LA CUP LAMENTA QUE EL PRIMER OBJECTIU DEL GOVERN SIGUI DIALOGAR AMB L'ESTAT I NO EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

La CUP s'ha mostrat molt crítica amb la crida al diàleg al govern espanyol que el nou president, Quim Torra, ha fet des de Berlín i acompanyat de Carles Puigdemont, i ha reclamat fermesa en la construcció de la República. El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha destacat que "el primer objectiu per a la CUP no és el diàleg amb l'estat espanyol, el primer és l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya". "I crèiem que aquest també era l'objectiu del nou Govern", ha dit. "Caldrà dialogar amb l'estat espanyol, però és aquest estat qui el nega, que estiguin disposats a parlar no vol dir que respectin el dret a a l'autodeterminació, i això és una primera renúncia del president investit", ha remarcat el representant de la CUP.

"No es tracta de posar la pilota a la teulada de l'estat espanyol amb aquesta crida al diàleg, sinó d'exercir nosaltres mateixos el dret a l'autodeterminació", ha afegit. El cupaire ha denunciat que a hores d'ara no se sap "si el nou Govern vol gestionar una autonomia o construir una República" i en aquest sentit ha instat Junts per Catalunya (JxCat) i ERC a fer República des del Parlament. "Tenim molt clar que hi ha d'haver participació ciutadana en el procés constituent però amb un compromís de les institucions per fer-lo efectiu, i demanem també concreció en l'Assemblea de Càrrecs Electes", ha advertit. "No ens volem oblidar de la repressió que patim, però volem insistir que la repressió no va començar amb el 155 i no s'acabarà quan es deixi sense efecte", ha advertit. "La intervenció de les finances es va produir abans del 155", ha recordat després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, s'hagin reunit i hagin acordat tornar a aplicar l'article 155 si la Generalitat "desafia" un cop més la legalitat constitucional i estatutària.

També ha criticat la defensa de la UE que ha fet Torra en la roda de premsa. "La seva adscripció incondicional a la UE no la compartim, perquè si algú pensa que aquest dret el podrem assolir en el marc europeu quan Europa no ha reconegut el dret a l'autodeterminació anem malament, aquest dret vindrà amb l'autoorganització del nostre poble", ha assegurat Aragonés.

El cupaire ha lamentat que "la República feminista que defensava el Govern no s'hagi vist acompanyada amb fets per la poca presència de conselleres al nou executiu". Sobre el nomenament de consellers que siguin a la presó, Vidal Aragonés ha deixat clar que no es pot fer acció política amb la lògica repressiva de l'Estat: "El que ens preocupa, però, no és el nom, sinó el què. Volem un Govern que faci polítiques progressistes, perquè ara per ara no sabem què faran en l'eix social". Per aquest motiu ha reivindicat la necessitat d'establir una agenda social al programa de govern: "Amb un 20% de la població sota el llindar de la pobresa, l'agenda nacional no es pot deslligar de la social, però això més enllà de recuperar les lleis suspeses pel TC cal desplegar noves normatives socials i apostar per polítiques redistributives", ha remarcat Aragonés.

Inofrma:ARA.CAT (15-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856116