EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL OBLIGAT ARA A REVISAR LA IL·LEGALITAT DEL 155

"El Tribunal Constitucional espanyol, obligat ara a revisar la il·legalitat del 155 "
Els recursos de Podem i del parlament contra el 155, admesos a tràmit, van quedar congelats fins que es formés nou govern

 

 Roger Graells Font

 

La presa de possessió del govern de Quim Torra posarà fi a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. La intervenció de l’autogovern, aprovada el 27 d’octubre al senat espanyol en paral·lel a la declaració d’independència del Parlament de Catalunya, cessarà malgrat l’amenaça latent del PP, el PSOE i Ciutadans de tornar a aplicar el 155 si consideren que el nou executiu s’excedeix en les seves funcions.

Contra aquest cop a l’autogovern, el parlament i Podem van presentar dos recursos al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Van ser admesos a tràmit el 7 de febrer i el 10 de gener, respectivament, però el tribunal va rentar-se’n les mans i va argumentar que no entraria a analitzar la legalitat de les mesures adoptades pel govern espanyol amb el 155 fins que l’article no s’hagués deixat d’aplicar.

La justificació era que deixava en suspens el termini de la Generalitat per a personar-se i formular al·legacions ‘amb la finalitat d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’estat espanyol i Catalunya’. És a dir, el TC deixava l’anàlisi dels recursos en suspens fins que el 155 ja no s’apliqués, el consell de ministres ja no prengués decisions en nom de la Generalitat i el nou govern pogués personar-se.

Si bé és cert que el 155 permet de ‘prendre les mesures necessàries per a obligar una comunitat autònoma al compliment forçat de les obligacions esmentades’, l’apartat segon diu que el govern espanyol, per a executar les mesures previstes, ‘podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes’.

No obstant això, l’article s’ha aplicat com un calaix de sastre on el govern espanyol ha abocat totes les mesures repressives contra l’autogovern català: la destitució del president Puigdemont, del vice-president Junqueras i dels consellers; la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions; la destitució d’alts càrrecs de la Generalitat; la dissolució del Diplocat i el tancament de les delegacions catalanes a l’exterior; i la purga dels comandaments dels Mossos d’Esquadra, entre més mesures.

 

Els arguments del parlament i de Podem


D’una banda, el recurs del Parlament de Catalunya, aprovat per la Diputació Permanent una vegada dissolta la cambra amb el 155, argumenta que l’aplicació d’aquest article no pot comportar la suspensió de l’autogovern de Catalunya, la destitució d’autoritats ni la dissolució del mateix parlament, amb la consegüent convocatòria electoral. Es basa en la presumpta vulneració del principi d’autonomia, protegit per l’article 2 de la constitució espanyola. El recurs del parlament també sostenia que la intervenció del govern espanyol no s’ajustava al principi de proporcionalitat.

D’una altra, el recurs de Podem demanava que el TC anul·lés totes les mesures aplicades contra l’autogovern de Catalunya. Elaborat pel doctor en dret de la Universitat de Barcelona Joan Vintró, el recurs pretén que el Constitucional es posicioni sobre la legalitat de l’aplicació que s’ha fet del 155. Sosté que l’article ‘no permet la dissolució del Parlament de Catalunya ni del govern’ i que només permet de ‘fer un requeriment i donar instruccions perquè no s’apliquin polítiques concretes’.

Fonts del TC citades per l’agència Europa Press van explicar que el tribunal veia el recurs de Podem com una oportunitat per a fixar la doctrina constitucional per a hipotètiques aplicacions futures del 155, tant en els procediments com en el contingut i els límits. La sentència del TC sobre aquests recursos fixarà un precedent sobre una nova aplicació del 155 i les mesures que pot prendre el govern espanyol amb aquest article.

Malgrat tot, l’ex-lletrat del TC Joaquín Urías explicava en una entrevista a VilaWeb que la decisió del Constitucional havia rebaixat a ‘simbòlic’ el recurs de Podem. ‘No era obligatori de donar audiència a la Generalitat. Ho han articulat d’aquesta manera per evitar de jutjar el 155 mentre sigui vigent’, va denunciar. A més, lamentava la gravetat del fet que el TC no complís la seva funció de control de la legalitat inhibint-se.

Per tant, el TC podria pronunciar-se contra les mesures aplicades amb el 155, però algunes de les seves conseqüències, com ara la destitució del president Puigdemont i del seu govern, la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions, no tenen pas marxa enrere.

Informa:VILAWEB.CAT (16-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153090