TORRA: " EL 10-O S'HAVIA D'HAVER PROCLAMAT LA REPÚBLICA I DEFENSAR-LA EN LLOC DE SUSPENDRE-LA "

El president investit de la Generalitat, Quim Torra, ha hagut de començar la primera entrevista concedida després de la seva investidura de dilluns aclarint el contingut dels tuits i articles polèmics que els darrers dies han estat munició de pes pels contraris a la seva elecció.

“Els espanyols són un poble germà que estimo i que m’agrada treballar amb ells”. Així ha respost a la primera pregunta de l’entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, quan Mònica Terribas li ha demanat que són, per al president de la Generalitat, els espanyols.

El president, que ha repetit les seves excuses pel contingut dels seus tuits i articles: “lamento que s’hagin malinterpretat”, ha assegurat que la seva aposta és per la “fraternitat" entre els pobles d'Espanya. Per això, i en referència al contingut d’alguns dels seus articles que també han estat difosos els darrers dies, ha apuntat que “el castellà serà llengua oficial a la República catalana”, juntament amb el català com a llengua pròpia i l’aranès. “És important donar al català valor de llengua de cohesió”, ha afegit.

Confecció del Govern

El primer pas del nou president, que encara ha de prendre possessió oficialment del càrrec, serà la constitució del nou Govern i el nomenament dels consellers, en aquest sentit, Torra ha recordat que avui viatja a Berlín, perquè li sembla “normal anar a parlar amb el president legítim de Catalunya". "Hi aniré tantes vegades com calgui", ha aclarit. A més, Torra ha expressat que no té “cap dubte” que el rei Felip VI “signarà el meu decret de nomenament”.

El president, que no ha volgut avançar cap nom del seu proper Consell Executiu, tot i anunciar que els consellers a presó i exiliats podran repetir al càrrec si això ho desitgen, ha afirmat que “la base d’aquest Govern es restituir al president Puigdemont”, a més de recuperar fins a “setze lleis socials van ser recorregudes pel govern espanyol al TC”.

Torra ha dit que “seria un honor” per a ell poder tornar a nomenar-los consellers si accepten l’oferta que els hi farà tant si estan a la presó, a casa seva o a l’estranger. En aquest sentit, però, ha detallat que la formació del futur Govern és una de les qüestions que vol acabar de perfilar en la seva reunió "de coordinació" amb Carles Puigdemont a Berlín.

El president, a més, també ha explicat que vol visitar els presos polítics aquesta mateixa setmana o “el més aviat possible”. Igualment, ha admès que no sap quina durada pot tenir la legislatura que arrencarà el seu Govern, però ha insinuat que dependrà de la “resposta de l’Estat” a la “situació d’excepcionalitat” que assegura que viu Catalunya.


Tracte d’igual a igual

 

A més, Torra ha defensat que l’objectiu del catalanismes és “aconseguir un tracte d’igual a igual” amb el Govern espanyol, i per això s’ha plantejat de quina manera respondrà l’executiu Rajoy “a aquesta situació d’excepcionalitat”.

Torra, que ha assenyalat la seva disconformitat amb la possibilitat que la seva presa de possessió estigui organitzada pel Govern espanyol, ha insistit en la seva voluntat de reunir-se amb Mariano Rajoy -possibilitat que el mateix mandatari espanyol comparteix- i ha revelat que tampoc no ha parlat encara amb el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "Amb Rajoy parlarem de tot. També del dret a l'autodeterminació de Catalunya", ha afirmat el president.

“Si nosaltres ens mantenim en les nostres posicions, si no tenim por, això acabarà bé. Hem de guanyar", ha insistit el nou president per recordar que "el catalanisme sempre ha perseguit la bilateralitat en les relacions amb l'Estat". "Ofereixo diàleg sense condicions a Madrid en un tracte bilateral", ha sentenciat.

Quant al moment en que Puigdemont li va demanar que assumís el càrrec de president, Torra, ha recordat que això va passar dimecres passat –“encara no ha passat ni una setmana”-, i en aquell moment va recordar que “hi havia alternatives i li vaig dir que hi havia persones més capacitades que jo".

En sintonia amb recents declaracions del president Puigdemont, Torra ha recordat que l’independentisme va equivocar-se el 10 d’octubre, data en que calia “proclamar la República i defensar-la”, per comptes de suspendre-la d’immediat. "Em penedeixo que no es declarés la República. S'hauria d'haver defensat i ningú no hauria d'haver marxat del país", ha afegit.
“Ostatges polítics”

Pel que fa a la situació dels presos polítics, als quals Torra ha definit com a “ostatges polítics”, Torra ha expressat la seva intenció de visitar-los a tots, raó per la qual s’ha donat d’alta del col·legi d’Advocats, per agilitzar la possibilitat de les visites.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-5-2018)

 

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08152969