EL PARLAMENT IMVISTEIX QUIM TORRA COM EL 131è PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Quim Torra ja té l'aval del Parlament per convertir-se en el 131è president de la Generalitat. Gairebé set mesos després de l'aplicació del 155, un representant electe del poble de Catalunya tornarà a ocupar la màxima representació institucional del país. Ho farà gràcies als 66 vots a favor (JxCat i ERC), 65 en contra (Cs, PSC, els comuns i el PP) i 4 abstencions (CUP), suficients per superar la investidura en segona votació.

El consell polític de la CUP, reunit aquest diumenge a Cervera, ja va donar el vistiplau definitiu que necessitava el quart candidat de Junts per Catalunya a la investidura. A diferència dels seus tres predecessors (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull), ni el govern espanyol ni els tribunals de l'Estat han posat objeccions a la seva elecció, tot i que La Moncloa ja ha advertit que vigilarà de prop el nou president.

A més d'investir un president, la decisió d'aquest dilluns del Parlament té una derivada immediata: el final del 155. La intervenció de l'autonomia catalana, aprovada l'octubre passat al Senat, ja va fixar que la seva data de caducitat seria la formació d'un nou Govern. Abans, però, Torra haurà de prendre possessió del càrrec i nomenar un nou Govern. I, per fer-ho, necessita que el rei Felip VI sancioni el seu nomenament i que el govern espanyol torni a transferir el poder a les institucions catalanes.

Les disculpes del nou president

El debat parlamentari ha començat amb el discurs del presidenciable de JxCat que, després d'haver saludat els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla, ha parlat en record dels presos, els exiliats i els seus familiars. A diferència del discurs de dissabte centrat en el Procés, aquest dilluns ha parlat més de la governabilitat i de polítiques públiques, prometent cohesió social i una "república per a tots". I també ha fet autocrítica: el presidenciable ha demanat fer una reflexió col·lectiva, tant al moviment independentista com als partits constitucionalistes.

"Cap independentista no ha de tenir cap problema en reconèixer que no hem fet bé alguna cosa. Però també aquells que volen que Catalunya resti com una comunitat autònoma més, els demano que rebutgin la presó, l'exili i la criminalització dels drets civils i polítics.", ha resumit Torra cap al final de la seva intervenció. En aquest sentit, Torra també ha insistit en el diàleg i ha assegurat que, si demà el truca el president espanyol, Mariano Rajoy, per a ell es poden veure de forma immediata.

També ha estès la reflexió a escala personal, demanant disculpes pels tuits polèmics que va fer -despectius- ara fa sis anys sobre els "espanyols". Torra ha assegurat que se'n penedeix i ha matisat que es referia al govern de l'Estat. I ha dit, també, que no tornarà a passar: "El que jo vull és el que vull per tothom. La llibertat que vull pel meu poble, la vull per tots els pobles", ha dit aquest dilluns després que l'oposició hagi carregat contra el diputat de JxCat.

Les disculpes, però, no han satisfet avui l'oposició. La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha iniciat la seva rèplica llegint articles de Quim Torra, definint-los de "xenòfobs" i "racistes", i ha acusat l'independentisme de "nacionalista excloent".

 

Crítiques de l'oposició

 

Davant les crítiques de l'oposició, que en l'anterior debat li va retreure no referir-se en l'acció de Govern, aquest cop Torra ha volgut vincular el "progrés social" i "més drets" amb el projecte republicà. Un projecte, això sí, que no té terminis per a la seva culminació, a diferència de l'anterior legislatura en què es van fixar divuit mesos per la independència.

En l'inici, Torra ha repassat el discurs que va fer dissabte en què va remarcar el caràcter "excepcional" i "provisional" de la legislatura, el procés constituent, diàleg i "progrés social". Aquest dilluns, ha reiterat les "tres vies d'acció" del seu pla de Govern: l'acció de la Generalitat, el Consell de la República i l'assemblea de càrrecs electes a l'"espai lliure europeu" i la mobilització ciutadana per participar en el "debat" sobre un projecte de Constitució catalana.

