FRACÀS MONUMENTAL DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA AIXÍ QUE HA POSAT UN PEU A EUROPA

 'Si avui és Llarena, això és Bèlgica'

 

ANTONI BASSAS

 

"Fracàs monumental de la justícia espanyola així que ha posat un peu a Europa. I amb aquestes imprecisions, la justícia espanyola manté en presó preventiva 9 persones acusades de delictes, com rebel·lió o malversació, que el jutge ja no veu o no pot provar"

Els consellers Comín, Serret i Puig no seran extraditats. El fiscal de Bèlgica ha rebutjat l’extradició a Espanya de tots tres. La notícia és un cop molt fort per al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i la seva instrucció, i per al govern espanyol, no cal dir-ho. I, encara que sigui de reüll, en prendran nota la justícia alemanya, l’escocesa i la suïssa, que han d’estudiar peticions similars. De fet, Alonso-Cuevillas, l’advocat català de Puigdemont (també en té a alemanya) ha assegurat que la justícia alemanya i l’escocesa podrien seguir el camí de la belga perquè existeix el mateix defecte de forma en l’euroordre contra Puigdemont i contra Clara Ponsatí.

La part espanyola dirà que el fiscal belga ha rebutjat la petició per defectes en l’euroordre. El jutge Llarena va cometre un error en demanar l’ordre de detenció i lliurament: no va emetre una nova ordre de detenció a Espanya sinó que va basar l’euroordre en la mateixa que va enviar l'Audiència Nacional. I els delictes no es corresponen. Per aquest motiu, la fiscalia rebutja l’euroordre i el jutge aixecarà les mesures cautelars a Comín, Serret i Puig, que fins ara no podien sortir de Bèlgica sense permís i havien de comunicar a la justícia un domicili fix.

Però si tan flagrants eren els delictes dels quals se’ls acusa, tots els exiliats haurien de ser ja a Espanya. I ja ho veuen, no és el cas. Deuen recordar que la setmana passada Llarena va obrir la porta per primera vegada a rebaixar la qualificació dels fets i no acusar els processats de rebel·lió. Fracàs monumental de la justícia espanyola així que ha posat un peu a Europa. I amb aquestes imprecisions, la justícia espanyola manté en presó preventiva 9 persones acusades de delictes, com rebel·lió o malversació, que el jutge ja no veu o no pot provar. Avui, amb la decisió de Bèlgica, es fa encara més escandalosa la presó de Cuixart, Sànchez, Junqueras, Forn, Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull.

Mentrestant, el president Torra pren possessió en les pròximes hores, de manera discreta, ràpida i pactada amb el govern espanyol. Prometrà el càrrec amb la mateixa fórmula que Puigdemont el gener del 2016: “Amb fidelitat al poble de Catalunya representat al Parlament”. Torra no vol pompa ni convidats perquè la presidència és excepcional: només cal veure que es va estrenar ahir amb una roda de premsa a Berlín amb el president Puigdemont. I a Rajoy ja li va bé que tot vagi tan ràpid, perquè la setmana que ve hi ha el debat de pressupostos al Congrés i el PNB ja li ha dit que li aprovarà. Però abans ha d’aixecar el 155 a Catalunya. El president Torra jura immediatament, nomena govern, restitueix consellers a la presó (sap que això no durarà), Rajoy accepta la reunió que li ha demanat Torra, Puigdemont diu que estan per rebaixar la tensió, i durant un parell de dies tindrem una treva de fets.

"Ahir Rajoy i Sánchez havien de demostrar que govern i oposició van de bracet davant la mala notícia d’un president independentista, un altre cop a Catalunya, vaja, que les eleccions del 21-D els van sortir molt malament. I, per tant, mà dura"

Ara, de paraules no. Ahir vam tenir una curiosa barreja d’amenaces i diàleg. El diàleg ja l’he explicat. Les amenaces arriben del pacte govern espanyol-PSOE: mantenen el control sobre les finances i si Torra crea estructures paral·leles aplicaran el 155, però no dissolent el Parlament i convocant eleccions sinó intervenint TV3, per exemple. Ahir Rajoy i Sánchez havien de demostrar que l’Estat, govern i oposició van de bracet davant la mala notícia d’un president independentista, un altre cop a Catalunya, vaja, que les eleccions del 21-D (a les quals convidaven acaloradament a presentar-se Puigdemont) els van sortir molt malament. I, per tant, mà dura. I mà dura preventiva contra la Generalitat i per frenar l’escalada de Rivera, que demà és veurà amb Rajoy i vol aparèixer com el més dur dels tres.

 

Per això, avui, hi ha una notícia molt important. Només és una declaració, però va directament a la llista de proves de fins on ha arribat l’autoanomenada esquerra espanyola pel que fa a Catalunya:

 

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest matí a TVE que proposarà una reforma del Codi Penal per "adequar el delicte de rebel·lió a l'Espanya del segle XXI". "Estem treballant en una modificació del Codi Penal, la presentarem al Congrés de Diputats. És evident que el delicte de rebel·lió tal com està tipificat no es correspon amb el tipus de rebel·lió que hem estat patint durant aquests últims temps". "Hem de defensar el bé jurídic que és la Constitució –ha afirmat Sánchez– davant de responsables públics que s'estan valent de la seva institució i del seu càrrec públic per violentar l'ordre constitucional".

Quina diferència hi ha entre Sánchez i Rajoy? Cap. Fan el mateix: en comptes d’encarar el problema polític, es refugien en el Codi Penal. “La rebel·lió en l’Espanya del segle XXI”, senyor Sánchez? Si vol governar Espanya, miri-la als ulls, vegi els problemes que hi té i intenti resoldre’ls. No s’amagui darrere de les togues del jutges com fa Rajoy.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.
Informa:ARA.CAT (16-5-2018)

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07856107