TORRA: " EL 10-O S'HAVIA D'HAVER PROCLAMAT LA REPÚBLICA I DEFENSAR-LA EN LLOC DE SUSPENDRE-LA "

El president investit de la Generalitat, Quim Torra, ha hagut de començar la primera entrevista concedida després de la seva investidura de dilluns aclarint el contingut dels tuits i articles polèmics que els darrers dies han estat munició de pes pels contraris a la seva elecció.

“Els espanyols són un poble germà que estimo i que m’agrada treballar amb ells”. Així ha respost a la primera pregunta de l’entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, quan Mònica Terribas li ha demanat que són, per al president de la Generalitat, els espanyols.

El president, que ha repetit les seves excuses pel contingut dels seus tuits i articles: “lamento que s’hagin malinterpretat”, ha assegurat que la seva aposta és per la “fraternitat" entre els pobles d'Espanya. Per això, i en referència al contingut d’alguns dels seus articles que també han estat difosos els darrers dies, ha apuntat que “el castellà serà llengua oficial a la República catalana”, juntament amb el català com a llengua pròpia i l’aranès. “És important donar al català valor de llengua de cohesió”, ha afegit.

Confecció del Govern

El primer pas del nou president, que encara ha de prendre possessió oficialment del càrrec, serà la constitució del nou Govern i el nomenament dels consellers, en aquest sentit, Torra ha recordat que avui viatja a Berlín, perquè li sembla “normal anar a parlar amb el president legítim de Catalunya". "Hi aniré tantes vegades com calgui", ha aclarit. A més, Torra ha expressat que no té “cap dubte” que el rei Felip VI “signarà el meu decret de nomenament”.

El president, que no ha volgut avançar cap nom del seu proper Consell Executiu, tot i anunciar que els consellers a presó i exiliats podran repetir al càrrec si això ho desitgen, ha afirmat que “la base d’aquest Govern es restituir al president Puigdemont”, a més de recuperar fins a “setze lleis socials van ser recorregudes pel govern espanyol al TC”.

Torra ha dit que “seria un honor” per a ell poder tornar a nomenar-los consellers si accepten l’oferta que els hi farà tant si estan a la presó, a casa seva o a l’estranger. En aquest sentit, però, ha detallat que la formació del futur Govern és una de les qüestions que vol acabar de perfilar en la seva reunió "de coordinació" amb Carles Puigdemont a Berlín.

El president, a més, també ha explicat que vol visitar els presos polítics aquesta mateixa setmana o “el més aviat possible”. Igualment, ha admès que no sap quina durada pot tenir la legislatura que arrencarà el seu Govern, però ha insinuat que dependrà de la “resposta de l’Estat” a la “situació d’excepcionalitat” que assegura que viu Catalunya.


Tracte d’igual a igual

 

A més, Torra ha defensat que l’objectiu del catalanismes és “aconseguir un tracte d’igual a igual” amb el Govern espanyol, i per això s’ha plantejat de quina manera respondrà l’executiu Rajoy “a aquesta situació d’excepcionalitat”.

Torra, que ha assenyalat la seva disconformitat amb la possibilitat que la seva presa de possessió estigui organitzada pel Govern espanyol, ha insistit en la seva voluntat de reunir-se amb Mariano Rajoy -possibilitat que el mateix mandatari espanyol comparteix- i ha revelat que tampoc no ha parlat encara amb el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "Amb Rajoy parlarem de tot. També del dret a l'autodeterminació de Catalunya", ha afirmat el president.

“Si nosaltres ens mantenim en les nostres posicions, si no tenim por, això acabarà bé. Hem de guanyar", ha insistit el nou president per recordar que "el catalanisme sempre ha perseguit la bilateralitat en les relacions amb l'Estat". "Ofereixo diàleg sense condicions a Madrid en un tracte bilateral", ha sentenciat.

Quant al moment en que Puigdemont li va demanar que assumís el càrrec de president, Torra, ha recordat que això va passar dimecres passat –“encara no ha passat ni una setmana”-, i en aquell moment va recordar que “hi havia alternatives i li vaig dir que hi havia persones més capacitades que jo".

En sintonia amb recents declaracions del president Puigdemont, Torra ha recordat que l’independentisme va equivocar-se el 10 d’octubre, data en que calia “proclamar la República i defensar-la”, per comptes de suspendre-la d’immediat. "Em penedeixo que no es declarés la República. S'hauria d'haver defensat i ningú no hauria d'haver marxat del país", ha afegit.
“Ostatges polítics”

Pel que fa a la situació dels presos polítics, als quals Torra ha definit com a “ostatges polítics”, Torra ha expressat la seva intenció de visitar-los a tots, raó per la qual s’ha donat d’alta del col·legi d’Advocats, per agilitzar la possibilitat de les visites.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-5-2018)

 

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537616