LA RESTITUCIÓ DE CONSELLERS COMPLICA LA FORMACIÓ DE GOVERN

La voluntat del nou president de la Generalitat, Quim Torra, de restituir als seus llocs tots els consellers –i de fet tots els càrrecs– destituïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ho vulguin està complicant la formació del Govern. Fins al punt que Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que ja tenien pràcticament perfilada la composició del nou gabinet, s’estan dedicant, una vegada superat l’escull de la investidura, a refer el repartiment de noms i funcions abans que es facin efectius els nomenaments en les pròximes hores. I atès que les restitucions afectaran consellers o bé empresonats o bé desplaçats a l’estranger, la solució trobada és nomenar en paral·lel comissionats –a més de l’encarregat d’estudiar els efectes del 155– que els supleixin i exerceixin les seves funcions als departaments respectius.

En el cas de JxCat –després que Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí renunciessin d’entrada a reeditar els càrrecs–, la idea és situar d’entrada els seus càrrecs Jordi Turull ( Presidència), Josep Rull ( Territori) i Lluís Puig (Cultura) –que precisament avui ha de tornar a comparèixer davant de la justícia belga juntament amb Antoni Comín i Meritxell Serret– i designar com a possibles comissionats Laura Borràs a Cultura i Damià Calvet a Territori, mentre que a Presidència encara no està ­de­cidit.

Es tractaria, en tot cas, d’una sortida absolutament simbòlica i provisional, primer pels dubtes que hi ha sobre si els consellers destituïts podrien prendre possessió –el Govern espanyol no ho descarta, tenint en compte que la jurisprudència del Tribunal Suprem fins ara ha estat tan flexible que podria fer-se fins i tot a través de notari– i segon perquè en el moment de confirmar-se el seu processament –que pot ser qüestió de setmanes– automàticament quedarien inhabilitats. És llavors quan serien substituïts pels comissionats, a qui no resultaria complicat posar-se al capdavant dels departaments després d’haver actuat ja de facto com a números u. Els comissionats, de fet, assisteixen a les reunions del Govern i en el cas de la Presidència i la Vicepresidència poden tenir la denominació de viceconsellers.

ERC, en canvi, no ha estat mai partidària de jugar la carta de la restitució. La seva aposta, reiterada una vegada celebrades les eleccions el 21 de desembre, ha estat sempre la de formar un Govern “efectiu”, allunyada de gesticulacions, tal com va reclamar per carta Oriol ­Junqueras a mitjans d’abril. Així doncs, el mateix president d’ ­Esquerra i els exconsellers Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Serret i Dolors Bassa ja han ­comunicat al partit que rebutgen la invitació de Torra. Segons fonts d’ERC, tots s’estimen més “ajudar i aportar” als nous consellers “des de fora, prestant-los tot el suport i coneixements”.

No passa el mateix amb Comín. L’exconseller de Salut, que es va presentar com a número set a la llista electoral d’ERC, ara és un vers lliure i ha mantingut estira-i-arronses amb el partit. Durant moltes setmanes, la direcció dels republicans va intentar sense èxit que Comín renunciés a l’escó. Ara des d’ERC afirmen que l’exconseller estaria valorant incorporar-se al Govern de Torra per repetir a la Conselleria de Salut, i en aquest supòsit David Elvira, director del Servei Català de la Salut, seria designat comissionat del departament. En tot cas, ERC recorda que “els nomenaments són potestat del president de la Generalitat”.

Pel que fa a la resta de carteres, per part de JxCat és clar que Elsa Artadi, que es convertirà en la peça clau de la formació al Govern, ocuparà Empresa i serà la portaveu del gabinet, i que Miquel Buch es farà càrrec d’Interior. L’únic dubte que persisteix és qui dirigirà Governació, tot i que el nom de Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, és el que ha guanyat punts en les últimes hores si finalment el departament assumeix tota l’àrea digital.

 

Incògnites

 

De les conselleries pertanyents a ERC, fins avui només han estat confirmades les de Justícia i Agricultura, que les ocuparan les diputades al Congrés Ester Capella i Teresa Jordà. La de Salut està pendent de la decisió de Comín. Si accepta finalment la proposta de restitució de Torra, podria provocar una reacció en cadena. Així, la designació d’ Elvira o Joan Ignasi Elena, que havien sonat amb força fins ara per a aquest càrrec, està en l’aire. I Elena, que té la plena confiança de Junqueras, podria ocupar la Conselleria de Treball i Afers Socials, per a la qual el més ben situat fins avui és Chakir el-Homrani.

Per a la cartera d’ Ensenyament tot apunta que serà designat Josep Bargalló, que va ser conseller primer durant dos mesos i conseller d’Educació durant el primer tripartit. I la d’ Exteriors, per la seva part, continua sent la gran incògnita.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (16-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153134