EL CALENDARI DEL FRONT INTERNACIONAL DELS POLÍTICS EXILIATS AVANÇA LENTAMENT

La batalla jurídica internacional dels dirigents independentistes exiliats contra la persecució de l’estat espanyol avança a poc a poc. A la complexitat de les euroordres dictades pel jutge Pablo Llarena i al fet que s’hagin de resoldre en tres països diferents (Alemanya, Bèlgica i Escòcia), s’hi afegeixen l’ordre de detenció internacional emesa per a Suïssa i, encara, els terminis específics per a cada procediment.

Però el calendari es va complint, inexorablement. Avui mateix l’ex-consellera Clara Ponsatí torna a comparèixer al Tribunal d’Edimburg en una nova vista preliminar. Demà els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret tindran una vista judicial a Brussel·les. A Alemanya, el president Carles Puigdemont espera la resolució del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein sobre l’acusació de malversació. A Suïssa, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, encara no ha rebut cap notícia de la justícia. I, finalment, cal recordar que Llarena no va emetre cap ordre de detenció internacional contra l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.

Puigdemont: Llarena endarrereix la resolució del tribunal


El 5 d’abril el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va deixar Puigdemont en llibertat i va descartar que hi hagués hagut delicte de rebel·lió. El tribunal analitza ara l’acusació de malversació, després de la polèmica entre el jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè aquest negà que s’haguessin gastat diners públics en el referèndum. L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, explicava en una entrevista a VilaWeb que Llarena ‘no para d’enviar papers’ per endarrerir la decisió. Segons Cuevillas, no s’estableix un calendari perquè la fiscalia alemanya no pot fer el seu plec de càrrecs. ‘I quan ho hagi fet, el tribunal ens deixarà un termini per a presentar el nostre plec i fixar calendari’, va dir.

Comín, Puig i Serret: Bèlgica pot fer el segon cop contra Espanya


Els tres consellers tornen a comparèixer demà davant la justícia belga. No és previst que el jutge prengui cap decisió immediata sobre la seva situació judicial, però el procediment és a punt d’acabar. La denegació de l’euroordre pot significar el segon cop contra Espanya, després de la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont.

Ponsatí: vista oficial el 30 de juliol


El Tribunal d’Edimburg va determinar que el 30 de juliol començaria la vista de lliurament de Ponsatí. Però abans farà dues vistes preliminars: una avui i una altra el 5 de juliol. Les compareixences poden durar vuit dies, i per tant pot ser que la justícia escocesa no prengui cap decisió sobre el lliurament de Ponsatí a Espanya fins a l’agost.

Rovira: sense notícies de Suïssa


El cas de Marta Rovira continua igual que fa un mes i mig, quan Llarena va dictar l’ordre de detenció internacional. El govern de Suïssa ja va advertir Espanya que no extradiria ningú per motius polítics, de manera que deixava entreveure que refusaria la petició del Tribunal Suprem espanyol. De moment, Rovira espera notícies, però no hi ha cap novetat ni és pas clar quan serà rebutjada –previsiblement– l’ordre de detenció internacional.

Informa:VILAWEB.CAT (15-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856104