QUIM TORRA VOLIA PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA EL 10-O, PERÒ NO ENS DIU QUANTS MORTS HAURIA COSTAT

Per RAMON SERRA, editor

El nou president és una persona amb molts bons coneixements d'història i per això mira sovint al passat. D'aquí ve la referència al 10-O, dia que, segons ell, s'hauria hagut de proclamar la independència i després defensar-la. Llàstima, però, que no ens digui quants morts hauria costat de defensar-la. O es pensa que Espanya no s'hauria mogut o arronsat? Si no es va procalmar la indpendència és que Europa ho va demanar a Puigdemont i després ens van deixar tirats com ja és normal. En tot cas aquí va fallar la comunicació. El Govern hauria d'haver dit que ens van enganyar i que no volia morts. És un capítol encara fosc el d'aquell 10-O amb tot d'anades i tornades pels passadissos a càrrec de molt gent.. Puigdemont diu que algun dia en parlarà. Ho esperem. Mentrestant, faríem bé de no pontificar sobre aquell dia.

El nou president parla també de diàleg bilateral amb Espanya. Doncs,no; mai no hi haurà diàleg. Una cosa és el que s'hagi de dir de portes enfora i d'altra el que un pensi de portes endins. Si realment Quim Torra pensa que és possible el diàleg de tut a tu va molt equivocat. En aquest cas cometria un pecat d'ingenuïtat, un pecat que sovinteja entre els catalans i que tants maldecaps ens ha ocasionat.

Dit això, endavant president!. Simplement es tracta d'unes anotacions personals.

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153188