Un rumb que pretén donar continuïtat el Procés, però, de moment fora de l'àmbit institucional: per una banda, a Brussel·les amb la participació dels polítics exiliats amb Carles Puigdemont al capdavant; i, per l'altra, el debat constituent en el si de la societat civil. Un pla que, de moment, allunya JxCat i ERC de la desobediència, que sí que van assumir en la passada legislatura.

Ara bé, Torra ha sigut clar a l'hora de respondre al líder del PSC, Miquel Iceta, que li ha preguntat si actuarà dins el marc constitucional: "Sempre li respondré el mateix, jo em dec a la voluntat del poble de Catalunya i al Parlament". I ha seguit demanant una altra cosa a la CUP: "Aviseu-me si mai caiem en la temptació de l'autonomisme".

Torra sí que s'ha compromès, però, a aplicar el contingut de 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, com la llei contra la pobresa energètica o per lluitar contra el canvi climàtic. "Creuen que aquestes lleis són només pels independentistes?", s'ha preguntat. A més, ha promès que en una futura república "tothom tindrà garantits els seus drets".

En un discurs en què ha concretat més polítiques públiques que dissabte, el presidenciable ha promès, entre d'altres, un salari mínim de 1.100 euros bruts; recuperar les mesures d'habitatge vetades pel TC; un model d'ensenyament centrat en defensar l'escola catalana i l'autonomia dels centres; una T-mobilitat única per a tot el territori; polítiques d'energia renovable perquè siguin les úniques que abasteixin el país el 2050; i un pla d'internacionalització del sector agrari.

L'acció immediata del Govern, però, se centrarà en aixecar la suspensió autonòmica, que s'acabarà quan es formi el nou executiu. El presidenciable ha donat les gràcies als servidors públics que han mantingut en funcionament l'administració mentre estava intervinguda, aplaudits per la bancada independentista. Torra ja va explicar divendres que hi hauria un comissionat del 155 per revisar el dany causat per la intervenció i un dels primers àmbits en els que s'actuarà, ha dit, és el dels Mossos d'Esquadra.
JxCat, a l'oposició: "Això no va d'identitat, va de justícia social"

Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha remarcat que l'objectiu de la legislatura és "ajudar a fer república" i construir "justícia social". El diputat de JxCat ha assegurat que fer president i fer Govern són peces bàsiques de la "solució", que a parer seu és avançar cap a la "república". Així, ha demanat a l'oposició "respecte" per a totes les idees i també pel candidat Torra. "No converteixin el Parlament en un fangar, en un plató de televisió per trobar el tall perfecte que surti al telenotícies", ha dit sobre les crítiques de l'oposició respecte el presidenciable.

 

Catalunya, abandonada

 

Pujol ha afirmat que "l'Estat ha abandonat Catalunya" en l'àmbit de la pobresa però també el seu progrés econòmic. "La proposta que fem no és d'identitat, és d'ànima social", ha afirmat, lligant la república catalana al progrés. "Com es cobreixen les necessitats de la gent si no es tenen les eines per fer-ho?", ha afirmat el portaveu adjunt de JxCat. "La necessitat ens ha portat fins aquí", ha dit Pujol sobre l'aspiració independentista.

El diputat de Junts per Catalunya ha acusat l'estat espanyol, doncs, de ser el fre per a la solució dels problemes i ha vinculat l'assoliment del nou estat a els eines per respondre a les necessitats de la població.

També ha reclamat diàleg i ha implorat a l'oposició que no faci "marquèting" amb aquesta paraula. "Diàleg vol dir raonar i escoltar", ha dit sobre la necessitat d'asseure's en una taula. En aquest sentit, ha instat els partits constitucionalistes a aixecar l'article 155 com a primer pas per començar aquest diàleg. "Posin data i hora", ha reclamat.

Informa:ARA.CAT (14-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07840997