels polítics exiliats amb Carles Puigdemont al capdavant; i, per l'altra, el debat constituent en el si de la societat civil. Un pla que, de moment, allunya JxCat i ERC de la desobediència, que sí que van assumir en la passada legislatura.

Ara bé, Torra ha sigut clar a l'hora de respondre al líder del PSC, Miquel Iceta, que li ha preguntat si actuarà dins el marc constitucional: "Sempre li respondré el mateix, jo em dec a la voluntat del poble de Catalunya i al Parlament". I ha seguit demanant una altra cosa a la CUP: "Aviseu-me si mai caiem en la temptació de l'autonomisme".

Torra sí que s'ha compromès, però, a aplicar el contingut de 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, com la llei contra la pobresa energètica o per lluitar contra el canvi climàtic. "Creuen que aquestes lleis són només pels independentistes?", s'ha preguntat. A més, ha promès que en una futura república "tothom tindrà garantits els seus drets".

En un discurs en què ha concretat més polítiques públiques que dissabte, el presidenciable ha promès, entre d'altres, un salari mínim de 1.100 euros bruts; recuperar les mesures d'habitatge vetades pel TC; un model d'ensenyament centrat en defensar l'escola catalana i l'autonomia dels centres; una T-mobilitat única per a tot el territori; polítiques d'energia renovable perquè siguin les úniques que abasteixin el país el 2050; i un pla d'internacionalització del sector agrari.

L'acció immediata del Govern, però, se centrarà en aixecar la suspensió autonòmica, que s'acabarà quan es formi el nou executiu. El presidenciable ha donat les gràcies als servidors públics que han mantingut en funcionament l'administració mentre estava intervinguda, aplaudits per la bancada independentista. Torra ja va explicar divendres que hi hauria un comissionat del 155 per revisar el dany causat per la intervenció i un dels primers àmbits en els que s'actuarà, ha dit, és el dels Mossos d'Esquadra.
JxCat, a l'oposició: "Això no va d'identitat, va de justícia social"

Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha remarcat que l'objectiu de la legislatura és "ajudar a fer república" i construir "justícia social". El diputat de JxCat ha assegurat que fer president i fer Govern són peces bàsiques de la "solució", que a parer seu és avançar cap a la "república". Així, ha demanat a l'oposició "respecte" per a totes les idees i també pel candidat Torra. "No converteixin el Parlament en un fangar, en un plató de televisió per trobar el tall perfecte que surti al telenotícies", ha dit sobre les crítiques de l'oposició respecte el presidenciable.

 

Catalunya, abandonada

 

Pujol ha afirmat que "l'Estat ha abandonat Catalunya" en l'àmbit de la pobresa però també el seu progrés econòmic. "La proposta que fem no és d'identitat, és d'ànima social", ha afirmat, lligant la república catalana al progrés. "Com es cobreixen les necessitats de la gent si no es tenen les eines per fer-ho?", ha afirmat el portaveu adjunt de JxCat. "La necessitat ens ha portat fins aquí", ha dit Pujol sobre l'aspiració independentista.

El diputat de Junts per Catalunya ha acusat l'estat espanyol, doncs, de ser el fre per a la solució dels problemes i ha vinculat l'assoliment del nou estat a els eines per respondre a les necessitats de la població.

També ha reclamat diàleg i ha implorat a l'oposició que no faci "marquèting" amb aquesta paraula. "Diàleg vol dir raonar i escoltar", ha dit sobre la necessitat d'asseure's en una taula. En aquest sentit, ha instat els partits constitucionalistes a aixecar l'article 155 com a primer pas per començar aquest diàleg. "Posin data i hora", ha reclamat.

Informa:ARA.CAT (14-5-2018)

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08170526