FORCADELL ACUSA LLARENA DE RETIRAR LES ORDRES DE DETENCIÓ PER AFAVORIR LES ACUSACIONS

La defensa de Carme Forcadell ha presentat un recurs a Pablo Llarena contra la peça separada que s'ha obert i que afecta els processats que són a l'exili. Argumenta que vulnera el seu dret a defensa i dels mateixos processats i aprofita per criticar que el magistrat ha posat per davant el criteri d'oportunitat al de la legalitat a l'hora de dictar i retirar les ordres de detenció el mes de desembre passat.

El recurs adverteix que el "criteri d'oportunitat es feia sobre la base d'afavorir les acusacions personades", la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i VOX, ja que "possibilitava l'enjudiciament dels processats per tots els delictes". "L'aplicació d'aquest criteri d'oportunitat vulnera de manera efectiva els drets de les defenses de la resta de processats", prossegueix el recurs, "perquè se'ls ha impedit interrogar els investigats afectats per aquesta decisió entre els quals es troben, per exemple, la persona que ocupava el càrrec de president de la Generalitat", Carles Puigdemont.

L'advocada Olga Arderiu exposa que la retirada de les ordres també afecta "el dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents impossibilitant la participació d'un gran nombre d'investigats, així com l'interrogatori dels mateixos durant la fase d'instrucció" i recorda que els processats van manifestar la seva voluntat de declarar per videoconferència.

També recorda part de la interlocutòria de Llarena per retirar les ordres de detenció on argumentava "que la depuració de les diferents responsabilitats penals s'ha de portar de manera unificada, atès que d'altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips". I remarca la necessitat de mantenir unificat el procés.

El recurs de Forcadell denuncia que la peça separada limita a "les representacions dels processats afectats la seva participació" en el procediment i l'inconvenient que això suposa "per al correcte aclariment dels fets".
Les proves del 13

El recurs de Carme Forcadell es presenta contra la providència que va dictar Pablo Llarena divendres passat, on a més d'obrir la peça separada pels exiliats, demanava un seguit de proves al jutjat d'instrucció 13, moltes de les quals en referència a Josep Maria Jové, mà dreta d'Oriol Junqueras a Economia.

Sobre la instrucció del jutge 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, diu que es tracta d'una "causa general" contra l'independentisme i que "genera un àmbit d'investigació secreta i que és l'excusa perfecta per monitoritzar tota l'activitat política de l'independentisme català durant el 2017 i fins a l'actualitat". I denuncia que el procediment del jutjat d'instrucció 13 "és l'instrument d'acumulació de proves amb el qual se serviran tots els altres procediments judicials contra l'independentisme".

"En el referit procediment existeix una completa delegació de la investigació en la policia judicial que genera de facto una instrucció paral·lela extraprocessal, en la qual no poden participar les defenses", persegueix el recurs. I denuncia que "els interrogatoris efectuats en aquest jutjat es dirigeixen, en moltes ocasions, a buscar proves de delictes i sobre persones sotmeses a altres procediments".

I és que, segons l'advocada, en el jutjat d'instrucció 13 hi ha 20 testimonis i declaracions de 12 investigats a les quals les defenses no tenen accés. "La providència del passat 8 de maig és un exemple de l'existència d'un àmbit d'actuacions processals aliè al present procediment, en el qual únicament el ministeri fiscal té la capacitat d'intervenció en les diferents causes", denuncia el recurs que es va presentar aquest diumenge per via telemàtica.

Informa:ELNACIONAL.CAT (15-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856119