LA RESTITUCIÓ DE CONSELLERS COMPLICA LA FORMACIÓ DE GOVERN

La voluntat del nou president de la Generalitat, Quim Torra, de restituir als seus llocs tots els consellers –i de fet tots els càrrecs– destituïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ho vulguin està complicant la formació del Govern. Fins al punt que Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que ja tenien pràcticament perfilada la composició del nou gabinet, s’estan dedicant, una vegada superat l’escull de la investidura, a refer el repartiment de noms i funcions abans que es facin efectius els nomenaments en les pròximes hores. I atès que les restitucions afectaran consellers o bé empresonats o bé desplaçats a l’estranger, la solució trobada és nomenar en paral·lel comissionats –a més de l’encarregat d’estudiar els efectes del 155– que els supleixin i exerceixin les seves funcions als departaments respectius.

En el cas de JxCat –després que Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí renunciessin d’entrada a reeditar els càrrecs–, la idea és situar d’entrada els seus càrrecs Jordi Turull ( Presidència), Josep Rull ( Territori) i Lluís Puig (Cultura) –que precisament avui ha de tornar a comparèixer davant de la justícia belga juntament amb Antoni Comín i Meritxell Serret– i designar com a possibles comissionats Laura Borràs a Cultura i Damià Calvet a Territori, mentre que a Presidència encara no està ­de­cidit.

Es tractaria, en tot cas, d’una sortida absolutament simbòlica i provisional, primer pels dubtes que hi ha sobre si els consellers destituïts podrien prendre possessió –el Govern espanyol no ho descarta, tenint en compte que la jurisprudència del Tribunal Suprem fins ara ha estat tan flexible que podria fer-se fins i tot a través de notari– i segon perquè en el moment de confirmar-se el seu processament –que pot ser qüestió de setmanes– automàticament quedarien inhabilitats. És llavors quan serien substituïts pels comissionats, a qui no resultaria complicat posar-se al capdavant dels departaments després d’haver actuat ja de facto com a números u. Els comissionats, de fet, assisteixen a les reunions del Govern i en el cas de la Presidència i la Vicepresidència poden tenir la denominació de viceconsellers.

ERC, en canvi, no ha estat mai partidària de jugar la carta de la restitució. La seva aposta, reiterada una vegada celebrades les eleccions el 21 de desembre, ha estat sempre la de formar un Govern “efectiu”, allunyada de gesticulacions, tal com va reclamar per carta Oriol ­Junqueras a mitjans d’abril. Així doncs, el mateix president d’ ­Esquerra i els exconsellers Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Serret i Dolors Bassa ja han ­comunicat al partit que rebutgen la invitació de Torra. Segons fonts d’ERC, tots s’estimen més “ajudar i aportar” als nous consellers “des de fora, prestant-los tot el suport i coneixements”.

No passa el mateix amb Comín. L’exconseller de Salut, que es va presentar com a número set a la llista electoral d’ERC, ara és un vers lliure i ha mantingut estira-i-arronses amb el partit. Durant moltes setmanes, la direcció dels republicans va intentar sense èxit que Comín renunciés a l’escó. Ara des d’ERC afirmen que l’exconseller estaria valorant incorporar-se al Govern de Torra per repetir a la Conselleria de Salut, i en aquest supòsit David Elvira, director del Servei Català de la Salut, seria designat comissionat del departament. En tot cas, ERC recorda que “els nomenaments són potestat del president de la Generalitat”.

Pel que fa a la resta de carteres, per part de JxCat és clar que Elsa Artadi, que es convertirà en la peça clau de la formació al Govern, ocuparà Empresa i serà la portaveu del gabinet, i que Miquel Buch es farà càrrec d’Interior. L’únic dubte que persisteix és qui dirigirà Governació, tot i que el nom de Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, és el que ha guanyat punts en les últimes hores si finalment el departament assumeix tota l’àrea digital.

 

Incògnites

 

De les conselleries pertanyents a ERC, fins avui només han estat confirmades les de Justícia i Agricultura, que les ocuparan les diputades al Congrés Ester Capella i Teresa Jordà. La de Salut està pendent de la decisió de Comín. Si accepta finalment la proposta de restitució de Torra, podria provocar una reacció en cadena. Així, la designació d’ Elvira o Joan Ignasi Elena, que havien sonat amb força fins ara per a aquest càrrec, està en l’aire. I Elena, que té la plena confiança de Junqueras, podria ocupar la Conselleria de Treball i Afers Socials, per a la qual el més ben situat fins avui és Chakir el-Homrani.

Per a la cartera d’ Ensenyament tot apunta que serà designat Josep Bargalló, que va ser conseller primer durant dos mesos i conseller d’Educació durant el primer tripartit. I la d’ Exteriors, per la seva part, continua sent la gran incògnita.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (16-5-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537661