EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL OBLIGAT ARA A REVISAR LA IL·LEGALITAT DEL 155

"El Tribunal Constitucional espanyol, obligat ara a revisar la il·legalitat del 155 "
Els recursos de Podem i del parlament contra el 155, admesos a tràmit, van quedar congelats fins que es formés nou govern

 

 Roger Graells Font

 

La presa de possessió del govern de Quim Torra posarà fi a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. La intervenció de l’autogovern, aprovada el 27 d’octubre al senat espanyol en paral·lel a la declaració d’independència del Parlament de Catalunya, cessarà malgrat l’amenaça latent del PP, el PSOE i Ciutadans de tornar a aplicar el 155 si consideren que el nou executiu s’excedeix en les seves funcions.

Contra aquest cop a l’autogovern, el parlament i Podem van presentar dos recursos al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Van ser admesos a tràmit el 7 de febrer i el 10 de gener, respectivament, però el tribunal va rentar-se’n les mans i va argumentar que no entraria a analitzar la legalitat de les mesures adoptades pel govern espanyol amb el 155 fins que l’article no s’hagués deixat d’aplicar.

La justificació era que deixava en suspens el termini de la Generalitat per a personar-se i formular al·legacions ‘amb la finalitat d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’estat espanyol i Catalunya’. És a dir, el TC deixava l’anàlisi dels recursos en suspens fins que el 155 ja no s’apliqués, el consell de ministres ja no prengués decisions en nom de la Generalitat i el nou govern pogués personar-se.

Si bé és cert que el 155 permet de ‘prendre les mesures necessàries per a obligar una comunitat autònoma al compliment forçat de les obligacions esmentades’, l’apartat segon diu que el govern espanyol, per a executar les mesures previstes, ‘podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes’.

No obstant això, l’article s’ha aplicat com un calaix de sastre on el govern espanyol ha abocat totes les mesures repressives contra l’autogovern català: la destitució del president Puigdemont, del vice-president Junqueras i dels consellers; la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions; la destitució d’alts càrrecs de la Generalitat; la dissolució del Diplocat i el tancament de les delegacions catalanes a l’exterior; i la purga dels comandaments dels Mossos d’Esquadra, entre més mesures.

 

Els arguments del parlament i de Podem


D’una banda, el recurs del Parlament de Catalunya, aprovat per la Diputació Permanent una vegada dissolta la cambra amb el 155, argumenta que l’aplicació d’aquest article no pot comportar la suspensió de l’autogovern de Catalunya, la destitució d’autoritats ni la dissolució del mateix parlament, amb la consegüent convocatòria electoral. Es basa en la presumpta vulneració del principi d’autonomia, protegit per l’article 2 de la constitució espanyola. El recurs del parlament també sostenia que la intervenció del govern espanyol no s’ajustava al principi de proporcionalitat.

D’una altra, el recurs de Podem demanava que el TC anul·lés totes les mesures aplicades contra l’autogovern de Catalunya. Elaborat pel doctor en dret de la Universitat de Barcelona Joan Vintró, el recurs pretén que el Constitucional es posicioni sobre la legalitat de l’aplicació que s’ha fet del 155. Sosté que l’article ‘no permet la dissolució del Parlament de Catalunya ni del govern’ i que només permet de ‘fer un requeriment i donar instruccions perquè no s’apliquin polítiques concretes’.

Fonts del TC citades per l’agència Europa Press van explicar que el tribunal veia el recurs de Podem com una oportunitat per a fixar la doctrina constitucional per a hipotètiques aplicacions futures del 155, tant en els procediments com en el contingut i els límits. La sentència del TC sobre aquests recursos fixarà un precedent sobre una nova aplicació del 155 i les mesures que pot prendre el govern espanyol amb aquest article.

Malgrat tot, l’ex-lletrat del TC Joaquín Urías explicava en una entrevista a VilaWeb que la decisió del Constitucional havia rebaixat a ‘simbòlic’ el recurs de Podem. ‘No era obligatori de donar audiència a la Generalitat. Ho han articulat d’aquesta manera per evitar de jutjar el 155 mentre sigui vigent’, va denunciar. A més, lamentava la gravetat del fet que el TC no complís la seva funció de control de la legalitat inhibint-se.

Per tant, el TC podria pronunciar-se contra les mesures aplicades amb el 155, però algunes de les seves conseqüències, com ara la destitució del president Puigdemont i del seu govern, la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions, no tenen pas marxa enrere.

Informa:VILAWEB.CAT (16-5-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537736