BOYE, L'ADVOCAT DELS EXILIATS A BÈLGICA, NO DESCARTA UNA TERCERA EUROORDRE ESPANYOLA

La defensa dels consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig veu "molt probable" que la justícia espanyola emeti una tercera euroordre contra ells. Així ho ha dit en declaracions als mitjans l'advocat Gonzalo Boye després que la justícia belga hagi rebutjat les euroordres dictades per Llarena per "irregulars", ja que presentaven problemes "de forma". Ara que ha caigut el procés d'extradició, l'advocat creu que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena farà una nova euroordre que sí que compleixi els passos processals necessaris per ser estudiada pel jutge belga.

Segons han explicat fonts de la defensa l'opció que s'obre ara per a Llarena és, un cop rebi la resolució de la justícia belga, fer una nova ordre de detenció nacional -ja que no pot modificar l'actual- que reculli el que diu la interlocutòria de processament i, en base a aquesta, dictar una tercera euroordre. "El gran error de tot el procediment han estat les presses", han assenyalat les mateixes fonts. En el cas de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, si no es vol córrer el risc que les euroordres siguin rebutjades per la justícia alemanya i escocesa, respectivament, pel mateix motiu, el Suprem hauria de retirar les ordres vigents abans d'emetre'n una de nova.

"El procediment de l'euroordre és fàcil però específic", asseguren des de la defensa i apunten que el Tribunal Suprem no està "preparat" per a això. Altres fonts properes al cas han destacat que hi havia una "incongruència" entre la segona euroordre i l'ordre nacional que va emetre la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, ja que, per exemple, no coincideixen les incriminacions.

Tal com han explicat aquest dimecres els advocats, el fiscal belga va advertir el Suprem del problema de forma en l'euroordre, fins i tot fent referència al precedent legal del Tribunal de Justícia de la Unió Europea conegut com 'Bob-Dogi', que requereix que una ordre europea de detenció ha d'anar acompanyada d'una prèvia de detenció nacional amb la qual es correspongui.

Fonts de la defensa han explicat, a més, que el partit d'extrema dreta Vox ja va alertar Llarena de la mateixa qüestió al desembre, assegurant-li que en emetre una segona euroordre (després de retirar la de Lamela) calia també una nova ordre de detenció nacional però aquest ho va rebutjar.

Segons la defensa, en cap moment en aquesta segona euroordre s'ha entrat a valorar el "fons", ja que els problemes de "forma" impedien passar a tractar el contingut de la petició espanyola. Per contra, sí que va passar amb l'euroordre emesa per Lamela, que va ser retirada per Llarena pocs dies abans que el jutge belga fes pública la seva decisió.

En qualsevol cas, els advocats es mostren confiats en la justícia belga i no els fa "por" que en cas d'una tercera ordre europea de detenció es discuteixi el fons.

Informa:ELMON.CAT (16-5-2018)

LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA ÉS UNA AMENAÇA NO SOLAMENT CONTRA LA REPÚBLICA, SINÓ CONTRA CADASCUN DE NOSALTRES

 

"Però no oblideu que la justícia espanyola és un perill concret per a les nostres vides…"

«Que la celebració de la victòria de Valtònyc, com abans les de dels consellers a l'exili i el president Puigdemont, les de Marta Rovira o Anna Gabriel, no ens faça oblidar res ni ens aparte del nostre objectiu fonamental»

 

 Vicent Partal

 

Valtònyc és lliure. Un tribunal belga ha tornat a fer miques la credibilitat de la justícia espanyol quan ahir refusà de cursar l’euroordre que l’acusava de terrorisme, ni més ni menys. Perquè fa cançons. Però ahir la justícia belga deixà clar allò que és evident. Que en els seus texts no hi ha cap delicte i que dur-lo davant els tribunals és un atac a la llibertat d’expressió. Bravo, doncs, pels tribunals belgues. Bravo pels advocats. I bravo per Valtònyc, que amb la seua valentia ha obert un camí que esperem que arribe a Estrasburg i cree precedents cabdals.

La lluita en l’espai lliure europeu es va demostrant d’una eficàcia indiscutible. Un encert monumental. I ha de continuar així. Ha d’arribar al final i empènyer contra les cordes la justícia espanyola, l’estat espanyol. Però, dit això, nosaltres no hauríem d’oblidar ni un segon que la justícia espanyola, aquesta justícia espanyola, és un perill concret per a les nostres vides. No és solament una qüestió de debat polític.

Ho és evidentment per als presos polítics. Per als Jordis, tancats de manera infame. Ho és per al govern, començant pel vice-president, per la presidenta del parlament, per tots els consellers que són en una presó provisional completament irregular i injusta. Demencial. Però ho és també per a Tamara, que no pot eixir del seu poble. I per a la vice-presidenta de la CCMA, a qui amenacen perquè TV3 i Catalunya Ràdio van emetre els anuncis publicitaris oficials del primer d’octubre! I ho és per a Paco Gas, el batlle de Roquetes i una de les millors persones que he conegut mai, que dijous haurà d’anar a declarar, acusat perquè durant les eleccions del 21-D al seu poble hi havia llaços grocs pel carrer.

Més de mil persones, només al Principat, tenen la vida penjada d’un fil per culpa d’aquest sistema judicial copat per l’extrema dreta, autàrquic, excèntric a Europa, empeltat fins a l’arrel de l’autoritarisme franquista. Ara, per tot això que passa, ho veiem més, amb més claredat, tot plegat. Però recordeu que aquests polítics que van vestits amb una toga són els qui van convertir el judici per l’assassinat de Guillem Agulló en gairebé una acusació contra ell. Els qui han ordenat de tornar als nazis les armes que varen fer servir. Els qui acluquen els ulls quan un policia agredeix Jordi Borràs. Els qui permeten als salvatges de la Manada de continuar al carrer mentre tanquen els xiquets d’Altsasu. Els qui van fer possible que dissabte un grup de nazis anàs a Bétera a intentar fer sabotatge a l’Aplec del Camp de Túria, dirigits per gent que ha capitanejat totes les agressions imaginables i no n’ha hagut de respondre mai.

Llegeix més...

Visites Rebudes

08153047