JUNQUERAS I ROMEVA DEMANEN AL SUPREM UNA SOLUCIÓ POLÍTICA

"El veritable camp de debat del procés: si Espanya té o no una democràcia madura i si els tribunals penals són capaços d'entendre que el conflicte polític s'ha de solucionar per mitjans polítics". Així conclou el nou escrit que Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat contra el seu processament per rebel·lió i malversació. Ahir l'advocat Andreu Van den Eynde va presentar a la Sala Segona del Tribunal Suprem el recurs d'apel·lació. Junqueras i Romeva ja van recórrer el seu processament davant Pablo Llarena, que va desestimar-ho. Ara, pugen un grau més, i recorren a la sala d'apel·lacions. No és cap garantia d'èxit, perquè aquesta sala ha anat desestimant, també, tot el que li ha arribat.

En l'escrit de 20 pàgines, l'advocat argumenta els diferents atacs a la defensa que hi ha hagut durant tot el procés, vulnerant els drets i garanties dels processats i alerta que "no només es manté, sinó que podria estar-se incrementant a mesura que es tramita el procediment i fins a nivells intolerables". Denuncia que s'està arribant a un punt "perillós" perquè s'està "criminalitzant l'exercici del dret a defensa" on es qüestiona els mateixos processats, culpant el seu dret a no declarar, prenent com a prova els atestats de la Guàrdia Civil "carregats de valoracions subjectivíssimes, amb evidents errors de traducció, de transcripció d'evidències i de càlcul". "En general, la neutralitat —diu l'advocat— brilla per la seva absència" i torna a posar de relleu que la instrucció de Pablo Llarena conté "fórmules pròpies del sistema inquisitiu". Ja ho va fer en el recurs que va presentar contra el processament a Pablo Llarena i que aquest va desestimar.

Sobre la presó provisional en què es manté a Junqueras des de fa 6 mesos, és "summament contrària a les recomanacions i estàndards internacionals sobre la necessària excepcionalitat de la presó provisional" que qüestiona la imparcialitat de l'instructor.

El recurs també argumenta que la investigació està fragmentada en diversos jutjats i que hi ha diligències "obtingudes de forma il·lícita". Això fa que els advocats no puguin accedir al material dels procediments paral·lels.
Criminalitzar l'independentisme

Oriol Junqueras i Raül Romeva critiquen que Pablo Llarena estigui criminalitzant una ideologia política i retreuen a Llarena el que ha reflectit en diferents interlocutòries i vistes que "no existeix la possibilitat de defensar pacíficament la independència de Catalunya". Això "demostra una valoració política dels fets", diu el recurs.

I en la defensa que ni hi ha rebel·lió ni sedició, el recurs remarca que "el procés català és, per definició, un procés pacífic i legal" i que "organitzar un referèndum no constitueix cap delicte".

"Els polítics no van llançar la població contra res ni contra ningú", diu el text fent referència a la interlocutòria de processament, on per justificar la violència que avalaria el delicte de rebel·lió, Llarena va intentar culpar els ciutadans que estaven a les portes dels col·legis rebent les càrregues de la policia espanyola. I alerta que la "lectura de la resolució podria fer la impressió que la ciutadania ja no pot concentrar-se, ni protestar, ni indignar-se ni cridar consignes".


Rull i Boya davant Llarena

 

El recurs denuncia que Pablo Llarena polemitza amb els investigats, fent-los retrets a les seves respostes quan aquestes no li agraden i valora tant el silenci de l'investigat com la proclamació de la seva innocència com un element incriminatori. El text reflecteix dos exemples dels interrogatoris recents.

Un fa referència a Josep Rull, quan, al final de la declaració, Llarena va dir que se sentia "ofès" pel que havia dit.

L'altre, a Mireia Boya, que defensant la manca de criteri del jutge a l'hora de dictar els diferents delictes va provocar un dels titulars de Llarena: "Si vol que la processi per rebel·lió".


La trampa a Comín i Serret

 

El recurs aprofita per denunciar les argúcies de Llarena per fer tornar els consellers a l'exili. I és que l'instructor va demanar a Toni Comín i Meritxell Serret que es personessin en la causa nomenant un advocat i que es presentessin a declarar al Suprem, quan sobre ells pesa una ordre de detenció nacional, que farà que els arrestin quan posin un peu a Espanya i, a més, tenen prohibida la sortida de Bèlgica per la justícia d'aquell país. "Aquesta tàctica més cinegètica que jurídica és la mostra de fins a quin punt el procediment discorre sota criteris d'oportunitat, que no d'estricta legalitat" de Van den Eynde en el recurs.

El recurs també inclou els arguments sobre la manca de competència del Tribunal Suprem per investigar i jutjar el cas i defensa les plenes competències al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (15-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153030