EL CALENDARI DEL FRONT INTERNACIONAL DELS POLÍTICS EXILIATS AVANÇA LENTAMENT

La batalla jurídica internacional dels dirigents independentistes exiliats contra la persecució de l’estat espanyol avança a poc a poc. A la complexitat de les euroordres dictades pel jutge Pablo Llarena i al fet que s’hagin de resoldre en tres països diferents (Alemanya, Bèlgica i Escòcia), s’hi afegeixen l’ordre de detenció internacional emesa per a Suïssa i, encara, els terminis específics per a cada procediment.

Però el calendari es va complint, inexorablement. Avui mateix l’ex-consellera Clara Ponsatí torna a comparèixer al Tribunal d’Edimburg en una nova vista preliminar. Demà els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret tindran una vista judicial a Brussel·les. A Alemanya, el president Carles Puigdemont espera la resolució del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein sobre l’acusació de malversació. A Suïssa, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, encara no ha rebut cap notícia de la justícia. I, finalment, cal recordar que Llarena no va emetre cap ordre de detenció internacional contra l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.

Puigdemont: Llarena endarrereix la resolució del tribunal


El 5 d’abril el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va deixar Puigdemont en llibertat i va descartar que hi hagués hagut delicte de rebel·lió. El tribunal analitza ara l’acusació de malversació, després de la polèmica entre el jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè aquest negà que s’haguessin gastat diners públics en el referèndum. L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, explicava en una entrevista a VilaWeb que Llarena ‘no para d’enviar papers’ per endarrerir la decisió. Segons Cuevillas, no s’estableix un calendari perquè la fiscalia alemanya no pot fer el seu plec de càrrecs. ‘I quan ho hagi fet, el tribunal ens deixarà un termini per a presentar el nostre plec i fixar calendari’, va dir.

Comín, Puig i Serret: Bèlgica pot fer el segon cop contra Espanya


Els tres consellers tornen a comparèixer demà davant la justícia belga. No és previst que el jutge prengui cap decisió immediata sobre la seva situació judicial, però el procediment és a punt d’acabar. La denegació de l’euroordre pot significar el segon cop contra Espanya, després de la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont.

Ponsatí: vista oficial el 30 de juliol


El Tribunal d’Edimburg va determinar que el 30 de juliol començaria la vista de lliurament de Ponsatí. Però abans farà dues vistes preliminars: una avui i una altra el 5 de juliol. Les compareixences poden durar vuit dies, i per tant pot ser que la justícia escocesa no prengui cap decisió sobre el lliurament de Ponsatí a Espanya fins a l’agost.

Rovira: sense notícies de Suïssa


El cas de Marta Rovira continua igual que fa un mes i mig, quan Llarena va dictar l’ordre de detenció internacional. El govern de Suïssa ja va advertir Espanya que no extradiria ningú per motius polítics, de manera que deixava entreveure que refusaria la petició del Tribunal Suprem espanyol. De moment, Rovira espera notícies, però no hi ha cap novetat ni és pas clar quan serà rebutjada –previsiblement– l’ordre de detenció internacional.

Informa:VILAWEB.CAT (15-5-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537612