TORRA PARTICIPA EN L'ACTE CONTRA ELS SET MESOS DE L'EMPRESONAMENT DELS JORDIS A BARCELONA

Com cada dia 16, l'independentisme es mobilitza per denunciar l'empresonament "injust" de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Soto del Real. A l'acte hi ha assistit el president investit, Quim Torra, que demà prendrà possessió del càrrec. Entre els manifestants, uns centenars, s'han sentit crits de "llibertat presos polítics" i "som república".

Avui fa set mesos que estan privats de llibertat, set mesos de presó preventiva acusats d'un delicte de rebel·lió. Aquest cop és la plaça de la Catedral de Barcelona la que acull la protesta convocada per l'ANC i Òmnium Cultural i a la qual hi participen centenars de persones.

La manifestació té aquest dimecres un regust agredolç. Per una banda, el sobiranisme està de celebració perquè després que la justícia belga hagi rebutjat l'extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig veu com l'estratègia dels líders sobiranistes exiliats segueix donant els seus fruits. D'altra banda, però, el sobiranisme lamenta que hi continuïn havent nou dirigents independentistes privats de llibertat a Soto del Real, Estremera i Alcalá Meco.

ANC i Òmnium han fet una crida a concentrar-se a totes les places d'arreu del país per exigir el final d'aquesta "repressió i vulneració de drets". La mobilització coincideix en un moment en què l'independentisme avança en la configuració d'un nou Govern després de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-5-2018)

L' UNIONISME ÉS ÀCID SULFÚRIC QUE ESTÀ DISSOLENT LA DEMOCRÀCIA AMB LA PERSECUCIÓ DELS INDEPENDENTISTES

"No és Le Pen, estúpid "

 

Agustí Colomines

 

Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els agrada viure com a burgesos mentre sermonegen el personal o organitzen consultes trampa per continuar xuclant de la mamella. Només els falta declarar-se catòlics. O partidaris de l’esoterisme. Quin panorama! A Espanya ningú ja no recorda que la política és anàlisi i acció. I, per damunt de tot, un mètode per assolir el canvi sense violència.

A Madrid, la política és només soroll i odi. Guirigall nacionalista, amb Albert Rivera, àlies Aznar, marcant el pas dels altres partits. Afirmen els articulistes catalans de l’unionisme tou que la culpa de tot el que hi passa és dels independentistes catalans, que han despertat la fera nacionalista i autoritària espanyola. Agressiva, legionària. Per aquesta mena d’articulista —o “raça” d’articulista, senyor Iceta, hauria pogut escriure, amb tot el dret, el nou cap del Govern—, la culpa es de la víctima i no pas de l’agressor. Sens dubte, la política espanyola s’ha “renacionalitzat” i és avui més intolerant que l’any 1978, per tenir com a punt de referència l’any de l’aprovació de l’actual Constitució. La por a la pèrdua d’identitat espanyola en favor d’una identitat europea ha empès els partits espanyols a buscar l’ase dels cops. A buscar un culpable de les seves frustracions. I l’ha trobat en els catalans, dels quals els espanyols parlen en global, sense fer distincions, com si fóssim comparables als immigrants que fan tanta por als nacional-populistes europeus. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

07537627